Teoria de la realitat de Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

 

Les Influències filósòfiques de Plató són tots els Filòsofs anteriors a ell:
Heràclit del que pren el sentit de la dialèctica; de Pitàgores la geometria;
Sòcrates Del que agafà part de les seves doctrines i a qui dedicà quasi tots els seus Diàlegs;
Parmènides en totes les Seves teories sobre les Idees i la realitat de l’esser... Li preocupà per sobre De tot l’antítesi Heràclit-Parmènides per arribar a una síntesis en la doctrina Del coneixement.

En resum, la preocupació principal de Plató era la Política: la Seva pretensió és fundar la Polis, l’Home, l’Estat en l’ordre etern de l’ésser; Això únicament ho pot fer el filòsof, o el Rei, sempre i quan arribi a ser Filòsof.

Teoria De les idees: Divideix la realitat en dos: un que és el món sensible que és el que nosaltres Coneixem i és una realitat aparent i el món De les idees és el món verdader.

El món sensible és Afectat pel canvi, pel moviment i pel temps i aquí hi trobem les coses que són Alterables, inestables i temporals, en canvi en el món de les idees no existeix res de les tres anteriors coses I en aquí hi ha idees (les Idees són les entitats més perfectes, existents no Sols fora de la nostra ment sinó, fins i tot, en un altre món) Que són invariables i eternes.
Les idees Són superiors a les coses però Plató anirà més enllà i dirà que les coses són Copies de les idees, és a dir, que les coses existeixen perquè aquella idea Existeix. Hi han diferents graus d'idees comencen amb la idea de cosa, idea Matemàtica, idea de valors i per últim la que té més importància és la idea de Bé. 

Per Poder conèixer a les idees tenim que ascendir pel diferents nivells del Coneixement:

Un primer nivell que és

1


la Eikasia, que és un coneixement molt limitat basat en l'observació sensible, Per sobre d'aquest està

2


la Pistis que Plató diu que implica una creença raonable perquè intentar donar Explicacions sobre el fenòmens però es basa en la realitat aparent, aquest dos estan En el món sensible i per tant ens proporcionen un saber poc fiable i és diu Doxa i per deixar aquest món poc fiable Hem d'avançar a allò verdader, la

3


Dianoia O raonament, aquest implica un nivell de coneixement superior perquè ens possibilita Conèixer les idees fins a les idees matemàtiques i per conèixer les idees superiors Hem d'arribar a la

4


Noesi, A la que arribem mitjançant la dialèctica que ens ajuda a conèixer la jerarquia Que hi ha entre les idees i aquest dos últims formen l'Episteme que és el coneixement verdader.

2. Plató Recorre els mites per poder explicar el seu coneixement i en el Mite de la caverna que és presenten els 4 nivells de coneixement, imaginem uns Homes que viuen en una caverna l'entrada de la qual està oberta Cap a la llum, Imaginem Que els habitants d'aquesta caverna tenen les cames i el coll lligats I només veuen una hombre que son a conseqüència del foc i unes estatues per Tant per a ells això sria la realitat però es dona el cas que un dels presoners Aconsegueix fugir i veuria que tot es fals i que aonsegueix sortir de la Caverna i per tan es dona que el Sol és causa de totes altres coses visibles.


1.D'entrada Els diferents graus ontològics de la realitat: els gèneres del sensible i l’intel·ligible, Juntament amb les seves subdivisions: les ombres són les aparences sensibles, i Les estàtues, les coses sensibles. El mur és la línia divísòria entre ambdós. I El Sol és la Idea de Bé.
2.
Simbolitza els Graus de coneixement: eikasia o Imaginació i la pistis o creença per Part del coneixement sensible; la dialèctica I la noesis (intel·lecció pura) per Part del coneixement intel·ligible.
3.
L'aspecte ascètic i Místic de Plató: la vida en la dimensió del sensible és la vida de la caverna, Mentre que la vida intel·lectiva és el regne de la llum, és a dir, la Contemplació del Bé i el diví.
4.
Una concepció Política: el filòsof ens parla del retorn a la caverna per part d'aquell que S'havia alliberat de la presó. El retorn té com a objectiu alliberar als seus Companys de les seves cadenes. És el retorn del filòsof-polític.
El vertader polític no és, per Plató, aquell que Anhela el poder sinó aquell que usa el poder com un servei.


Entradas relacionadas: