Text científic i text pseudocientífic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,63 KB

 

SCHLEIERMACHER

És un il·lustrat i un ROMàntic. És un defensor dels drets de la dona i dels jueus. Als 19 anys ingressa a la universitat de Halley. Creia amb tres idees generals ROMàntiques:

1. Intuïció :


 no hi ha prou amb la raó, ens cal la intuïció i la creativitat per tal d'entendre les idees. Molts dels nostres coneixements son intuïtius. No raonem, simplement coneixem. Les grans decisions de la vida les decidim intuïtivament. 

2. Holisme(vol dir tot en grec): postura que té en compte l'objecte i també el seu entorn. No hi ha una sola explicació, sinó que està en una xarxa d’elements i causes. Les coses que ens passen tenen moltes causes.

3. Naturalesa : on et pots trobar a tu mateix

Schleiermacher parteix de la seves idees sobre el llenguatge en general: 

  • Plateja si hi ha una dependència completa entre pensament i llenguatge. En molts dels seus escrits defensa que no hi ha pensament fora del llenguatge. 

  • Defensa que el sentit de les paraules depèn del seu ús. 

  • Defensa l’holisme semàntic. El sentit d’una frase depèn de la cultura en el seu conjunt i de la psicologia de l’individu. 

  • Observa que hi ha profundes diferències lingüístiques i de concepció intel·lectual entre les persones.  

L’Hermenèutica de 
Schleiermacher es podria resumir en 8 punts essencials: 

1. Parteix de la constatació que davant d’un text o d’una conversa sempre se sol produir un malentès. Per això alguna vegada defineix la l’hermenèutica com “l’art d’evitar malentesos” (Hermeneutik, 15 i 16). Això es contradiu amb la il·lustració, que hi que hi ha idees clares i distintes. Però ell no ho creu així.

2. De tota manera, l’hermenèutica és estrictament “l’art de comprendre la comunicació verbal o escrita”. No és una explicació, una traducció o una aplicació del text (oral o escrit). El malentès es produeix per si mateix, i la comprensió ha de voler-se i de buscar-se en cada cas” (Hemeneutik, 30).  

3. Cal tenir un pre
-coneixement ni que sigui elemental de la totalitat de l’obra que cal interpretar. Cal entendre el tot per comprendre cada una de les parts i els seus elements. 

4. Sempre que algú intenta comprendre, intenta arribar a la veritat que hi ha en cada text

5. L’hermenèutica és una disciplina universal que s’aplica  tant a la bíblia, com a les lleis o a la literatura

6. Interpretar correctament el llenguatge és complicat a causa de les profundes diversitats lingüístiques i psicològiques dels individus. No es tracta d’entendre la literalitat de les paraules i el seu sentit objectiu, sinó també la individualitat del parlant o de l’autor. L’intèrpret ha de completar la interpretació lingüística amb la psicològica d’aquesta manera: 

7. La interpretació exigeix l’ús de dues estratègies:

A) comparativa (científica)

B) endevinatòria (intuïtiva)

8. La interpretació és sempre una activitat “holística”

Entradas relacionadas: