Teatre postguerra
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Teatre postguerra
A partir de la segona decada del segle xx, el teatre catala va entrar en una fase de crisi profunda, comuna a tot Europa. Es ba veure potencia x la temença dels intel·lektuals noucentistes a recatalitzar un genere qe els aprovava perrillosament a la realitat.
El profund desinteres de la burguesía pel teatre en catala van provocar un marcat declive genere.
Als anys 20 i 30 del segle xx ,l’escena catala es va recuperar de la ma dels 3 autors:carlos soldevila,representatn de l’alta comedia, Joseph m. de sagarra,creador del poema dramatic i joan Oliver, va donar una visio sarcastica i corrosiva de les relacions familiars de la burguesía.
El silencia teatral, imposat x la dictadura frankista a partir del 1939, es va trencar amb l’autoritzacio de reposicio. Malgrat tot,l’escena catalana va quedar sotmesaa auna forta censuraa.
Durant els anys 40 i 50,cal smentar l’aparicio de nous autors com joan brossa, Manuel de pedroso i salvador espriu.
josepa maria de segarra
(1894-1961) va neixer a Barcelona. Va studiar dret. A partir de 1914, dspres d publicar el 1er llibre de poemas, la carrera literario s pot kualifikar de fulgurant.durant els anys 20 i 30, va skriure i strenar la major part de les seves obres teatrals, tmbe va publicar 3 novel3les i molts artikles. La gerra civil l va dur a paris i a la polinesia, al 1940 va tornar a BCN, va tonrnar al teatre el 1946 amb nua sort desigual, farcida alhora del fracasos i d’exits espektakulars, kmo la feria lluminosa. En el terreny de la prosa cal destacar tmbe les seves memories.
Joseph m. sagarra tmbe va ser un excel·lent traductor al ctala.
la narrativa
De la seva obra narrativa, es sobresurten algunes obres com vida privada(1932), aquesta es un retar corrosiu i escandalos d l’alta societat Barceloni durant l’epoca de la diktadura. On va demostraar el seu domini de la prosa va ser en el periodismo.
el teatre: es va estrenar com a dramaturg el 1918 amb rondalla d'esparvers. fins a la seva mort va representar
mes d 50 obres. Cal dstacar obres com la rambla deles floristes i de l'etapa posterior cal dstacar 2 obres d poc exit la fortuna de silvia i galatea
joan oliver: 1899-1986
va neixer a sabadell. La seva obra destaca x una critica permanent contra el poder politic i el conformisme social, una forta ironia k de vegades arriba fins al sarcasme, i x fer srvir un model d llengua mol planer, xro sense castellanismes ni vulgarismes.
es fill d'una familia burgesa. duran la seva joventut va colaborar en diaris i revistes i es va donar a coneixer com a poeta el 1934 amb el seudonim d pere 4, el kual va utilitzar sempre a l'ora descriure poesia. La seva actitud era avanguardista i de ruptura.
duran la guerra va aber d'exiliarse a frança i despres a santiago de xile, on va estar alguns anys. Quan va tornar va fer feines relacionades am el mon editorial. Les circumstancies del moment el van obligar a romandre aillat dl public fins ke als seixanta va començar a ser cada cop mes famos
la poesia
Segarra pertany a la generacio noucentista,xo l seus plantejaments estetiks l’apropen + a maragall. La seva poesia es caracteritza x la presenxcia constant del sentimentalismo i del sentit de la naturaleza. La seva obra poetika s destingeixx la perfeccio formal i, sobretot, pel domini de la paraula. Cançons de rem i de vela.
A partir de la segona decada del segle xx, el teatre catala va entrar en una fase de crisi profunda, comuna a tot Europa. Es ba veure potencia x la temença dels intel·lektuals noucentistes a recatalitzar un genere qe els aprovava perrillosament a la realitat.
El profund desinteres de la burguesía pel teatre en catala van provocar un marcat declive genere.
Als anys 20 i 30 del segle xx ,l’escena catala es va recuperar de la ma dels 3 autors:carlos soldevila,representatn de l’alta comedia, Joseph m. de sagarra,creador del poema dramatic i joan Oliver, va donar una visio sarcastica i corrosiva de les relacions familiars de la burguesía.
El silencia teatral, imposat x la dictadura frankista a partir del 1939, es va trencar amb l’autoritzacio de reposicio. Malgrat tot,l’escena catalana va quedar sotmesaa auna forta censuraa.
Durant els anys 40 i 50,cal smentar l’aparicio de nous autors com joan brossa, Manuel de pedroso i salvador espriu.
josepa maria de segarra
(1894-1961) va neixer a Barcelona. Va studiar dret. A partir de 1914, dspres d publicar el 1er llibre de poemas, la carrera literario s pot kualifikar de fulgurant.durant els anys 20 i 30, va skriure i strenar la major part de les seves obres teatrals, tmbe va publicar 3 novel3les i molts artikles. La gerra civil l va dur a paris i a la polinesia, al 1940 va tornar a BCN, va tonrnar al teatre el 1946 amb nua sort desigual, farcida alhora del fracasos i d’exits espektakulars, kmo la feria lluminosa. En el terreny de la prosa cal destacar tmbe les seves memories.
Joseph m. sagarra tmbe va ser un excel·lent traductor al ctala.
la narrativa
De la seva obra narrativa, es sobresurten algunes obres com vida privada(1932), aquesta es un retar corrosiu i escandalos d l’alta societat Barceloni durant l’epoca de la diktadura. On va demostraar el seu domini de la prosa va ser en el periodismo.
el teatre: es va estrenar com a dramaturg el 1918 amb rondalla d'esparvers. fins a la seva mort va representar
mes d 50 obres. Cal dstacar obres com la rambla deles floristes i de l'etapa posterior cal dstacar 2 obres d poc exit la fortuna de silvia i galatea
joan oliver: 1899-1986
va neixer a sabadell. La seva obra destaca x una critica permanent contra el poder politic i el conformisme social, una forta ironia k de vegades arriba fins al sarcasme, i x fer srvir un model d llengua mol planer, xro sense castellanismes ni vulgarismes.
es fill d'una familia burgesa. duran la seva joventut va colaborar en diaris i revistes i es va donar a coneixer com a poeta el 1934 amb el seudonim d pere 4, el kual va utilitzar sempre a l'ora descriure poesia. La seva actitud era avanguardista i de ruptura.
duran la guerra va aber d'exiliarse a frança i despres a santiago de xile, on va estar alguns anys. Quan va tornar va fer feines relacionades am el mon editorial. Les circumstancies del moment el van obligar a romandre aillat dl public fins ke als seixanta va començar a ser cada cop mes famos
la poesia
Segarra pertany a la generacio noucentista,xo l seus plantejaments estetiks l’apropen + a maragall. La seva poesia es caracteritza x la presenxcia constant del sentimentalismo i del sentit de la naturaleza. La seva obra poetika s destingeixx la perfeccio formal i, sobretot, pel domini de la paraula. Cançons de rem i de vela.