Terres burgesos treballades pel proletariat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,27 KB

 

9. 1 (II)


Ciutats com Reus, Manresa, Mataró o Lleida tenien ja més de 15.000 habitants. Però aquest creixement descontrolat va generar problemes greus de sanitat i habitabilitat: no hi havia habitatges, les muralles medievals impedien el creixement del nucli urbà, era difícil traslladar aigua potable, les escombreries i el clavegueram tenien problemes... Per aquesta raó van haver-hi malalties i les ciutats van decidir dur a terme projectes d'ampliació i reforma. A Barcelona per exemple es van enderrocar les muralles i es va elaborar un projecte d'ampliació, l'Eixample de Ildefons Cerdà, que va dotar de salubritat i modernitat a la ciutat. Això va comportar la creació de unes ciutats molt més modernes, amb carrers amples per als carruatges, amb enllumenat públic, amb millors transports, amb millors serveis d'aigua i clavegueram...

9.2) Les noves classes dirigents

El model liberal moderat va fer que els antics senyors es convertissin en propietaris de terres. La petita noblesa, però, va perdre poder econòmic i es va diluïr entres les classes mitjanes ja que perderen la seva font ppal d'ingressos: el cobrament d'impostos.
La noblesa catalana s'havia arruinat a ppi de segle degut a l'alça de preus i a no poder augmentar les seves rendes.
La petita aristocrà cia local s'annexionà al carlisme. La gran noblesa conservà moltes terres i fins i tot en conseguiren de noves amb les lleis de desamortització. Tot i aixó van anar perdent força a partir del 1860 ja que es van desinteressar per els negocis, no repararen en gastos i es van anar endeutant i perdent la seva capacitat adquisitiva. Com a conseqüència a final de segle les fortunes dels industrials i comerciants eren ja molt superios a les nobiliàries. Però si que tenien influència encara ja que formaven part de les "camarilles" de la reina Isabel II i n'obtenien privilegis. També van anar prenent les formes de vida de la nova classe burgesa. La gran burgesia es vinculava als negocis i va ser la principal beneficiària del model liberal. Van guanyar molts diners especulant i deixaren el negoci industrial comprant terres i vivint de renda, és a dir, les terres van cambiar de mans.
Els grans burgesos provenien del nord basc i andalusia i tenien el seu centre de negocis a Madrid. La burgesia industrial catalana va viure un moment d'esplendor durant el segon terç del segle XIX, i vivien del tèxtil, de l'especulació immobiliària, retornats de les índies (Güell, Bonaplata, Muntades...). Molts d'ells es concentraven a la zona limítrofe de Barcelona. Crearen el Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç. Vetllaven perquè les mesures proteccionistes s'implantèssin i els seus productes tinguèssin sortida dins del mercat nacional.
Les classes mitjanes eren febles però van obrir una escletxa dins el nou model de societat. Ocupaven només el 5% de la població, eren petits propietaris pero amb una riquesa molt inferior a les dels grans

9. 2 (II)


burguesos. S'expandiren gràcies al creixement urbà. Dins hi estaven els treballadors públics i els professionals liberals. Van adoptar el estil de vida dels grups poderosos tot i que de forma més austera degut a la diferència de nivell econòmic, eren conservadors ja que tenien por de caure al perillós grup popular de la pobresa.

La vida social burguesa

La societat isabelina va ser una simbiosa entre poderosos del passat i nous grups burgesos poderosos. Els burgesos aportaven els diners i la innovació i els nobles el prestigi. Per això els nous rics buscaven títols (Joan Güell -> Comte de Güell). A Espanya el model de vida era rendista, propi dels cacics agràris, a CAT i PBasc tenia un caràcter més emprenedor. El nou gust burgès pels diners va significar un nou model d'ostentació de la riquesa. Les formes d'oci també van cambiar. Les diversions es van comercialitzar i tot es podia comprar amb diners (Societat del Liceu, jardins d'esbarguiment). L'esglèsia va seguir sent importannt i va dominar també aspectes de la vida social. El liberalisme, però va comportar un laicisme. Tot i això les processons, els bateigs, les noces, seguien sent important.

9.3) Les classes populars

Les classes populars eren la gran majoria de la població espanyola. Eren el grup social menys afavorit: eren els artesans, els camperols pobres, els jornalers sense terres i el nou proletariat, els serveis domèstics, , els assalariats, els camperols, els mossos, treballadors autònoms, i dones que ocuparen els sectors de la bugaderia, les planxes i les dides (alletar nens). Tenien horaris feixucs i salaris baixos. A CAT hi havia diversos tipos de treballadors al camp, els masovers rebien terres i casa i pagaven amb una part de la collita i servien als propietaris. El règim de parceria durava entre 4 i 10 anys i s'havia de pagar amb una part de la collita i la rabassa morta permetia tenir les terres sempre que visquèssin 2 terços de les terres. La institució del primogènit va fer que els fills que no ho eren haguèssin d'anar a les ciutat = èxode rural.

Aparició del proletariat

El procès industrialitzador va fer que aquest sector format per treballadors, obrers i assalariats augmentés, especialment a CAT i al PB. Tenien llargues jornades de 12-14 hores, cobraven per jornada treballada, no tenien resposabilitat civil ni seguretat social per cobrar si estaven malalts. Tenien poca capacitat econòmica i es gastaven un 60% en l'alimentació. El 40% eren dones que cobraven la meitat que els homes, i un 14% eren nens d'entre 8 i 15 anys que cobraven un 10% del que cobraven els homes. Per totes aquestes explotacions la còlera i la tuberculosi es van extendre i l'esperança de vida era de només 19 anys. A més el proletariat estava sotmés a una fèrres disciplina, a cases petites per a viure, en barris densos i degradats, en un ambient terrible de treball, sense condicionament, amb huminitat i insalubritat. Els accidents laborals eren molt elevats.

Entradas relacionadas: