Tarquini prisc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,44 KB

 

2009J-


Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles Zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a Aquella regió que es troba a la vora dels aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants Decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca en el Mosa./ Mentre Cèsar disposa i organitza aquests preparatius, envia per davant a Hispània el llegat Gai Fabi amb tres legions i li ordena ocupar ràpidament els passos dels Pirineus, que Aleshores estaven ocupats amb guarnicions pel llegat Luci Afrani. Ordena que el segueixin Les altres legions que hivernaven més lluny.

2009S-

Jo no esperava de part dels habitants de Siracusa cap tipus d’ajut ni en públic ni en Privat, ni tenia tampoc intenció de demanar-los-el. Mentre m’ocupava d’això, de cop Se’m presenta Heracli, qui aleshores exercia el càrrec de magistrat a Siracusa. Va Negociar amb mi i amb el meu germà que ens presentéssim davant el seu senat.

2008J

Una vella desconeguda va anar a veure el rei Tarquini el Superb duent nou llibres, els quals Deia que eren oracles divins. Els volia vendre. Tarquini va preguntar-ne el preu. La dona en Va demanar un preu excessiu i desorbitat. El rei se’n va riure. Llavors ella va cremar tres dels Nou llibres i va preguntar al rei si volia comprar els sis restants al mateix preu.

2008S

Caracal·la, desprËs de la mort del seu pare, de camÌ cap el Campament Pretoria, es va queixar davant Els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germa, i d'aquesta manera va fer que el seu germ‡ Fos assassinat al Palau. Immediatament va ordenar que el cos díaquest fos cremat. A mÈs a mÈs va Dir al Campament que el seu germa havia intentat enverinar-lo. Va donar les gr‡cies p˙blicament als Qui el van assassinar.

2007J

Però Amílcar, després que va travessar el mar i va arribar a Hispània, va dur a terme grans Gestes amb fortuna favorable; va sotmetre els pobles més importants i bel·licosos; va enriquir tota L’Àfrica amb cavalls, armes, homes, diners. Aquest, mentre li donava voltes a la idea de portar la Guerra a Itàlia, el novè any d’ençà que havia arribat a Hispània, va morir lluitant en un combat contra Els vetons./Viriat, que actuava a la Lusitània contra els romans, d’entrada va ser pastor, després, cap de Bandolers; finalment, va incitar tants pobles a la guerra que va ser considerat l’alliberador d’Hispània Contra els romans. Va ser mort pels seus, després d’esvalotar durant catorze anys les províncies D’Hispània contra els romans.

2007S

Però L. Catilina, després d’aturar-se uns dies a casa de G. Flamini en el camp D’Arezzo, mentre arma la població ja prèviament revoltada, es dirigeix al campament Amb els fasces i les altres insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el Senat decreta que Antoní s’afanyi a perseguir Catilina amb l’exèrcit.

2006J

La Campània va ser devastada per un huracà que va malmetre vil·les, arbres i Conreus, i estengué la seva violència fins a la ciutat veïna, on una pesta virulenta assolava Tota la població. Les cases s’omplien de cossos sense vida, els camins, de funerals; no hi Havia sexe ni edat lliures de perill/ Pocs dies abans de la presa de Siracusa, T. Otacili passà amb vuitanta vaixells de Cinc fileres de remers de Lilibeu a Útica; i, havent entrat en el port abans de la sortida del sol, S’apoderà de les naus carregades de blat, i després de desembarcar va devastar els camps Que envoltaven Útica i va dur de retorn a les naus tota classe de botí.

2006S

Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual tot partint del seu propi nom va Denominar Roma, rebé a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d’entre Els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa. Aleshores, com Que ni ell ni el poble no tenien esposes va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma A l’espectacle dels jocs i en va raptar les noies.

2005J

Com el rei Pirrus fos en terra d’Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, Aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirrus, anà d’amagat al cònsol G. Fabrici i li demanà Un premi, i prometé, si s’avenien del premi, matar el rei amb metzines.

2004J

Les matrones foren gravades pels triúmvirs amb un fort tribut i cap dels barons no Gosava preparar-los la defensa. Aleshores Hortènsia, filla de Q. Hortensi, va Encarregar-se de la causa de les dones davant els triúmvirs amb fermesa i amb èxit; en Efecte, va aconseguir que la major part de diner els fos tornada. Q. Hortensi va reviure En la seva filla i va inspirar els seus mots/ Alexandre de Macedònia des de la seva infantesa va preparar amb gran esforç el seu Esperit per a la virtut. Les virtuts d’Alexandre es varen escampar per l’orbe (de la terra) Amb lloança i glòria. Tothom havia temut moltíssim Alexandre però també l’estimaren Molt. Si a Alexandre li hagués estat donada una vida més llarga, les llances dels Macedonis hagessin travessat volant l’Oceà.

2004S

Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes . Mentre començava a espoliar-lo, Va arribar Aquil·les. S’esdevingué un combat encara més gran; una cridòria va Aixecar-se des de la ciutat i de tot l’exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d’Aquil·les. Aquil·les el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes (de la ciutat).

2002J

Neró va practicar la petulància, la luxúria, l’avarícia i la crueltat. Quan s’havia fet fosc Entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven De sopar i ferir-los i submergir-los en les clavegueres, fins i tot solia espoliar les Botigues. Sovint en baralles d’aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou Colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat.

2002S

Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es varen refugiar en els confins D’Itàlia. Allí foren encerclats en la punta del Bruti i, com que preparaven la Fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment varen afrontar una mort Digna i varen lluitar sense treva. Espàrtac mateix, lluitant duríssimament en el Primer rengle, fou mort com si es tractés d’un general

Entradas relacionadas: