Tecniques de recollida de dades primaries

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,67 KB

 

FONTS I ÀREES D'ACTUACIÓ


Investigació comercial/mktg/ mercats:


1. Inv. CONSUMIDOR (quantitativa o qualitativa)
2. Inv. PRODUCTE (test)
3. Inv. PUBLICITÀRIA:
3.1.Estudis base / genèrics
3.2. Estudis sobre els sms publicitàri
3.3. Estudis post-test i pre-test
3.4.Estudis sobre mitjans:
-Inversió publicitària (Infoadex)
- Difussió mitjans impresos (premsa i revistes, OJD)
- Audíències (EGM i TNS)
Classificació estudis segons propietat:
Owner Service (OS):

la propietat de l’estudi, així com el disseny i els drets d’explotació d’aquest, pertany a una empresa especialitzada. Aquesta el que fa es comercialitzar les dades que obté (Ex ? L’estudi del grup TNS i també el d’InfoAdex, tot i que aquest últim no és d’Audíència).

Media Owner Contract (MOC):


estudi promogut directament per un mitjà, un conjunt de mitjans o una associació que estudia les Audíències per a comercialitzar posteriorment les dades o bé fer-les públiques. A Espanya aquest tipus d’estudis no tenen molta rellevància.

Joint Industry Committee (JIC):


estudi promogut per la totalitat de la industria publicitària o per una part molt representativa d’aquesta, de manera col·lectiva amb algun tipus d’institució i on tots es beneficien gràcies a una quota (Ex ? A Espanya el cas més representatiu és el de l’EGM, propietat de l’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC)).

ÀREES D'ACTUACIÓ

EGM (consumidor, Audíències, planificació)
TNS (Audíències, control, planificació) TV
OJD (control, planificació)
INFOADEX (control, mercats)
AIMC (consumidor, mercats, Audíències, planificació)
GEOMEX (Audíències) exterior
NIELSEN NETRATINGS (Audíències) internet
ARCE (control) inv. Ràdio

INFOADEX


Els orígens d’InfoAdex remunten als anys 90, quan a Espanya hi havia 2 grans empreses que analitzaven les inversions publicitàries: Nielsen i Duplo, amb els seus estudis anomenats Repress i Duplo Inversions respectivament. Al haver-hi 2 empreses analitzant les inversions publicitàries, resultava necessari comparar ambdós estudis per a tenir la certesa de que les dades coincidien i eren fiables. Això representava un problema perquè molts anunciants no volien pagar pels 2 estudis i alguns utilitzaven només el de Nielsen i d’altres el de Duplo. És per això que aquestes 2 empreses decideixen fusionar-se i crear InfoAdex, que actualment està associada a AC Nielsen, fet que li atorga un cert reconeixement.
L’estudi d’InfoAdex, anomenat Adex, controla les inversions publicitàries a preu de tarifa, així com l’ocupació dels suports en els diferents mitjans, tant convencionals com no convencionals. Es tracta, per tant, d’una complerta base de dades tant quantitativa com qualitativa de la publicitat espanyola. A més, l’estudi és molt utilitzat en l’àmbit de la creativitat perquè no només conté xifres, sinó també estratègies creatives.Ara bé, aquest estudi no interessa a tothom, sinó que és més consultat a nivell sectorial. Controlar les inversions publicitàries a preu de tarifa és la única forma objectiva de poder oferir una ‘fotografia’ més o menys realista del que s’inverteix a Espanya en publicitat. Tot i això, resulta difícil mesurar amb exactitud aquestes dades i, per tant, el risc d’error en l’estudi és força elevat. Segons la classificació professional l’estudi d’InfoAdex és owner service, ja que es tracta d’una empresa propietat d’algú, la qual va presentar una proposta de metodologia per a oferir al sector dades referents bàsicament a les inversions publicitàries al nostre país.
TV (21-44,49%), Premsa (185-25%), Revistes (310-9%), Suplements (28-1,72%), Ràdio (16-8,91%), Cinema (3-0,47%), Exterior (11-7,4%), Internet (414-2,24%) Total inv. 2006 (14.590 mil €)
6,2% més que el 2005

Control directe:


treballadors d’InfoAdex que mitjançant un sofisticat software van analitzant els anuncis. Aquest mètode s’utilitza en el cas de la televisió, les revistes, els diaris i els dominicals.

Control per declaració:


només s’utilitza en el cas del cinema.

Control mixt:


és la combinació dels 2 anteriors. Aquest mètode s’utilitza en el cas de la ràdio, la publicita exterior i internet.

OOI


OJD
La OJD, actualment coneguda com Información y Control de Publicaciones, és un organisme que neix l’any 64 aproximadament amb la idea de proporcionar transparència a la xifra de diaris i revistes que es posen al mercat. Així, actua com un notari que verifica si la xifra d’exemplars que l’editor diu que posa al mercat és real o no, amb la intenció de donar solidesa econòmica a les inversions dels anunciants. Cal dir que l’editor sol·licita voluntàriament ser auditat per la OJD i que això li costa uns diners.
La OJD és la marca que s’encarrega d’auditar i de mesurar la tirada, distribució i difusió dels mitjans impresos (diaris i revistes) que de manera voluntària sol·liciten aquest control.
Actualment la OJD controla el: 97% de diaris. 93% de revistes de gran difusió.62% de revistes tècniques.78% de pàGinés grogues.
El procés s’inicia quan la editorial d’un diari o revista sol·licita voluntàriament ser controlat per l’OJD a canvi d’uns diners. En un document anomenat Declaració de l’Editor aquest especifica quines són les seves xifres de difusió. La investigació de la OJD comença amb un control físic en el qual uns inspectors controlen amb uns contadors quants exemplars surten de les màquines d’impressió i també analitzen altres aspectes com les factures, els albarans o qualsevol document que pugui aportar informació útil.Finalment la OJD elabora l’anomenada Acta de Control, on hi figuren tota una sèrie de conceptes (terminologia pròpia de la OJD) i on es reflexa el resultat final de l’auditoria.
Controla: subscripcions (individuals i colectives), venta en bloc, serveis regulars i promocionals.

AIMC (asociación para la investigación de medios de com.)


L’AIMC és una associació sense ànim de lucre que agrupa empreses i entitats interessades en els mitjans de comunicació i en les seves Audíències. Fonamentalment la constitueixen mitjans, agències de publicitat, centrals de compra i anunciants.
Activitats i prod

.:

Control d’audimetria. Validació d’altres estudis d’Audíència. Publicitat en cinema / Cens sales de cinema d’Espanya. Atlas de Declaració de Escolta de Radio. Marc General dels Mitjans.Macroenquesta Internet. Trobades internacionals. Curs Investigació de Mitjans.
EGM
Malgrat les seves mancances, l’EGM està considerat com el major i millor estudi multimèdia a base d’enquestes realitzat a Espanya, i també un dels més acreditats arreu del món. En ell s’analitzen tots els mitjans, a excepció de l’exterior, que s’ha incorporat recentment a l’estudi i encara no està prou consolidat. L’EGM és un estudi del tipus JIC.
Obj.: Estudia les Audíències dels principals mitjans (convencionals) i suports, a través d’entrevistes personalitzades cara a cara, per tal d’aportar dades sobre els hàbits d’exposició als mateixos per part de la població espanyola.

Característiques:



· 1.Poblacional: busca una representació adequada de la població sobre el seu comportament en relació al consum dels mitjans.
2. Multimèdia

estudia per a cada individu el seu comportament respecte als diferents mitjans. La realitat social és multimèdia, ja que la gent no consumeix únicament un mitjà i també perquè els anunciants amb un gran pressupost fan campanyes que comprenen diferents mitjans.
3. Media / Producte:recull informació sobre el consum (individual i de la llar) d’una llarga llista de productes, equipament per a la llar i estils de vida, la qual cosa permet l’explotació integrada de les dades en línia d’allò que internacionalment es coneix com single source data (dades de font única).
4. Anual:el disseny mostral és anual, tot i que es divideix en 3 onades d’igual mida i composició (entre 13.000 i 15.000 individus cadascuna). La primera onada sempre té lloc al febrer - març, la segona a l’Abril - maig i la tercera a l’Octubre - novembre.
5. Univers:el composen els individus de 14 anys o més, residents en llars unifamiliars a l’Espanya peninsular, i també a Balears i Canàries. L’univers de l’EGM per al 2005 és de 37.080.000 individus. D’altra banda també es treballa amb l’univers de les mestresses de casa, és a dir, dels individus responsables de la compra a la llar, sense distinció de sexe. Aquest univers coincideix amb el número de llars a Espanya i està composat per 15.334 individus aproximadament.
6. Mostra

és anual i està formada per aproximadament 43.707 individus als qual l’EGM entrevista. Aquests individus es divideixen en 3 mostres d’igual mida i disseny, una per a cada onada. Aquesta mostra tan àmplia converteix l’EGM en un dels estudis d’Audíència amb major fiabilitat estadística. Com és lògic, l’error estadístic augmenta a mesura que creix l’exigència de segmentació (Ex ? En el cas de la ràdio a Catalunya ha calgut augmentar la mida mostral a 38.048 individus perquè, en cas contrari, les dades d’algunes emissores que mai havien aparegut a l’EGM seguirien sense fer-ho).
7. Qüestionari:es divideix en 3 grans capítols que responen al caràcter d’estudi media / producte de l’EGM:

Dades de classificació sociodemogràfica:són els atributs utilitzats com a variables explicatives del consum de mitjans, ja sigui directament (Ex ? Sexe, edat, hàbitat o rol familiar) o mitjançant la combinació de variables que donaran origen a una nova variable complexa (Ex ? Classe social és la combinació de les variables nivell d’estudis i nivell d’ocupació professional).
-Mitjans:és el capítol principal del qüestionari i, com que l’EGM és estudi multimèdia, conté dades relatives als diferents mitjans convencionals (premsa, suplements, revistes, cinema, ràdio, TV, Internet, exterior).
L’esquema de recollida de la informació és similar en el cas de tots els mitjans i reflecteix:
-Audíència de l’últim període

número d’individus que han contactat amb el mitjà o suport durant l’últim període d’aparició del mateix.

Hàbits d’Audíència:comportament respecte del mitjà o suport en termes de freqüència.

Qualificació de l’Audíència:són dades d’aprofundiment (Ex ? Procedència dels exemplars, tipus de sala, tipus d’antena, pel·lícula vista, lloc d’escolta de la ràdio, lloc de visionat de la televisió o serveis utilitzats a internet).
8. Consum, equipament i estils de vida: aquest capítol dóna informació sobre el consum de productes d’ús individual, la majoria d’ells de consum general, encara que també específics per a homes i dones, i per últim el consum de la llar (només per a mestresses de casa). S’enregistren les característiques de la vivenda, el seu equipament, aparells electrodomèstics, telefonia i animals de companyia.

Entradas relacionadas: