Teoría del coneixement locke 2

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

 

Origen de les idees


Locke


Idees provenen de l’experiència ja que és la única de La qual provenen totes les idees. En el moment de néixer, la ment és com un Full en blanc. L’experiència és la creadora de totes les idees:principi bàsic De l’Empirisme.

Les idees de la ment es poden classificar: idees simples I idees complexes. Les idees simples, són la sensació i la reflexió; i les Complexeselaborades a partir de les simples. La idea de substància, complexa Que apareix a conseqüència del fet de la uníó de idees simples.

Idea de substància


Critica la noció convencional de substància. Abans, es Necessari distingir entre les qualitats primàries i les secundàries. Les Qualitats primàries son objectes o inseparables de l’objecte.Les secundàries Són subjectives, xq les produeix el subjecte i, no s’assemblen al cos que Representen. Quan un determinat nombre de sensacions es presenten de manera més O menys regular, la ment acaba per agrupar-les i produeix la idea de Substància. Locke diu que la idea de substància no és més que una “creació” o Una suposició de la ment en vista de les sensacions que aquesta rep. Locke no Nega l’existència de les substàncies materials, es limita a remarcar que no en Tenim un coneixement immediat, sinó tan sols un de suposat

Locke, teòric de la política



La teoria de Locke es basa en els homes en tan que Individus. Per a Locke, govern i societat existeixen per mantenir els drets de L’individu, i la inviolabilitat d’aquests drets és una limitació que ha de Respectar qualsevol autoritat.

Per descriure la indeterminació de l’estat natural en què Vivia l’home, Locke escriu < al principi tot era Amèrica>. En aquest Estadi de naturalesa hi havia <Pau, bona voluntat..Etc>. I això era així Perq imperava la llei natural, que proporciona als humans un sistema complet de Drets i deures. Ara bé, en mancar qualsevol mena d’organització va ser Necessari abandonar aquest estadi. Així, Locke descriu que la corrupció i els Vicis dels homes degenerats fou el que va impulsar els individus a formar Societats civils per a la mútua protecció. En aquest estadi, el dèbil temia al Fort;  el fort temia als seus rivals.

Instauració de L’estat social



Per aconseguir la mútua protecció, humans es reuniren i formen Societats polítiques confiant a un governant el poder de regir-los. Locke no Afirma que el poder que assumia el governant fos absolut i definitiu. Al Contrari, aquest poder era un encàrrec que podia ser revocat si es perdia la Confiança en la persona que assumia la tasca de governar. Per a Locke el govern és fruit d’un acord entre individus.

El contrari es l’absolutisme que nega la possibilitat D’apel·lació. Locke defineix el poder civil com el dret de fer lleis. Aquest Poder, sols pot sorgir del consentiment acordat entre tots els individus. L’Estat sol pot existir en la mesura en què deriva del dret individual de cada Home a protegir-se a si mateix i els seus béns.

Revocació i control Del poder



La teoria del poder te com a base la idea del consens. Una Societat pot retirar el consentiment que ha dipositat en un governant quant aquest Perd la seva confiança. Un governant malmet aquesta confiança quan no respecta Els drets naturals de l’home: dret a la vida, a la llibertat i a la propietat.
El governant ha de impedir que es mati o empresoni persones innocents .Locke Recomana l’existència de dues institucions: una assemblea que representi els contribuents i determini els tributs, I un sistema judicial que garanteixi Que cap innocent pugui ser perseguit ni castigat pel governant.

La propietat



Locke va redactar sobre el tema de la propietat. Per a Locke  la propietat individual està Originada pel treball. Locke va subratllar aquestes idees en afirmar que el Principal fi dels homes que s’uneixen en comunicats és la conservació de la Propietat.

En relació a  la Propietat, Locke negava la justificació del govern de posar impostos sense el Consentiment dels seus representants, veia en això un atac a la propietat dels Individus: <<El poder suprem no pot arravatar a cap home cap part de la Seva propietat sense el seu consentiment>>. No hi ha por que passi això Quant en aquells governs en els quals el legislatiu té un caràcter temporal, Ara bé, quant el legislatiu està constituït per una assemblea permanent, Existeix el perill que se separi el seu interès de la resta de la comunitat i Augmentin les seves riqueses i el seu poder agafant allò que els convingui d’allò Que pertany al poble.

La llibertat Religiosa



Locke,partidari de considerar la religió com un assumpte Privat que pertanyia a l’individu. L’Estat no havia d’immiscir-se en la Pràctica religiosa dels individus, llevat que fos per raons d’ordre públic.

L’individu tampoc havia de ser adoctrinat per cap Església, Sinó que havia de tenir plena llibertat per escollir la seva pròpia. D’altra Banda, malgrat concebre l’Església com una <Associació lliure i voluntària>, Locke considerava que no hi havia lloc per a l’absoluta llibertat en matèria de Religió, i que havien de quedar fora de la llei de tolerància religiosa aquells Que juraven lleialtat a una potència estrangera, i els que afirmaven no creure En Déu. 

Entradas relacionadas: