Tendències més rellevants de la poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,06 KB

 

L’exili de bona part dels intel·lectuals, la censura, les Prohibicions lingüístiques i la precarietat econòmica van marcas aquesta època. Hem d’afegir la prohibició de l’ús públic del català. Hi hagué certa tolerància En el conreu de gèneres literaris minoritaris, els que requerien un gran públic Van patir una prohibicó i una censura despietades. Pel que fa a la narrativa, va ser el més censurat pel seu Caràcter comercial, més apte que els altres gèneres per a la difusió d’idees. Pero la lleu liberalització del règim franquiste en acabar la Segona Guerra Mundial i el desig de les autoritats de millorar les relacions comercials amb Europa, van permetre un tímid conreu de la narrativa. Van destacar la novel·la fantàstica amb Joan Perucho; la Narrativa psicològica amb Xavier Benguerel i la novel·la realista amb Manuel de Pedrolo. A partir dels anys 70 començaren a publicar seguint la línea realista Amb reconstrucció del seu passat personal, com Isabel-Clara Simó.

L’obra literària d’Enric Valor sembla suplir la mancança de Prosa narrativa entre els autors valencians des dels temps de la Renaixennça. En Rondalles Valencianes reelabora els contes populars valencians. En Narracions de la foia de Castallla se’ns Mostra com un narrador sòlid dins dels motels de la novel·la realista i rural. L’ambició de l’Aleix sintetitza les Característiques dels corrents narratius anteriors. La seua obra mestra, la trilogia sobre Cassana és una gran Saga on retrata la societat valenciana del primer terç del Segle XX. Valor hi Reflecteix la vida quotidiana de qualsevol poble valencíà durant aquest període: Les col·lectivitzacions, les revolucions proletàries… Fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins La moda narrativa del moment, en què molts autors van convertir el passat en Narracions.  Podem així resumir les Característiques de la seua obra: situa les obres enmig d’un paisatge rural Magnígic; mostra els costums tradicionals; els diàlegs, les descripcions i la Trama condueixen a una reflexió; l’estil es acuradíssim.


Començà a publicar a partir del 1930, quan la novel·la Psicològica és tendència general.  La major part de l’obra de Mercè Rodoreda és la capacitat de Fer avançar l’acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món Interior: la descripció dels personatges, llocs i sutacions sembla una Projecció del pensament dels personatges; els diàlegs es confonen i els Diferents estils del discurs citat fan present el caràcter, temperament i Pensament dels personatges. Així, les narracions rodoredianes superen la divisió entre Narració, descripció i diàleg. Aquests tres elements apareixen fosos en una Unitat indestriable: la història mai pot ser fragmentada. Aquesta manera de Veure la narració és una metàfora d’un dels grans temes de l’autora: el pas del Temps. D’altra banda, la psicologia dels personatges es fa palesa a Través de les accions, determinats comportaments i fins i tot expressions que En ser repetides esdevenen obsessions que caracteritzen molt gràficament els Personatges.Amb el temps va enriquir el Seu corpus literari amb elements existencialistes gràcies a l’exili a Europa.

La narrativa a partir dels anys 70 està dominada per Escriptors que han patit les conseqüències de la guerra com l’educació Regressiva i l’aprenentatge autodidacte de la llengua. Per això, sense abandonar el Realisme social, hi aporten una Exaltació del món interior del protagonista sovint en primera persona. D’altra Banda, aquests autors com Joan Francesc Mira, han tingut referències i models Literaris de les generacions anteriors i tenen més informació sobre la cultura Europea. Incorporen la influència d’autors com Vargas Llora o García Márquez. El més destacable d’aquesta narrativa es pot resumer en que L’actitud de l’autor es molt lírica i intimista, on la denúncia social és més Personal, relacionada amb les frustracions infantils. Finalment, s’incorpora la cultura moderna, el cinema, el còmic… Tot aquest món Interior porta els autors a conrear gèneres com l’històric o l’eròtic. La incorporació de la nostra llengua com a matèria curricular Causa una demanda d’obres destinades a un públic jove, responent la necessitat D’educar valors i en el gust per la lectura. Així, alguns professors es Converteixen en autors com Silvestre Vilaplana amb Les urpes del diable.


Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana en un món dominat Per la modernitat. La intenció de Monzó és treballar amb les ficcionns, les Il·lusions i les imatges compartides pels lectors. La deformació, la caricatura i l’absurd posen de manifest les Contradiccions de la societat contemporània, sobretot el drama de la Incomunicació en les relacions socials i la solitud de l’individu en un món Massificat. Aquesta solitud es manifesta en situacions absurdes que, en Definitiva, són una projecció de les frustracions i dels desitjos dels Personatges. Darrere d’aquestes ficcions, la prosa de Quim Monzó ens Ofereix una percepció inèdita i una reflexió profunda de drames personals: les Relacions humanes es viuen amb frustració i el desencant que imposa la rutina De la vida quotidiana. Queda reflexat en Uf, Va dir ell. L’obra de Monzó ens fa reflexionar sobre les preocupacions Més actuals: l’avorriment, la rutina… Tot això, ben adobat amb un humor amarg, Fortes dosis d’ironia i de sarcasme, sense evitar el col·loquialisme ni la Vulgaritat.

En un primer moment, la poesia va seguir les tendències Anteriors a la Guerra Civil: tradició simbolista i avantguardista.  Trobem la influència de l’existencialisme francés i de L’humanisme cristíà en un grup de poetes que va optar per la poesia simbolista I l’avantguardista. La poesia simbolista es basa en el poder suggeridor de la Paraula, el rigor formal i l’angoixa vital en són els trets més característics. L’avantguardista, experimenta amb el llenguatge i la presència dels recursos Visuals. A partir dels anys 60, Salvador Espriu canvia l’orientació Envers el Realisme social perquè servisca de denúncia de les injustícies Causades per la dictadura. Es caracteritzà per una actitud profètica del poeta, Descripcions de realitats amargues, la societat com a destinatària i els temes Més freqüents són la denúncia de les injustícies. Destaca en aqeust grup Vicent Andrés Estellés. Durant els últims anys del franquisme (anys 70) la transició Estava dominada per joves poetes que tenen en comú el rebuig del Realisme i un Afany d’experimentar amb el llenguatge. La poesia esdevé formalista i amb Ressonàncies avantguardistes. Destaca Josep Piera.


L’obre de Vicent Andés Estellés va tindre una gran difusió Els anys 70, dècada on s’edita l’obra completa. Durant els anys 50 escriu unes obres on és present la misèria De la postguerra i la sensació d’angoixa davant la monotonia de l’existència Humana i l’opressió política. El poeta se’ns mostra com un cronista de la Realitat. Hi trobem, doncs, els trets temàtics dels poetes de postguerra de Tradició simbolitas, amb estil propi de la poesia realista dels 60. Aquesta orientació realista s’aferma a Llibre de meravelles on el poeta vaga per la València de Postguerra, sorprés i desesperat per la misèria que contempla. La poesia D’Estellés, doncs, aporta: L’exposició crua de la realitat quotidiana, on predominen els Temes de la fam, la mort, l’amor i el dol de la postguerra; l’estil col·loquial Elevat a categoria de la llengua literària; les referències a la cultura Popular; la teatralitat que comporta l’aparició freqüent del destinatari i la Narrativitat, on explica les històries que formen part e la cultura de l’entorn I poden ser interpretades com a llegendes urbanes o test que s’expliquen en Molts pobles.

L’obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar Paulatinament des de l’existencialisme dels anys 40 i 50 fins una poesia més Realista. Primerament, en l’existencialisme (Cementeri de Sinera) el poeta plora per la mort dels éssers Estimats i la del país. En el Realisme social (La pell de brau)), la guerra entre germansi la demanda de Pau apareix envoltada amb una Simbologia d’arrels hebraiques. El poeta-profeta s’implica en les aspiracions Del poble. Les característiques principals de la seua poètica, per tant, Són: La densitat i l’hermetisme,, amb símbols procedents del món Antic; l’aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats en Relació amb un significat abstracte, normalment relacionat amb la mort i amb la Llengua; els temes més comuns són la mort d’éssers estimats, de la llengua i Del país; i hi predomina el pessimisme atenuat amb ironia. Cal afegir que la Recreació mitològica no és un recurs utilitzat per evadir-se de la realitat, Sinó per satiritzar.

Entradas relacionadas: