La Terra esta dividida en: Escorça, Mantell i Nucli.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,55 KB

 
T- L’ESTRUCTURA DE LA TERRA: ELS MÈTODES DIRECTES: es Basen en l’estudi dels materials volcànics i de les mostres obtingudes de Perforacions i sondejos. ELS MÈTODES INDIRECTES: es basen en: 1-l’estudi dels Meteorits. 2-l’estudi de la propagació de les ones Sísmiques. 3-l’estudi de la calor interna de la terra.
4-l’estudi del Magnetisme. 5-l’estudi de la densitat. ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA: Segons La composició química dels materials: Escorça: Es la capa més externa i prima del planeta. Escorça continental: situada sota Els continents, composta per granits. Escorça oceànica: es localitza sota els Oceans. Integrada per basalt.. Mantell: S’estén des de la base de l’escorça fins a 2.900 km de profunditat. La roca Predominant és la peridotita. Mantell superior: fins 670km de profunditat. Mantell interior: zona compresa entre els 670km i 2900km de profunditat. Nucli: format
s’estén dels 2.900 km als 6.370 km de Profunditat. És la part del planeta de més densitat i la que suporta temperatures Més elevades. Nucli extern: format per ferro, níquel i altres Materials no metàl·lics. Nucli intern: format per ferro, capa situada entre 5150km i els 6370km. Les discontinuïtats sísmiques: Quan les ones sísmiques travessen els Materials que constitueixen el planeta, hi ha uns punts en què la seva Velocitat varia considerablement. Aquests punts, que marquen el límit entre Capes, s’anomenen discontinuïtats. Segons el comportament físic dels Materials: Litosfera: És la capa Més externa del planeta i és formada per l’escorça i la part superior del mantell.
És una capa rígida perquè les pressions i les temperatures són baixes. Litosfera continental: té un gruix de 100 als 200km. Litosfera oceánica: se Situa sot els oceans i és més prima, entre 50 i els 100km. Astenosfera: Els materials es trobem em estat sòlid, però a Consequència de les altes temperaturas són plàstics i deformables. Mesosfera: situada sota l’astenosfera, Es una capa en la qual es materials es comporten amb més rigidesa que els de L’astenosfera. Endosfera externa: Els Materials que la constitueixen es comporten com a fluids a causa de les altes Temperatures, uns 4.000 oC. En ser materials fluids, es generen corrents de Convecció. Endosfera interna: els Materials no es troben en estat líquid, perquè les altes pressions fan Augmentar el punt de fusió per sobre d’aquesta temperatura. LA LITOSFERA: és la Capa rocosa més superficial. Està formada per l’escorça i per la part més Externa del mantell. Es troba fragmentada en diverses peces anomenades plaques Litosfèriques o plaques tectòniques. L’ASTENOSFERA: és la capa sota la qual Descansa la litosfera.
Les roques, tot i ser sòlides, flueixen lentament i Formen corrents de convecció. ELSPLECS: són ondulacions en les roques de Naturalesa plàstica sotmeses a esforços de compressió, són deformacions Plàstiques. Tipus:1-Anticlinal 2- sinclinal. Tipus segons la posició: recta, inclinat, ajagut o Invertit. FALLES: Són fractures d’una massa rocosa que es divideix en dos blocs Que es desplacen un respecte de l’altre sobre el pla de trencament. Tipus: 1- falla normal: augment de la superfície del terreny. 2- Falla inversa: Disminució de la superfície del terreny. 3- Falla transformant: hi ha un Desplaçament horitzontal. DIÀCLASIS: Són fractures en una massa rocosa en què Els blocs no es desplacen uns respecte dels altres. LA SISMICITAT: Els xocs Entre les plaques litosfèriques originen unes tensions tan grans que poden Fracturar les roques. Quan això succeeix, l’energia acumulada s’allibera Bruscament, es transmet en totes les direccions en forma d’ones i origina un Terratrèmol. Tipus: 1- Ones P o primàries: Són les més ràpides i fan Vibrar les partícules en el mateix sentit de propagació de l’ona. 2-Ones S: Són Més lentes que les ones primàries. Fan vibrar les partícules en sentit Perpendicular al de la propagació de l’ona. 3- Ones L: Són les més Destructives; fan vibrar les partícules a la manera d’un vaixell travessant les Onades. L’ESCALA DE RICHTER: mesura la magnitud d’un terratrèmol. El valor de La magnitud d’un terratrèmol s’obté a partir de les dades recollides pels Sismògrafs. L’ESCALA MSK: valora la intensitat del terratrèmol, és a dir, els Efectes destructius que ha ocasionat sobre el territori. TIPUS D’ERUPCIONS D’UN VOLCÀ: 1- Efusives: Són erupcions molt poc violentes en les quals les Explosions són poc freqüents. Són característiques dels volcans hawaians. 2- Explosives: Són erupcions violentes que expulsen molts piroclasts i materials Roents. Segons el grau creixent d’explosivitat, les erupcions poden ser Estrombolianes, vulcanianes, peleanes i plinianes. ELRISC SÍSMIC I VOLCÀNIC A Catalunya: La sismicitat: Catalunya es troba en una àrea de sismicitat Moderada, en la qual es calcula que pot haver-hi un terratrèmol destructiu cada Cent anys. Les àrees del nostre territori amb una major sismicitat se situen Als Pirineu i a la zona litoral. El vulcanisme: El risc volcànic a Catalunya és molt baix, ja que les zones volcàniques que s’hi detecten, totes En el terç nord-est del país, no són actives actualment. Les principals zones Volcàniques se situen en tres àrees: la comarca de la Garrotxa, l’Empordà i la Comarca de la Selva.

Entradas relacionadas: