Tema 6

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,26 KB

 
Precedents: la Guerra Gran
Carles IV, rei dEspanya entre 1788 i 1808. Al 1792 va nomenar primer ministre a Godoy, que era un plebeu, deixant fora a vells ministres il·lustrats. Mes endavant va declarar la guerra a França perque portaven idees revolucionaries que li feien por, perque aquestes idees anaven en contra del poder absolutista daquell moment. La guerra va afecta a Catalunya, perque a mitjans de lany 1794, les tropes Franceses van envair part de Catalunya. Al 1795, Carles IV va reconèixer el predomini Francès i va acceptar que Espanya, era un Estat subordinat a França. Això va evidenciar la crisi del model absolutista.
La invasió francesa de la Península.
Al 1796, la política espanyola, conduïda per Godoy, va signar el tractat de Sant Idelfons per evitar lenfrontament amb els francesos, conduits per lemperador Napoleó Bonaparte. Van pactar laliança dEspanya amb França per poder derrotar als anglesos. Al 1807, Godoy, va consentir que passessin les tropes Franceses per tal denvair Portugal aliada dAnglaterra. Napoleó volia enviar Portugal per tal de dominar tota la Península Ibèrica. Això va fer que el 18 de març de 1808 sorgís el motí dAranguez, que era una revolta popular dirigida per la noblesa i pel clergat que anava en contra de Godoy i Carles IV. Godoy era mal vist per la noblesa, lesglésia, perque era plebeu i també estava mal vist pels sectors reformistes i il·lustrats que ell va desplaçar del govern. El príncep hereu Ferran lodiava perque el veia com un possible competidor.
El motí dAranguez va forçar la
dimissió de Godoy i labdicació de la corona a Carles IV a favor del seu fill Ferran. Llavors Carles IV va demanar ajuda a Napoleó per poder recuperar el tron. Aleshores Napoleó aprofitant la debilitat de la monarquia espanyola va envair el país, annexionant Espanya a limperi Francès. Desprès va fer que Ferran VII i Carles IV abdiquessin i va nomenar rei el seu germà Josep va fer una constitució al país, que reconeixes la igualtat dels espanyols davant la llei, impostos, etc. Llavors esperava conquerir el país sense problemes.
La resistència contra linvasor.
El
2 de maig de1808el poble de Madrid es va alçar contra linvasor, encara que van ser durament reprimit, van aconseguir que gran part de la població espanyola saixequés contra linvasor, aconseguint frenar lavanç de les tropes franceses. Llavors la població sorganitza en moviments populars, i van formar Juntes dArmament i Defensa per lluitar amb els invasors. Més tard van constituir juntes a nivell provincial creant així La Junta Superior de Catalunya per tal de coordinar lacció contra el francesos. Finalment van aconseguir derrotar als francesos en el Bruc i Bailén, llavors els francesos s van replegar més enllà de lEbre. Més tard va tornar Napoleó amb més soldats i va aconseguir controlar gran part del territori espanyol. La resistència popular perseguia als exercits francesos presentant dues formes particulars: els setges, que rodejaven la ciutat envaïda per atacar-la, i els guerrillers (burgesos. pagesos o capellans) que lluitaven en grups per tal denderrocar lexèrcit. Això va fer que es mantingués un sentiment antifrances.
Catalunya de locupació a lannexió.
Entre el 1809 i el 1811 Catalunya va caure en mans dels invasors, això va provocar que lImperi Francès saproximés als catalans. Llavors al 1812 Napoleó va ordenar lannexió de Catalunya a lImperi. Volia organitzar el país segons el model Francès, fent reformes i millores. Els reformistes catalans volien transformar el país cap al liberalisme. Però es van frustrar la majoria dintents perque la resistència popular i la guerrilla mantenia un estat de guerra contra els francesos. Desde mitjans del 1812 la guerra comença a desfavorir als francesos, perque Napoleó es va veure obligat a desplaçar les seves tropes per lluitar a Rússia. Aprofitant això, els espanyols ajudats pels Britànics, van fer fora als francesos. Napoleó va decidir pactar la fi del conflicte amb els espanyols de manera que al 1814 ja no hi havia presencia de lImperi Francès.
Les actituds davant locupació.
La invasió Francesa i la fallida del model polític, social i econòmic, van fer que els diferents grups ideològics prenguessin diferents postures. Per una part hi havia els afrancesats que acceptaven i col·laboraven amb els francesos, creien en la possibilitat de reformar el nou regim i defensaven els avantatges de lannexió de Catalunya a lImperi Francès. Al final de la guerra van haver dexiliar-se per no ser detinguts pels patriotes antifrancesos. Per altra banda, existia la resistència antifrancesa, que tenien dos posicions diferents. Primer, el clergat i la noblesa, volien que tornes la monarquia absolutista per part de Ferran VII, defensant la tradició i religió catòlica. Segon, els il·lustrats també volien el retorn de la monarquia absolutista de Ferran VII, però modernitzant el país.
Per altra costat, hi havia els
sectors lliberals, que volien transformar la monarquia del Antic Regim en un sistema liberal-parlamentari, volien fer una constitució que proclames la sobirania Nacional i la divisió de poders, volien imposar un model social i econòmic per desenvolupar el capitalisme. La majoria de la població volia el retorn de la vella monarquia, defensant el poder de lEsglésia Catòlica però amb actituds revolucionaries.
El procès de formació de les corts
Les juntes principals mitjançant representants van formar una junta suprema central perque cordinés les accions bèliques i dirigís el país, aquesta junta es va reunir a Aranjuez el 25 de septembre. la junta va reconèixer a Ferran vII com a legitim rei d'Espanya i va assumir l'autoritat màxima de l'Estat.
Al 1810 la junta es traslladá a Cadis l'unica ciutat que resistia el fetge francès, mes tard la
junta Centralal 1809 va convocar unes corts, es va realitzar una elecció per sufragi universal masculípero la junta superior de Catalunya va enviar una vintena de diputats catalans que van destacar a Antoni de Carpmany(orador i defensor de la modernització de l'Estat Espanyol.
Les corts s'obrien el septembre del 1810 i s'aprová el principi de
Sobirania nacional(el poder recau als ciutadans i s'expresa per les corts mitjançant els representants de la nació.
La constitució de 1812
Va ser promulgada el 19 de març de 1812= es el text legal de les corts que defineix millor l'esperit liberal.
Desde un un punt de vista formal, la constitució conté una
declaració àmplia de drets del ciutadà:llibertat d'impremta,igualtat davant la llei,llibertat civil,dret de propietat...
la
nació pasa a ser definida com un conjunt de ciutadans.
L'estructura de l'Estat es la d'una
monarquia limitada basada en la divisió de poders:el legislatiu:correspon a les corts-elaboració de lleis,tractats internacionals,aprovació de pressupostos i commandament de l'exèrcit. el executiu:el monarca te la direcció del govern, intervé en l'elaboració de lleis, el seu poder esta controlat per les corts, l'administració de justicia: és competencia exclusiva del tribunals i s'estableixen els principis bàsics d'un estat de dret:codis unics en materia civil..
L'obra de Cadis
La constitució pretenia regular l'exercici del poder i aconseguir una reordenació de la societat:acceptava el principi de sufragi universal, masculí i indirecte i la igualtat dels ciutadans i establia una àmplia garantia de drets.
Apart de la constitució les corts van aprovar
una sèrie de lleis i decrets que van aconseguir la llibertat de treball, l'anulació dels gremis, l'abolició de la inquisició..
Lobra legislativa de Cadis va ser elaborada en un país en guerra, ocupat per les tropes napoleòniques. Van intentar aprofitar
locasió revolucionària creada per la guerra per elaborar un marc legislatiu molt més avançat.
Lobra de les Corts de Cadis no va tenir gran incidència pràctica. La situació bèl·lica va impedir lefectivitat de tot allò legislat a Cadis, la tornada de Ferran VII va frustrar lexperiència liberal i va conduir al retorn de labsolutisme.
La signatura per part de Napoleó i de Ferran VII del
Tractat de Valençay significava la retirada dels francesos de la Península i lacceptació del retorn de Ferran VII com a monarca legítim a Espanya. Això plantejava el problema dintegrar el monarca en el nou model polític, definit per les Corts de Cadis a la Constitució del 1812. Havia abandonat el país com a monarca absolut i sobrí un llarg període denfrontament entre els defensors de labsolutisme i els del liberalisme.


Entradas relacionadas: