T.6 i 7

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,28 KB

 
Narcís Oller (Valls), va ser traslladat a BCN. Va compaginar el dret amb lactivitat literària.
És un autor amb formació romàntica, quan era jove va realitzar activitats relacionades amb el romanticisme.
Narcís va començar a escriure en castellà, però el 1874 va assistir als Jocs Florals, això provoca que comences a escriure en català.
És un escriptor sensible als autors realistes estrangers, però va adoptar la llengua catalana, perquè volia formar-se en la renaixença catalana i també degut a un motiu estètic.
La seva obra:
La papallona (1882) obra de influencia naturalista.
Vilariu (1885) obra que porta com a títol el nom que ell li posa a Valls.
La febre dor (1890) obra destil ambiciosa. Argument:
El personatge (Gil Foix), dorigen menestral, és un fuster que gràcies a la borsa aconsegueix ascendir en el diversos escalafons socials.
Gil aconsegueix enriquir-se i relacionar-se amb els estaments més poderosos de BCN, però paral·lelament sallunya dels valors èpics i morals, i sallunya de la seva família.
Succeeix un traves econòmic i bursatil, en el qual molta gent sarruïnà.
Gil torna al seu origen humil per recuperar la seva família.
Desprès daquesta obra Narcís patirà una crisi creativa, ja que el model realista sestava esgotant a nivell Europeu.
La bogeria (1898) obra que tracta de la bogeria amb un cert rigor científic
És de caràcter naturalista, però amb certes discrepàncies daquest moviment; amb la qual tancarà la seva etapa realista i naturalista.


Teatre a Catalunya:
Teatre romàntic => Teatre lacrimogen (melodrama sentimental).
Teatre històric => Episodis medievals (glòria de la Catalunya medieval) =>
Víctor Balaguer, autor de drama històric, una de les seves obres és
Don Juan de Serrallonga (1868).
Frederic Soler (Serafí Pitarra):
Autor que va produir teatre amb molt dèxit popular, i que va fer comèdies costumistes i drames romàntics amb poca ambició temàtica i psicològica com:
Les joies de la Roser, Lo rector de Vallfogona, Lo ferrer del tall.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845, BCN 1924) fill de pare i mare catalans, que es va traslladar a BCN lany 1853.
Va participar activament a la vida cultural de BCN, a través darticles publicats
Va ser un autor dramaturg i de formació romàntica (element que saprecia en la seva obra).
El 1877 va guanyar els Jocs Florals.
La seva obra poètica està repartida en dos volums:
Poesies (1877) i Segon llibre de poesies (1920).
Obra extensa, de varietat temàtica i formal: poemes històrics, poemes religiosos, experiències personals, poemes de costums, i poemes civils i polítics (part més extensa de la seva producció).
Quan comença a escriure teatre era reconegut com a poeta i articulista; i també era un autor receptiu a moviments (realisme i naturalisme), per tant, rep influencia dautors com Emile Zola o Erik Ibsen; gràcies a això Guimerà es va convertir en el renovador del teatre.
Etapes:
-Etapa I realitza tragèdies romàntiques (obres que es basen en ambients del passat i en histories de tractament subjectiu, com:
Mar i cel, El fill del rei, Gala Placidia.
-Etapa II realitza drames realistes (obres que es basen en ambients i en histories del present: sobretot tracten dels problemes de la Catalunya contemporània), com:
En Pólvora (1893) teatre amb elements romàntics i realistes.
La festa del blat teatre que va causar escàndols, degut a que és de temàtica anarquista (denuncia la violència i duresa del treball).
Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897), La filla del mar (1900), obres que presenten grans similituds estructurals: desprès del plantejament hi ha un clímax que va augmentant fins el tercer acte, en el qual hi ha una explosió dels conflictes acumulats. Els personatges presenten caràcters dheroi, passions individuals i violències col·lectives que comporten la mort dalgun personatge.
-Etapa III en el qual deixa enrera la síntesi del romanticisme i el realisme, i sapropa al modernisme.
Crea noves formes dramàtiques:
Arran de terra, Laranya.
-Etapa IV durant el qual des de lany 1911 fins el 1917 no realitza cap obra.
Desprès daquest silenci torna als seus orígens (drama romàntic):
Indíbil i Mandoni, Aquesta anima és meva.

Entradas relacionadas: