Teoria de la realitat de Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,92 KB

 

CONTEXTUALITZACIÓ

Fill d’una família noble Nascut a Atenes l’any 427aC. Durant la seva joventut hi ha les Guerres del
Peloponès contra Esparta amb la derrota atenenca. Es Trobava en una situació de Decadència de la ciutat . Als 21 anys Passà a formar part del cercle de Sòcrates el qual va ser executat A Atenes. Això impactà en el pensament filósòfic de Plató, ja que Molts dels seus escrits estan dirigits per evitar la injustícia que Va sofrir Sòcrates.
Va viatjar per Itàlia, Egipte, etc. A Siracusa va voler influir a la política de Dionís (rei), sense èxit. Tres fracassos i fou venut com esclau. Llavors, Plató fundà L’Academia on ensenyà les seves doctrines.

1. TEORIA DE LES IDEES (DUALISME COSMOLÓGIC )


En aquesta teoria Influeixen autors com Heràclit (tot el captable per l’experiència Flueix), Parmènides (l'ésser etern i immutable), Pitàgores i els Pitagòrics (les idees matemàtiques) i Sòcrates (proposant Universals, definicions absolutes i eternes, essències immutables Per a la qual moral, per a les virtuts, oposant-se així als Sofistes). Es tracta de fer congeniar la postura d’ Heràclit amb La de Parmènides. La conclusió és la següent: del Sensible no es pot fer ciència, no podem obtenir veritable coneixement, doncs canvia constantment. Es Necessita un altre tipus d'éssers, éssers que presentin les Mateixes característiques que l’ésser de Parmènides, entre Altres coses, que siguin eterns i immutables, i que no puguem Percebre de manera sensible. Estem parlant de les idees. Plató no Parla d'un concepte, es tracta de realitats, de l'única realitat, ja Que tot el que hi ha al món físic deriva d'aquestes "idees". Però aquesta serà una realitat intel·
Ligible, només visible amb L'ànima.
Per entendre la realitat, Plató proposa el dualisme Cosmològic que explica que la realitat està formada per dos mons:

  • Món Sensible


    : Està influït per la concepció de la realitat d'Heraclit (la Realitat canvia contínuament).

És el món físic de les Coses sensibles, on es troben totes les coses particulars que són Captables a través dels sentits. Aquest món està caracteritzat per La mutabilitat i la corruptibilitat, és un món dominat per canvi Continu.

Les coses que hi ha a N'aquest món careixen de realitat, no tenen en sí la seva pròpia Essència. Són múltiples, temporals i mutables.

D'aquest món sensible Podem tenir simplement opinió (DOXA). El DOXA és el coneixement del Món sensible, és poc fiable. Té dos graus de coneixement:

  • La Imaginació: es correspon ontològicament amb les imatges (en el Mite de la caverna es correspon amb les imatges que el presoner veu En el fons de la cova).

  • La Creença: es correspon ontològicament amb les coses (totes elles Del món sensible).

  • Món Intel·ligible


    : Està influït per la concepció de la realitat de Parmènides (la Realitat no canvia). És el món verdaderament real. No és un espai Físic si no que és només un àmbit de essències intel·ligibles.

Les idees que formen el món Intel·ligible no són realitats sensibles si no únicament Intel·ligibles. Només es poden conèixer a través del intel·lecte. Cada idea és única, eterna i immutable. Per això, en el món de Les Idees si que por haver-hi ciència, si que por haver-hi Coneixement vertader (EPISTEME). L'EPISTEME és el coneixement del Món intel·ligible, el qual s’aconsegueix a través del Intel·lecte (és vertader i fiable). Té dos graus de coneixement:

  • Les Matemàtiques: es correspon ontològicament als objectes matemàtics (en el mite de la caverna serien les ombres i imatges reflexades en Les aigües de les coses reals que hi ha defora de la cova).

  • La Dialèctica: és el vertader coneixement de les idees, és el saber Absolut, és la visió directa de les idees. Ontològicament es Correspon amb les idees. 

Entradas relacionadas: