Teories etiques de deures

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,42 KB

 

Ètica


Tipus de saber que reflexiona sobre la moral a través de conceptes i mètodes d'anàlisi propis de la fiolosofia. És la teoria o la ciència del comportament moral i reflexiona sobre l'actuació bona i justa.

Moral


Conjunt de normes de comportament que se segueixen segons el que es considera correcte/incorrecte, bo/dolent.

Ètica de mínims:


fa referència a les condicions i comportaments mínims de convivència comuns en els diferents àmbits socials en el món. Té a veure amb el desig general de trobar una millor comunicació i enteniment, incloent les necessitats bàsiques de tota cultura i/o civilització, per fer més amigables les relacions amb els demés. Aquests deures i drets mínims són denominats com ètiques de justícia.

Ètica de màxims:


és l'ètica de la felicitat, és a dir, es refereix al bé i l'autorealització personal, intenta donar la raó del fenòmen moral a partir de propostes de vida bona, conté una idea de vida plena i mitjans per aconseguir-la. Està vinculat al projecte vital personal.

"Prima facie":


es refereix als principis que tenen caràcter absolut i són percebuts per subjecte moral com a obligatòris i són el Març bàsic i llenguatge comú per analitzar i resoldre els conflictes ètics. Els deures prima facie són: la fidelitat, la reparació, la gratuïtat, la beneficiència, la no maleficiència i la justícia.

Diferència problema ètic i dilema ètic

Problemes ètics: quan ens trobem davant d’una decisió moral difícil.
Dilema ètic: és una elecció entre dues alternatives igualment inadequades en relació al benestar humà. Per tant, la tria, no minimitza l’impacta de la decisió.

Principis de la bioètica:

-
Beneficiència: recerca del benestar de l'usuari.
- No-maleficiència: evitar causar danys i prejudicis.
- Autonomia: respecte per les decisions dels usuaris.
- Justícia: garantir la distribució justa de beneficis, costos i riscos en la decisió.

Secret professional (cap.7):


es tracta d'un secret confiat, mitjançant el qual, el professional s'obliga a mantenir ocultes totes aquelles confidències que rebi en l'exercici de la seva professió.

Confidencialitat


És la garantia de que la informació personal serà protegida perquè no sigui divulgada sense consentiment de la persona. Així doncs, se contempla com a requisit imprescindible per a la intervenció al reconèixer i respectar la privacitat humana.

PRINCIPIS ÈTICS A RESPECTAR relacionats amb la CONFIDENCIALI-TAT:


PRINCIPI DE FINALITAT: obliga al professional o equip a respondre per a què se vol utilitzar la informació revelada.
PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT: Estableix que només cal revelar la in-formació necessària i adequada la qual cosa implica actuar amb prudència i pre-caució al seu maneig i tenir en compte el seu context
PRINCIPI D’AUTONOMIA: Es refereix a l’autonomia decisòria o autodeterminació de la persona usuària i implica l’obligació de sol·licitar el consentiment quan hagi de ser revelada a un tercer no previst

OBJECTIUS a assolir per un codi en TS:


- Legitimar la finalitat del TS com activitat professional reconeguda
- Potenciar els valors, els principis i les normes fonamentals que guien la conducta dels professionals i que constituirien el “ideal” de la professió
- Atendre les àrees problemàtiques que poden aparèixer a l’exercici de la professió i alguns possibles mètodes de decisió per tal de poder afrontar-les
CORRENS ÈTIQUES EN EL TS:

*ÈTICA KANTIANA:

Neix els anys 60 i s’estén fins la dècada dels 70. Des d’aquesta perspectiva l’ètica en Treball Social es fonamenta en principis i en la consideració de la persona com a ésser humà racional i autodeterminat subjecte a uns drets i deures. Posa espe-cial èmfasi en els principis de llibertat i justícia.
Les principals crítiques al model són:
1. No té en compte el context en el que es produeixen els conflictes ètics
2. La falta de concreció dels principis generals fa que estiguin subjectes a múltiples interpretacions: autodeterminació, llibertat, respecte, drets, ra-cionalitat,…
3. En la pràctica professional, sovint, aquests principis entren en conflicte i no s’estableix una categorització que permeti prioritzar-los.
4. Es tracta de principis molt centrats en la relació professional- usuari.

*ÈTICA UTILITARISTA:

S’instaura a partir dels anys 80. Remarca la noció de bé públic, tenint en compte les conseqüències de les accions en relació als principis d’utilitat i justícia.
Dins d’aquesta corrent utilitarista, destaquen quatre tipus d’ètiques:
1. L’hedonista: segons la qual el bé és la suma de satisfaccions –la felicitat- i el mal, en contraposició –la suma de patiments.
2. L’idealista: el bé és la felicitat que està constituïda pel coneixement, la virtut, la veritat, la bellesa,…
3. De les accions: l’acció correcta és aquella en la qual té predomina el bé sobre el mal –com a conceptes abstractes-, més enllà de les persones que experimentaran les conseqüències de les accions.
4. La normativa: s’estableixen unes regles pel raonament moral i la presa de decisions.
*

ÈTICA DE L'ASSISTÈNCIA

Els seus principis guia són: les relacions, la comunicació i la cooperació. Parteix de la idea que les relacions amb els altres i el fet moral són part de la identitat de la persona. De manera que una persona actuaria d’acord a una moralitat tant perquè contribueix a un fi bo com perquè forma part de la seva identitat i per tant contribueix a la seva realització personal.
*

ÈTICA RADICAL:

al llarg dels 70 i 80, apareixen ètiques d’arrel marxista i anti-opressiva que sot-meten a una crítica econòmica i estructural als serveis socials i consideren als treballadors socials com agents de control social. Seguint a Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa pel control i la dominació i, destaca la necessitat d’una praxis, és a dir una acció compromesa en la qual es va palesa la inseparabilitat entre coneixements, valors i capacitats. Entén que el paper del treballador social hauria de ser d’agent de canvi.

Entradas relacionadas: