Tema 7

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,06 KB

 
1.Primera guerra carlina(1833-39).Isabelins vs Carlins.Va se una lluita entre lAntic Règim,defensat pels carlins, i el lliberalisme,defensat pels isabelins.El triomf dels isabelins va fer possible la implantació dun règim liberal.
El carlisme:sempre era votat per la noblesa rural,però també va aconseguir el suport dels pagesos perquè els altres els expulsaven de les terres.Els carlins eren defensors del foralisme i de tot el sistema econòmic tradicional.Lema carlí Deu, Pàtria i Furs.Represenstaven una societat arcaica i conservadora.
Espartero:general liberal dIsabel.
Zumalacárregui:comandant dels carlins.
Conveni de Bergara(1839):acord entre el govern liberal i els dirigents carlins,sacabà la guerra al front basconavarrès,a canvi del manteniment dels furs i de la inclusió de les tropes carlines a lexèrcit.A Catalunya,la guerra es va acabar lestiu del 1840,quan foren reduïdes les principals partides guerrilleres.
2.Reformes progressistes(1835-37):dissolució del règim senyorial:els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies.Desvinculació:salliberaven definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.Desamortització:com a mitjà daconseguir recursos per a lEstat amb la venda de les terres de lEsglésia i els Ajuntaments.Les terres podien ser comprades amb diners en metàl·lic o amb títols del Deute.
Constitució 1837:8 de juny:significava un retrocés respecte del de Cadis,en acceptar les tesis del liberalisme doctrinari que conferia a la Corona el poder moderador.Però sintroduïa una segona cabra,el Senat,de caràcter més conservador,es concedien més poders a la Corona i el sistema electoral era censatari i extraodinàriament restringit.Van guanyar els moderats,Maria Cristina,abans de donar suport a un govern progressista,va dimitir i va marxar a lexili.
3.Regència dEspartero(1841-43):els progressistes van fer regent al general Espartero.Lactitud clarament radical de les mesures de la Junta,amb un clar contingut social i republicà,va donar lloc a la seva dissolució,al desarmament dels batallons de la Milícia popular i a la implantació de lestat de setge a la ciutat.El govern dEspartero va anunciar un aranzel lliurecanvista que obria el mercat espanyol als teixits anglesos.Això va provocar la protesta de la burgesia i un aixecament a Barcelona.Espartero va decidir bombardejar Barcelona i a Reus es va fer un pronunciament contra Espartero i es va formar la Junta Suprema de Barcelona.Al 43,Espartero va abandonar la regència i es va exiliar a Anglaterra.
3.Moderats i progressistes: Moderants:defensors a la ultrança de la propietat privada i van trobar en el sufragi censatari larma ideal per impedir laccés de les classes populars a la política.Defensaren el principi de la sobirania compatida entre les Corts i la Corona,tot atorgant a aquesta amples poders dintervenció política i es van mostrar partidaris de limitar drets individuals i especialment els col·lectius.Representaven lopció més clerical del liberalisme.Progressistes:Defensaven el principi de sobirania nacional sense límits i el predomini de les Corts en el sistema polític.Rebutjaven el poder moderador de la Corona i no acceptaven la seva intervenció directa enla política.Defensaven amplis drets individuals i col·lectius.Mantenien el principi de sufragi censatari.Estaven a favor de la reforma agrèria i de la restrricció de la influència eclesial.
Juntes i la Milícia Nacional:Les juntes sorgeixen en moments de crisi,en els quals lacció del poder constituït no respon a les expectatives i als desitjos del moviment burgès i popular.Es constitueixen de manera espontània per mitjà de processos electorals variats i es reclamen con a representats de la voluntat popular.La Milícia nacional,creada per les Corts de Cadis com una força armada alternativa a lexèrcit regular,va ser larma per vetllar per la defensa del lliberalisme.Van entrar en greu contradicció amb els sectors burgesos representats pel progressistes.
4.Configuració Règim moderat(43-54):Eleccions realitzades amb sufragi censatari.El general Naváez fou nomenat cap de govern i va ser qui es va encarregar de posar les bases del nou Estat moderat,organitzant les principals institucions.Es tractava dassentar un liberalisme conservador.Els moderats van modificar la Constitució progressiste.Vn intentar millorar les relacions amb lEsglesia i es va signar un Concordat amb la Santa Creu,en el qual sestablia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats.. A partir daquí,la postura de lEsglésia catòlica va ser donar suport al tron dIsabel II.
Centralisme,ordre públic i militarització:El liberalisme moderat emprengué la tasca de construir una estructura dEstat liberal sota els principis de la centralització i la uniformització política i administrativa i el més estricte control de lordre públic.Tot aixó amb una seria de lleis i reformes.
El Bienni Progressista(1854-56):La unió dels progressites desembocà en el pronunciament militar de Vicálvaro i el lelaboració del Manifest de Manzanares,per demanar el compliment de la Constitució,la reforma de la llei electoral,la reducció dels impostos i la restauració de la Milícia Nacional.Forçada per les circumstàncies,la reina Isabel II va cridar a formar govern a Espartero i va nomenar ministre de guerra el general ODonnell.Es van convocar elleccions a la Cort constituents i es va formar un govern de coalició on hi havia els progressistes i unionistes i també hi eren representats els democratarepublicans.Les dues línies dacció més importants van ser la represa de lobra desamortitzadora a càrrec del ministre Madoz i la Llei General de Ferrocarrils.Al 56, Espartero va dimitir i la reina va confiar el govern a ODonnell,que va reprimir durament les protestes.
5.El govern provisional i la Constitució del 1869:Al capdavant del qual es van situar Serrano i Prim,va posar en marxa un programa de reformes.El govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents.Les primeres eleccions per sufrgi univesal masculí+25.Van guanyar la coalició governamental i van crear també dues importants minories dintre de les Corts:la carlina i la republicana.La constitució del 69 perfilava un règim de llibertats molt ampli.Es proclamava la sobirania nacional i es confirmava el sugragi universal masculí.Incluïa una declaració de drets i garantia la llibertat de residència,ensenyament i la inviolabilitat del correu.La monarquia es va mantenir com a forma de govern.Es tractava duna monarquia democràtica i parlamentària,amb limitació de les competències reials i sestablia la preeminència del poder legislatiu.
6.Un monarca per a un règim democràtic:La principal tasca del govern consistís a trobar un monarca que substituís els desacreditats Borbons.Va aconseguir imposar-se la candidatura dAmadeu de Savoia,membre de la casa italiana.molt popular aleshores per haver estat lartífex de la unificació italiana i home favorable a una concepció democràtica del paper de la monarquia.
Loposició a la monarquia:El nou rei va comptar sempre amb loposició dels moderats que continuaven fidels als Borbons.Van començar a organitzar un partit alfonsí,dirigit per Cánovas del Castillo.Aquesta opció va tenir el suport de LEsglésia.La monarquia tampoc comptava amb el suport dels sectors republicans.Daltra banda,el carlisme havia reviscut com a força política.Savoia va donar arguments a un sector carlí per tornar a la armada.
Una permanent inestabilitat:Els 2 anys del regnat de Savoia es van caracteritzar per unes dificultats constants.En primer lloc els sectors carlins partidaris de la via insurreccional es van tornar a alçar en armes.Daltra banda,el 68 shavia iniciat una revolta a Cuba (guerra dels 10 Anys).També al 72 es van produir insurreccions de caràcter federalista. Però el més impotant és el progressiu distanciament de gran part de la població de la monarquia amadeista.Cada cop era més evident que lobrerisme també a començar a exercir un retrïment contra el sistema.Lelement fonamental que va conduir la crisi final del regant de Savoia va ser la desintegració de la coalició governamental.Savoia va presentar la seva renúncia al tron lany 1873.
7.Lexperiència de la República federal:Van decidir sotmetre a votació la proclamació duna república,que va ser aprovada l11 de febrer de 1873 per una àmplia majoria.La república va néixer amb escasses possibilitats dèxit.Els únics partidaris eren els republicans dirigits per Pi i Maragall i Figueras i eren partidaris de les àmplies reformes socials i polítiques.El federalisme propugnava la realització dun sistema de pactes lliurement establerts entre els diferents pobles com una nova forma dentendre i articular lEstat espanyol.Un sector dels republicans,coneguts com a unitaris(Castelar),que defensaven un model republicà dEstat centralitzat i mantenien posicions conservadores des del punt de vista polític i social.
La fi de la República:Castelar no tenia majoria a les Corts i davant la por de ser distituït pels federals,va suspendre les sessions parlamentàries i va governar autoritàriament.Castelar va haver de dimitir i per impedir un govern de centre-esquerra,el general Pavía va enviar lhemicicle amb forces de la Guàrdia Civil i va dissoldre per la força lAsemblea.Després va produir-se la restauració monàrquica.El 29 de desembre de 1874,el pronunciament militar de Martínez Campos a Sagunt va proclamar rei dEspanya Alfons XII però mentres ell arribava a Barcelona,va agafar la regencia Canovas.El princep Alfons va signar un manifest(Manifest de Sandhurst)que sintetitzava el programa de la nova monarquia un règim monàrquic de signe conservador i catòlic,que defensaria lordre social,però que garantiria el funcionament del sistema polític liberal.


Entradas relacionadas: