T.6 i 7

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,65 KB

 
sgona rvolució industrial
població:
enls països industrialitzats s produeix 1
gran crixemnt k dsprés xtarà a més urbanització.
novs enrgis i sctors industrials:
-lctricitat: enyuernamnt, transxts urbans i comunicacions.
- ptroli: automoció, transxt aeri, marítim, 1ers companyis automòbils,...
-
nous sctors industrials: químic, sidrúrgic, construcció, fotografia, raig x, cinma, makins cosir i scriur i la biciclta.
canvis econòmic i socials:
gran emprsa capitalista (s.a., volum producció, gran nombr d capitals).
-monopoli: 1 emprsa controla 1 sctor.
-oligopoli: 1s emprss controln 1 sctor.
-càrtl: acord entr grans emprss pr controla la producció i prus. -trust: fusió doligopolis en 1a gran emprsa.
- olding: grup demprss controlads pr 1 sol banc.
-dúmping: vndr a 1 pru d producció més baix pr acaxar mrcat dun país i ayiminar la comptència, modificar prus.
rpartimnt d africa
africa era pràcticamnt dsconguda (1880), i a la confrència d brlín ls potèncis europs van acordar rpartir-sl control dafrica.
la major part dl continnt va kdar en mans d gran brtanya i frança. això va originar conflicts militars.
-1882,l britànics aconsgueixenl control degipt.
- guerra dl bóers onls britànics van dominar totl trritori sud africà.
imprialism s. xix
europa, eua i japó van iniciar 1 procés d domini trritorial d la majoria d rgions dafrica, asia i ocaniaà imprialism.
finalitat d crar ptits enclavamnts costanrs k afavorixenl domini d ls ruts marítims.
causs econòmiks: -control d fonts enrgètiks, -mrcats, -protccionism,
-invrsió dls capitals a ls colònis.
causs politiks: nacionalism exagrat.
causs idològiks: missió d civilitzar i dstndr la f cristiana, -intrès gogràfic i 100tífic,l dsig d conèixer totsl indrts dsconguts. consqüèncis: ls colònis van imposarls sus modls socials i culturals. va provocar gran mortalitat (no anticossos malaltis). novs frontrs, novs infrastructurs i dpndència econòmica, on cada país sspcialitzava dun o ms products.ls colonitzadors van imposar la yengua, cració scols i ospitals.
impris colonials
impri britànic
gran 1itat econòmica: mrcat exclusiu assgurat.
trritoris colonials:
· colònis d poblamntà població blanca amb govrnador britànic.
· colònis dexplotacióà població indígna, govrnada pr mtròpoli. (india)
· protctoratsà població indígna autoritats pròpis.
· enclavamnts stratègicà xts sgurs en ruts marins. (gibraltar).
altrs impris
françaà més disprs, mnys rndimnt econòmic. almanyaà domini dalguns trritoris africans. bèlgicaà congo, rica en minrals i diamants. rússiaà líbia, somalia i eritra. olandaà indonèsia. spanyaà marroc, africa nord. xtugalà algu africà i asiàtic. japóà taiwan, cora,...




CRISI ANTIC RÈGIM
La Guerra del Francès
XIX Espanya amb Antic Règim. Amb la Revolució Francesa, al 1807 el governants van signar un acord amb Napoleó, on havia
Constitució de Cadis:
Mentre la guerra. Es reuneixen les Corts a Cadis i aproven la Constitució de 1812 que abolia labsolutisme, declarant drets amb principis de sobirania, llibertat, igualtat,...

CONSTRUCCIÓ DE LESTAT LIBERAL
Primera Guerra Carlina
Enfrontaments entres partidaris de l Antic Règim i els que volien l Estat Liberal.
Els carlins defensaven labsolutisme, lesglésia i les lleis pròpies del País Basc i Navarra. Al 1839 sacaba la guerra. Els carlins es van rendir a canvi de manteniment dels furs basco navarresos.
Establiment de lEstat liberal
Mentre la guerra, la monarquia implanta el règim liberal. Descontent popular i protesta contra l Estat.
Mendizabal impulsa la legislació que va abolir l Antic Règim, i hi ha la desamortització dels bens eclesiàstics, on l Estat sapropiava de les terres de lesglésia i les venia en subhasta pública.
Triomf conservadorisme
- Els conservadors volien que la corona conservés molt poder.
- Els progressistes, partidaris dun liberalisme més ampli.
- El conservador van gobernar ininterrompudament de de lany 1843-1868.


SEGONA INTERNACIONAL I EVOLUCIÓ DEL SOCIALISME
Reorganització de la Internacional
Nova coordinació del moviment obrer mundial: segona internacional. Amb una diada de treball (1 maig). Però la S.I. no tenia una estructura, llavors els partits integrats van optar per lestratègia de lacció política i parlamentaria.
Aparició de la social democràcia
Les condicions de vida i treball milloren.
Revisionismeà Bernstein va dir que era possible levolució del capitalisme cap al socialisme, amb la participació en els parlaments democràtics i aprovació de reformesà socialdemocràcia.
Evolució de lanarquisme
-Anarcocomunisme: contrari als sindicats i partidaris del terrorisme individual.
-Anarcosindicalisme: objectiu final revolucionari i una pràctica quotidiana basada en la lluita sindical.
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
Revolució de 1868
El govern moderat va promoure una revolució que fora la dinastia borbònica i establis un règim democràtic.
Lexèrcit es va posar en contra del govern, i la reina Isabel II va fugir, i els progressistes van formar un govern que va convocar les eleccions de les quals va sorgir una assemblea que va elaborar la constitució democràtica.

Federalisme i Primera República
Partit republicà federal, els dirigents del qual volien una Espanya com a república federal on cada territori tingués un poder propi.
1873 es proclama la 1ª República, elaboren una nova constitució. Els federals radicals van promoure el moviment cantonalista, que no reconeixien el poder central. à Guerra Civil.
Al voler restablir lautoritat del govern per part dels dos darrers presidents de la República, lexèrcit promou un cop destat conservador. Es dissolt la República Federal.
RESTAURACIÓ I CRISI DE 1898
Restauració i règim polític
Alfons XII nou rei.
Es forma un govern monàrquic, amb la constitució de 1876 (drets, divisió de poders, sobirania compartida). Congrés de Diputats per sufragi censatari.
Sistema polític amb torn pacífic en el govern de dos partits, el conservador i el més liberal. El Rei donava el poder i el poder salternava.
Sufragi pervertit: el govern decidia els resultats electorals a través del caciquisme i frau electoral.
Marginació de loposició
La resta de parits eren marginats. Oposició: carlins, republicans i socialistes.
Els republicans eren els centralistes i federals.
Partit Republicà Federalà suport a Catalunya.
PSOE(marxista revolucionarià nord i Madrid .
PNV
Guerra de Cuba i desastre del 98
1895à 2 ª Guerra dindependència de Cuba. Moviment independència de Filipina, on dona suport els EUA. Espanya va haver de renunciar a la seva sobirania.
Ind. Filipines + Ind. Cuba = evident debilitat d Espanya.
SOCIETAT DEL S. XIX I MOVIMENT OBRER
Societat S. XIX : classes socials
Divisió en classes, on hi havia igualtat davant la llei.
Espanya: gran noblesa, i burgesia terratinent (classe hegemònica), predomini camperols.
Catalunya: burgesia industrial predominant. Apareix el proletariat.
Moviment obrer
Els obrers lluiten per millorar les condicions. Apareixen associacions, que són prohibides pel govern, però es reorganitzen.
1870à Primer Congrés Obrer espanyol i Federació espanyola de lAssociació Internacional de treballadors. (tesis anarquistes).
També hi havia un sindicalisme reformista, que plantejava millorar les condicions. La proclamació de la República va facilitar el moviment obrer.
1881à anarquistes funden: Federació de treballadors de la Regió espanyola.
1888à Pablo Iglesias funda la Unió General de treballadors.(PSOE)
Els anarcocomunistes van cometre alguns atentats a BCN. Procés de Montjuic.

Entradas relacionadas: