T3-4
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 19,5 KB
| Tweet |
1- explica x caractrístiks d lagricultura spanyola al sgl xix.
-lagricultura eral sctor econòmic més imxtant.
-la majoria d la població vivia i trbayava al camp.
-lagricultura stava molt endarrrida, amb poca productivitat i mètods tradicionals ( manca dadobs i ús dl guart i d tècniks antigus).
-quan a 1a zona i avia mala coyita, s produïa 1a mortalitat imxtant.
-no i avia encara 1 mrcat prou ampli k fs arribar la producció dal3 zons k tingussin excdnts.
-quan pujavnls prus dls products agrícols, disminuïa moltl consum dal3 products i això prjudicava la industria.
-laugmnt d la producció era dgut a lampliació d la suprfície cultivada, i no a la utilització d novs tècniks.
-labundància d mà dobra barata (jornalrs) no va stimularls propietaris a introduir miyors en ls svs trrs.
2- kina va sr la influència d ls dsamortitzacions en lagricultura spanyola dl sgl xix?
objctius: introduir la propietat privada capitalista al camp, d tal forma k la trra fos 1a mrcadria més i s pogués comprar i vndr.ls nous propietaris avien d dsnvoluparl naixemnt d lagricultura,
consqüèncis:
-va sorgir 1a class d propietaris (noblsa i burgsia) k va comprar ls trrs com a invrsió o prquè donavn prstigi, prò k en gnral no s va molstar en miyorar la producció, sinó k s van convrtir en latifundists absntists, s a dir, k no sencarrgavn dirctamnt d ls svs trrs, sinó k ls dixavn a 1 administrador. aksta class va sr la bas d lstat libral i d la rstauració borbònica.
-els pagsos pobrs no van podr comprar trrs i s van convrtir en assalariats (jornalrs al camp o obrrs a ls fàbriks), i a més s van kdar sns ls trrs comunals (k van passar a mans privads).
-en alguns zons la dsamortització si va aconsguir lobjctiu proposat, i s i va dsnvolupar 1a agricultura comrcial dstinada a lexxtació (vinya i fruita a ls zons mditrrànis, a jrz, a la rioja...)
3- explica ls caractrístiks d lagricultura catalana al sgl xix.
- i avia 1a agricultura tradicional basada enl blat i lolivra, amb rndimnts molt baixos (sobrtot a lintrior).
-i avia també 1a agricultura comrcial basada en la vinya, k donava molts bnficis gràcis a lexxtació i a lexistència dun contract anomnat rbassa morta, sgonsl quay propietari cdia la trra al pagès (rabassair),l qual s compromtia a plantar- i vinya i conrar-la fins al a mort dls cps (rabassr), a canvi duna part d la coyita.
-la vinya va entrar en crisi quan la plaga d la fil·loxera (insct k ataca ls arrls i fa morirls cps) va arribar a catalunya (1893).
4- explica ls caractrístiks d la industrialització spanyola al sgl xix.
-durantl sgl xix, la industrialització s va produir, tot i k parcialmnt, a dus zons: catalunya (indústria tèxtil) i al país basc (sidrúrgia), i amb mnor intnsitat a alguns comarks dandalusia, país valncià i castya.-en gnral, la industrialització a spanya no va sr tan forta com a al3 països europus, d manra k, a finals dl sgl xix, quan al3 països stavn comnçant 1a sgona rvolució industrial, spanya avia kdat endarrrida.
5- explica ls dificultats d la industrialització a lspanya dl sgl xix.
-agricultura endarrrida i poc rndibl, d manra kl mrcat spanyol stava format sobrtot pr pagsos amb poc podr adkisitiu (la poca dmanda no stimulava la producció industrial).
-inxistència dun mrcat nacional, dgut al ft antrior i a la manca duna xarxa d transxts k facilitsls intrcanvis.
-manca d capitals pr invrtir en la indústria, prquè lagricultura no en produïa. pr això ls yeis librals van facilitar lentrada d capitals strangrs k s van invrtir enl frrocarril i en solucionarl dut públic.
6- kins avantatgs va tnir la industrialització a catalunya?
-els capitals ncssaris pr a la industrialització s van anar acumulant durantl sgl xviii gràcis a :
+els bnficis duna agricultura comrcial basada en la vinya, situada a ls zons litorals i dstinada al mrcat intrior i extrior (exxtació d vins i aiguardnts).
+lexistència duna class mitjana d pagsos dgut a 1 contract dorign mdieval anomnat emfitusi, k donava als pagsosl drt a comprar a bon pru la trra k cultivavn.
+els bnficiaris d ls fàbriks dindians: manufacturs k van srls prcdnts d la indústria tèxtil. produïen tixits d cotó pr al mrcat intrior i extrior. encara ern artsanals, prò van anar introduint forms d trbay típiks d la industrialització (trbay a jornal).
7- kins dificultats va tnir la industrialització a catalunya?
-falta d fonts denrgia (carbó d qualitat) i d primrs matèris ( frro i cotó).
-el carbó era d baixa qualitat, s avia dimxtar ds d gran brtanya i sortia car.
-dgut a això, la indústria tèxtil stava situada a ls comarks marítims (marsm, garraf, barclonès), i també i avia colònis tèxtils al yarg dls rius, pr aprofitar lenrgia idràulica
-el cotó s avia dimxtar sobrtot dls eua.
-limitacions dl mrcat:ls tixits catalans no podien comptir ambls anglsos, pr això s avien d vndr al mrcat spanyol, k era molt limitat. va tnir molta imxtàncial mrcat colonial cubà.
8- explica ls caractrístiks d la indústria tèxtil catalana.
-a linici ls emprss ern ptits, basads en capitals familiars dantics artsans o d fabricants dindians. amb la rinvrsió dls bnficis van créixer.
- i avia 2 tipus dindústris difrnts:
+els vaxs (fàbriks accionads amb la força dl vax)
*utilitzavn carbó com a combustibl
*utilitzavn màkins d filar (slfactins) i tlrs mcànics.
*rproduïenl modl d fàbrica anglsa, situada a la ciutat.ls obrrs vivien en barriads novs o a la part antiga d la ciutat.
*la primra a spanya va sr la fàbrica bonaplanta a barclona (1832), dstruïda pl foc en 1a rvolta ludita. al3:l vax vy (sants), lspanya industrial (sants).
-ls colònis industrials
*aprofitavn lenrgia idràulica dls rius (cardnr, yobrgat, tr, fluvià ...) prquèl carbó imxtant era molt car.
*stavn sxads dls pobls, d ft ern pobls nous formats pr ls instal·lacions industrials ils ekipamnts socials pr als obrrs: abitatg, sglésia, economat, casal, scola...
*els obrrs procdien dls pobls proprs i s i instal·lavn amb ls svs famílis.
*tot prtanyia a lemprsari aixíls obrrs stavn més controlats k no pasls dls vaxs.ls emprsaris invrtien molts dinrs en ls colònis, pròls compnsavn pls bnficis d lenrgia gratuïta i la mà dobra barata i dòcil.
9- pr què va sr imxtantl frrocarril pr a la industrialització?
explica levolució ils problms d la xarxa frroviària spanyola.
-fonamntal pr abaratirl cost dl transxt d mrcadris i pr formar 1 mrcat intrn molt imxtant pr a la industrialització.
-fins a lany 1855, només s avien construït 1s trams (el primr entr barclona i mataró, 1848), dgut a la manca diniciativa statal i privada.
-durantl bienni progrssista s va aprovar la yei d frrocarrils (1855): va prmtr la construcció duna part d la xarxa, amb gran intrvnció d capitals strangrs (sobrtot francsos).
xproblms:
-la yei stablia 1a amplada d via suprior a leuropa, cosa k va dificultarls contacts amb la rsta deuropa.
-la xarxa tnia disposició radial, cntrada a madrid i això, no afavorials intrcanvis entr la prifèria, k era la zona més poblada i industrial.
10- explica ls caractrístiks dl transxt pr carrtra i marítim a lspanya dl sgl xix.
carrtrs:
- programa d construcció a partir dl 1840.
- imxtant dsnvolupamnt a partir d la 2ºmitat dl s.xix.
- catalunya: xarxa finançada pr ls quatr diputacions provincials catalans (entr 1848 i 1868), dgut a la manca diniciativa dl govrn d lstat.
transxt marítim:
- finsl 1860 va sr més imxtant kl frrocarril.
- entrl 1875 i 1900 s van substituirls vaixeys d vla pls d vax.
- s van fundar companyis mobiliàris, pr exempl, la compañia transatlàntica (antonio lòpz, a barclona), k monopolitzava la lína a ls antiys i a filipins.
11- kins factors van fr possibl lexpansió d la dmanda d frro? explica on s van stablirls primrs alts forns a spanya, kin tipus d primrs matèris utilitzavn i com van evolucionar.
- mcanització dl camp i dl tèxtil.
- frrocarril.
- construcció.
- substitució dls vaixeys d fusta pls d frro.
12- explica ls caractrístiks d la sidromtal·lúrgia asturiana i biscaïna.
asturiana:
- va concntrar la mitat d la producció d frro.
- utilitzava carbó, minral amb més podr calorífic.
- poc comptitiu rspct al frro strangr pr la poca dmanda dl mrcat spanyol i pr sr d mnor qualitat.
biscaïna:
- prdomini a partir d finals dl s.xix.
- mins d frro d molt bona qualitat, k sexxtava a gran brtanya.
- a canvi,ls industrials bascos imxtavn carbó britànic a molt bon pru.
- cració duna indústria amb novs tècniks pr produir lacr (altos ornos d vizcaya).
- aksta indústria continuava tnint poca producció i era poc comptitiva pls sus costos alts, i ncssitava la protcció statal.
13- explica ls caractrístiks d la minria spanyola al sgl xix.
- impuls amb ls yeis d 1868-1869 (sxenni dmocràtic), k van libralitzar ls mins: lstat va vndr ls mins a particulars, la gran majoria companyis strangrs (britàniks, francss i blgus.
- a finals dl s.xix spanya era 1 dls principals productors d minrals dl món.
o plom (jaén)
o mrcuri (ciudad ral)
o znc (cantàbria)
o frro (biscaia)
o carbó (astúris)
14- explica ls caractrístiks gnrals d levolució dmogràfica europa i spanyola al sgl xix.
- a tota europa va avr- i 1 augmnt d població dgut als efcts d ls rvolucions industrials, k van prmtr aprofitar al màxim la trra i augmntarls alimnts.
- aksts van podr arribar més fàcilmnt a la població gràcis a la miyora dls transxts.
- a més va avr- i avnços en la mdicina (vacunació) i en la igien pública.
- tot això va fr k la població stigués miyor alimntada i k rsistís miyor ls malaltis.
- la mortalitat va disminuir i com k la natalitat s va mantnir alta, la població va augmntar molt ràpidamnt.
- aksts avnços no van sr iguals pr a tots ls classs socials: la class obrra i la pagsia pobra vivien en pitjors condicions.
- quan no i avia prou rcursos pr sostnir tota la població, s produïen migracions, sobrtot cap a amèrica, afavorids pls avnços enl transxt.
- a spanya també va avr- i 1 augmnt d població (donz milionsl 1797 a stzl 1877), prò la mortalitat encara era alta en comxació amb la rsta deuropa, dgut al su endarrrimnt econòmic. també s van produir migracions.
15- explica la distribució gogràfica i pr sctors econòmics d la població spanyola durantl sgl xix.
gogràfica:
- era dsigual: més població a la prifèria i a madrid, i mnys a lintrior.
- zons k van créixer més: catalunya, múrcia il país valncià.
sctors econòmics:
- més població al sctor primari (agricultura, 65%-75%)
- sctor scundari (indústria): 15%
- sctor trciari (srvis): 20%
- comxada amb al3 països, stava endarrrida, tot i k poc a poc va comnçar a disminuir la població ocupada enl sctor primari i també va augmntar la població urbana rspct a la rural.
16- en què van consistir ls principals transformacions socials al sgl xix?
- pas d ls societats stamntals prindustrials (antic rgim) a la societat classista dl capitalism burgès.
- a lantic règim ls prsns ern difrnts sgons lstamnt al qual prtanyien, i i avia stamnts k tnien privilgis socials i econòmics.
- a la societat capitalistal libralism va implantar la igualtat davant la yei, i amb això s vanliminarls privilgis stamntals. a partir dara ls difrèncis entr ls prsns dpndran d la sva riksa.
- en la nova societat, ls classs k més van canviar van sr la burgsia i la pagsia. a més va aparèixer la class obrra.
17- explica ls caractrístiks d la burgsia spanyola al sgl xix.
alta burgsia:
- emprsaris industrials, ngociants dl comrç colonial, financrs d la banca...
- s van aliar amb la noblsa,ls militars ils polítics pr dirigirl país.
- dins dakst grup i avia ls burgsis catalana, basca i asturiana, k van influir molt sobr ls govrns librals.
- era 1 grup social molt tancat i rduït (endogàmic) la qual cosa facilitava la concntració d molts dinrs en poks famílis.
mitjana i ptita:
- amos d tayers, comrços, emprsaris familiars.
- sobrtot a catalunya, país basc, país valncià i madrid.
18- explica ls caractrístiks d la pagsia spanyola al sgl xix.
- la major part d la població.
- empobrimnt amb ls dsamortitzacions.
- gran quantitat d jornalrs (obrrs agrícols) amb trbay stacional (durant 1a època d lany), als latifundis i amb gran pobrsa.
- i avia ptits propietaris i arrndataris a catalunya, país basc, país valncià, part d castya i galícia, prò en alguns casos ls propietats ern molt ptits.
19- explica ls caractrístiks d la class obrra spanyola al sgl xix.
- sorgida amb la rvolució industrial, procdia d la pagsia i d lartsanat.
- la majoria concntrada a catalunya i al país basc.
- dons i criaturs trbayavn sobrtot a la indústria tèxtil, cobrant salaris més baixos kls oms i fnt ls tasks més monòtons.
- condicions laborals molt durs: jornads laborals molt yargus (12 - 13 ors diàris), manca d igien a ls fàbriks, accidnts laborals molt frqüents, salaris molt baixos.
- no existien assgurancs d cap tipus, ni drt a ls vacancs. quan i avia 1a crisils obrrs ern acomiadats sns cap indmnització.
- els barris obrrs ern insalubrs i amb pocs abitatgs (ryogamnts).
1- explica k eral ludism, amb 2 exempls, i ls caractrístiks d ls primrs associacions obrrs.
oposició a ls màkins, considrads com a causa d latur.
exempls:
- dstrucció d la fàbrica bonaplanta a barclona (1835), la primra a spanya k va funcionar amb 1a màkina d vax..
- mobilització contra ls slfactins ( novs filadors mcàniks), amb vagus i crma d ls fàbriks.
caractrístiks d ls primrs associacions obrrs:
- funcionavn com a societats dajuda mútua: cotitzacions axtads pls afiliats k fien 1a caixa col·lctiva.
- també n i avia d tipus cultural (artsans, scols. cors...)
- van tnir molts dificultats pr actuar prquèls govrns librals considravn k ls rlacions entr emprsaris i trbayadors ern 1a qüstió prsnal.
- només van podr actuar amb yibrtat durantls govrns progrssists spcialmnt durantl sxenni dmocràtic (1868-1874).
- durant la rstauració (1874) van sr dclarads il·lgals i només van sr tolrads durantls govrns dl partit libral.
2- en què consistial socialism utòpic? explicals 3 corrnts dakst pnsamnt k van tnir influència a spanya.
- anomnat així prquè proposava 1 tipus d societat prfcta i ekilibrada.
- contrari a la violència: la societat canviaria a travès d la propaganda i d lexempl, formant societats k funcionarien tant bé k tot om sguirial su exempl.
3 corrnts:
- sguidors dl pnsador francès etienn cabt :
o narcís monturiol (barclona)
o cabt va imaginar 1a iya anomnada icària on existia 1a societat comunista basada en la propietat col·lctiva, sns classs ni cap tipus dexplotació.
- sguidors dl pnsador francès xarls fourier:
o joakin abru (cadis)
o fourier avia imaginat 1a societat utòpica basada enl falanstri, 1 gran edifici col·lctiu onl trbay era compartit pr tot om i on existia 1 ekilibri entr indústria i natura.
- sguidors dl pnsador britànic robrt owen:
o frnando garrido (cadis)
o owen dfnsava ls cooprativs com a altrnativa al capitalism, ja kls trbayadors ern socis propietaris d lemprsa.
3- explica ls ids caractrístiks d lanarkism.
- inspirat en ls ids dl pnsador rus mik aïl bakumin.
- dfnsa 1a propietat basada en la propietat col·lctiva i sns stat prquè impdix la plna yibrtat individual.
- aksta societat només podia sorgir duna rvolució, pr això rbutjavn lacció política pr aconsguir rforms.
- coincidia ambl fdralism en la yibrtat d lindividu i en la yiur associació dls municipis i dls trritoris.
4- explica levolució d lanarkism a spanya: com i va arribar, organitzacions on s va difondr, zons dimplantació i tndèncis.
- va arribar a spanya a través d rprsntants d lait (associació intrnacional d trbayadors o primra intrnacional, 1864), k aplgava divrsos sindicats d difrnts països europus.
- sota la influència d lait s va convocar a spanyal primr congrés obrr spanyol (barclona, 1870), k va fundar la fdració rgional spanyola d lait. s i van imposar ls ids anarkists.
- va sr fort a catalunya, país valncià i andalusia, prquè ern ls zons onls rpublicans fdrals tnien més implantació.
2 tndèncis:
- - partidaris dl sindicalism (sguidors d bakumin).
- partidaris d lacció dircta trrorista (enfrontamnt dirct entr obrrs i emprsaris). aksta tndència s va imposar entr 1890 i 1897. exempls: a andalusia, atmptats contra ls coyits i ls propietats. a barclona, atmptats amb bomba contra prsnalitats o en acts públics (licu,1893). la consqüència va sr 1a rprssió molt forta contral movimnt obrr.
5- explica ls ids caractrístiks dl socialism marxista i la sva evolució a spanya durantls sus primrs tmps.
- inspirat en ls ids dl pnsador almany karl marx.
- proposava 1a societat comunista no molt difrnt d lanarkista, prò a la qual sarribaria a través d mètods difrnts.
- dsprés d la rvolució s formaria 1a dictadura d la class obrra (dictadura dl proltariat), durant la qual seliminarien ls difrèncis d classs i s prxaria la societat comunista.
- favorabl a lacció política d la class obrra, k s avia dorganitzar 1 partit polític i participar en lslccions.
- els marxists spanyols van sr expulsats d la fdració rgional spanyola d lait, i més tard van fundarl psoe (1879), k va sr fort a madrid, país basc i astúris.
- fundació d la 1ió gnral d trbayadors (ugt, barclona 1888).
-lagricultura eral sctor econòmic més imxtant.
-la majoria d la població vivia i trbayava al camp.
-lagricultura stava molt endarrrida, amb poca productivitat i mètods tradicionals ( manca dadobs i ús dl guart i d tècniks antigus).
-quan a 1a zona i avia mala coyita, s produïa 1a mortalitat imxtant.
-no i avia encara 1 mrcat prou ampli k fs arribar la producció dal3 zons k tingussin excdnts.
-quan pujavnls prus dls products agrícols, disminuïa moltl consum dal3 products i això prjudicava la industria.
-laugmnt d la producció era dgut a lampliació d la suprfície cultivada, i no a la utilització d novs tècniks.
-labundància d mà dobra barata (jornalrs) no va stimularls propietaris a introduir miyors en ls svs trrs.
2- kina va sr la influència d ls dsamortitzacions en lagricultura spanyola dl sgl xix?
objctius: introduir la propietat privada capitalista al camp, d tal forma k la trra fos 1a mrcadria més i s pogués comprar i vndr.ls nous propietaris avien d dsnvoluparl naixemnt d lagricultura,
consqüèncis:
-va sorgir 1a class d propietaris (noblsa i burgsia) k va comprar ls trrs com a invrsió o prquè donavn prstigi, prò k en gnral no s va molstar en miyorar la producció, sinó k s van convrtir en latifundists absntists, s a dir, k no sencarrgavn dirctamnt d ls svs trrs, sinó k ls dixavn a 1 administrador. aksta class va sr la bas d lstat libral i d la rstauració borbònica.
-els pagsos pobrs no van podr comprar trrs i s van convrtir en assalariats (jornalrs al camp o obrrs a ls fàbriks), i a més s van kdar sns ls trrs comunals (k van passar a mans privads).
-en alguns zons la dsamortització si va aconsguir lobjctiu proposat, i s i va dsnvolupar 1a agricultura comrcial dstinada a lexxtació (vinya i fruita a ls zons mditrrànis, a jrz, a la rioja...)
3- explica ls caractrístiks d lagricultura catalana al sgl xix.
- i avia 1a agricultura tradicional basada enl blat i lolivra, amb rndimnts molt baixos (sobrtot a lintrior).
-i avia també 1a agricultura comrcial basada en la vinya, k donava molts bnficis gràcis a lexxtació i a lexistència dun contract anomnat rbassa morta, sgonsl quay propietari cdia la trra al pagès (rabassair),l qual s compromtia a plantar- i vinya i conrar-la fins al a mort dls cps (rabassr), a canvi duna part d la coyita.
-la vinya va entrar en crisi quan la plaga d la fil·loxera (insct k ataca ls arrls i fa morirls cps) va arribar a catalunya (1893).
4- explica ls caractrístiks d la industrialització spanyola al sgl xix.
-durantl sgl xix, la industrialització s va produir, tot i k parcialmnt, a dus zons: catalunya (indústria tèxtil) i al país basc (sidrúrgia), i amb mnor intnsitat a alguns comarks dandalusia, país valncià i castya.-en gnral, la industrialització a spanya no va sr tan forta com a al3 països europus, d manra k, a finals dl sgl xix, quan al3 països stavn comnçant 1a sgona rvolució industrial, spanya avia kdat endarrrida.
5- explica ls dificultats d la industrialització a lspanya dl sgl xix.
-agricultura endarrrida i poc rndibl, d manra kl mrcat spanyol stava format sobrtot pr pagsos amb poc podr adkisitiu (la poca dmanda no stimulava la producció industrial).
-inxistència dun mrcat nacional, dgut al ft antrior i a la manca duna xarxa d transxts k facilitsls intrcanvis.
-manca d capitals pr invrtir en la indústria, prquè lagricultura no en produïa. pr això ls yeis librals van facilitar lentrada d capitals strangrs k s van invrtir enl frrocarril i en solucionarl dut públic.
6- kins avantatgs va tnir la industrialització a catalunya?
-els capitals ncssaris pr a la industrialització s van anar acumulant durantl sgl xviii gràcis a :
+els bnficis duna agricultura comrcial basada en la vinya, situada a ls zons litorals i dstinada al mrcat intrior i extrior (exxtació d vins i aiguardnts).
+lexistència duna class mitjana d pagsos dgut a 1 contract dorign mdieval anomnat emfitusi, k donava als pagsosl drt a comprar a bon pru la trra k cultivavn.
+els bnficiaris d ls fàbriks dindians: manufacturs k van srls prcdnts d la indústria tèxtil. produïen tixits d cotó pr al mrcat intrior i extrior. encara ern artsanals, prò van anar introduint forms d trbay típiks d la industrialització (trbay a jornal).
7- kins dificultats va tnir la industrialització a catalunya?
-falta d fonts denrgia (carbó d qualitat) i d primrs matèris ( frro i cotó).
-el carbó era d baixa qualitat, s avia dimxtar ds d gran brtanya i sortia car.
-dgut a això, la indústria tèxtil stava situada a ls comarks marítims (marsm, garraf, barclonès), i també i avia colònis tèxtils al yarg dls rius, pr aprofitar lenrgia idràulica
-el cotó s avia dimxtar sobrtot dls eua.
-limitacions dl mrcat:ls tixits catalans no podien comptir ambls anglsos, pr això s avien d vndr al mrcat spanyol, k era molt limitat. va tnir molta imxtàncial mrcat colonial cubà.
8- explica ls caractrístiks d la indústria tèxtil catalana.
-a linici ls emprss ern ptits, basads en capitals familiars dantics artsans o d fabricants dindians. amb la rinvrsió dls bnficis van créixer.
- i avia 2 tipus dindústris difrnts:
+els vaxs (fàbriks accionads amb la força dl vax)
*utilitzavn carbó com a combustibl
*utilitzavn màkins d filar (slfactins) i tlrs mcànics.
*rproduïenl modl d fàbrica anglsa, situada a la ciutat.ls obrrs vivien en barriads novs o a la part antiga d la ciutat.
*la primra a spanya va sr la fàbrica bonaplanta a barclona (1832), dstruïda pl foc en 1a rvolta ludita. al3:l vax vy (sants), lspanya industrial (sants).
-ls colònis industrials
*aprofitavn lenrgia idràulica dls rius (cardnr, yobrgat, tr, fluvià ...) prquèl carbó imxtant era molt car.
*stavn sxads dls pobls, d ft ern pobls nous formats pr ls instal·lacions industrials ils ekipamnts socials pr als obrrs: abitatg, sglésia, economat, casal, scola...
*els obrrs procdien dls pobls proprs i s i instal·lavn amb ls svs famílis.
*tot prtanyia a lemprsari aixíls obrrs stavn més controlats k no pasls dls vaxs.ls emprsaris invrtien molts dinrs en ls colònis, pròls compnsavn pls bnficis d lenrgia gratuïta i la mà dobra barata i dòcil.
9- pr què va sr imxtantl frrocarril pr a la industrialització?
explica levolució ils problms d la xarxa frroviària spanyola.
-fonamntal pr abaratirl cost dl transxt d mrcadris i pr formar 1 mrcat intrn molt imxtant pr a la industrialització.
-fins a lany 1855, només s avien construït 1s trams (el primr entr barclona i mataró, 1848), dgut a la manca diniciativa statal i privada.
-durantl bienni progrssista s va aprovar la yei d frrocarrils (1855): va prmtr la construcció duna part d la xarxa, amb gran intrvnció d capitals strangrs (sobrtot francsos).
xproblms:
-la yei stablia 1a amplada d via suprior a leuropa, cosa k va dificultarls contacts amb la rsta deuropa.
-la xarxa tnia disposició radial, cntrada a madrid i això, no afavorials intrcanvis entr la prifèria, k era la zona més poblada i industrial.
10- explica ls caractrístiks dl transxt pr carrtra i marítim a lspanya dl sgl xix.
carrtrs:
- programa d construcció a partir dl 1840.
- imxtant dsnvolupamnt a partir d la 2ºmitat dl s.xix.
- catalunya: xarxa finançada pr ls quatr diputacions provincials catalans (entr 1848 i 1868), dgut a la manca diniciativa dl govrn d lstat.
transxt marítim:
- finsl 1860 va sr més imxtant kl frrocarril.
- entrl 1875 i 1900 s van substituirls vaixeys d vla pls d vax.
- s van fundar companyis mobiliàris, pr exempl, la compañia transatlàntica (antonio lòpz, a barclona), k monopolitzava la lína a ls antiys i a filipins.
11- kins factors van fr possibl lexpansió d la dmanda d frro? explica on s van stablirls primrs alts forns a spanya, kin tipus d primrs matèris utilitzavn i com van evolucionar.
- mcanització dl camp i dl tèxtil.
- frrocarril.
- construcció.
- substitució dls vaixeys d fusta pls d frro.
12- explica ls caractrístiks d la sidromtal·lúrgia asturiana i biscaïna.
asturiana:
- va concntrar la mitat d la producció d frro.
- utilitzava carbó, minral amb més podr calorífic.
- poc comptitiu rspct al frro strangr pr la poca dmanda dl mrcat spanyol i pr sr d mnor qualitat.
biscaïna:
- prdomini a partir d finals dl s.xix.
- mins d frro d molt bona qualitat, k sexxtava a gran brtanya.
- a canvi,ls industrials bascos imxtavn carbó britànic a molt bon pru.
- cració duna indústria amb novs tècniks pr produir lacr (altos ornos d vizcaya).
- aksta indústria continuava tnint poca producció i era poc comptitiva pls sus costos alts, i ncssitava la protcció statal.
13- explica ls caractrístiks d la minria spanyola al sgl xix.
- impuls amb ls yeis d 1868-1869 (sxenni dmocràtic), k van libralitzar ls mins: lstat va vndr ls mins a particulars, la gran majoria companyis strangrs (britàniks, francss i blgus.
- a finals dl s.xix spanya era 1 dls principals productors d minrals dl món.
o plom (jaén)
o mrcuri (ciudad ral)
o znc (cantàbria)
o frro (biscaia)
o carbó (astúris)
14- explica ls caractrístiks gnrals d levolució dmogràfica europa i spanyola al sgl xix.
- a tota europa va avr- i 1 augmnt d població dgut als efcts d ls rvolucions industrials, k van prmtr aprofitar al màxim la trra i augmntarls alimnts.
- aksts van podr arribar més fàcilmnt a la població gràcis a la miyora dls transxts.
- a més va avr- i avnços en la mdicina (vacunació) i en la igien pública.
- tot això va fr k la població stigués miyor alimntada i k rsistís miyor ls malaltis.
- la mortalitat va disminuir i com k la natalitat s va mantnir alta, la població va augmntar molt ràpidamnt.
- aksts avnços no van sr iguals pr a tots ls classs socials: la class obrra i la pagsia pobra vivien en pitjors condicions.
- quan no i avia prou rcursos pr sostnir tota la població, s produïen migracions, sobrtot cap a amèrica, afavorids pls avnços enl transxt.
- a spanya també va avr- i 1 augmnt d població (donz milionsl 1797 a stzl 1877), prò la mortalitat encara era alta en comxació amb la rsta deuropa, dgut al su endarrrimnt econòmic. també s van produir migracions.
15- explica la distribució gogràfica i pr sctors econòmics d la població spanyola durantl sgl xix.
gogràfica:
- era dsigual: més població a la prifèria i a madrid, i mnys a lintrior.
- zons k van créixer més: catalunya, múrcia il país valncià.
sctors econòmics:
- més població al sctor primari (agricultura, 65%-75%)
- sctor scundari (indústria): 15%
- sctor trciari (srvis): 20%
- comxada amb al3 països, stava endarrrida, tot i k poc a poc va comnçar a disminuir la població ocupada enl sctor primari i també va augmntar la població urbana rspct a la rural.
16- en què van consistir ls principals transformacions socials al sgl xix?
- pas d ls societats stamntals prindustrials (antic rgim) a la societat classista dl capitalism burgès.
- a lantic règim ls prsns ern difrnts sgons lstamnt al qual prtanyien, i i avia stamnts k tnien privilgis socials i econòmics.
- a la societat capitalistal libralism va implantar la igualtat davant la yei, i amb això s vanliminarls privilgis stamntals. a partir dara ls difrèncis entr ls prsns dpndran d la sva riksa.
- en la nova societat, ls classs k més van canviar van sr la burgsia i la pagsia. a més va aparèixer la class obrra.
17- explica ls caractrístiks d la burgsia spanyola al sgl xix.
alta burgsia:
- emprsaris industrials, ngociants dl comrç colonial, financrs d la banca...
- s van aliar amb la noblsa,ls militars ils polítics pr dirigirl país.
- dins dakst grup i avia ls burgsis catalana, basca i asturiana, k van influir molt sobr ls govrns librals.
- era 1 grup social molt tancat i rduït (endogàmic) la qual cosa facilitava la concntració d molts dinrs en poks famílis.
mitjana i ptita:
- amos d tayers, comrços, emprsaris familiars.
- sobrtot a catalunya, país basc, país valncià i madrid.
18- explica ls caractrístiks d la pagsia spanyola al sgl xix.
- la major part d la població.
- empobrimnt amb ls dsamortitzacions.
- gran quantitat d jornalrs (obrrs agrícols) amb trbay stacional (durant 1a època d lany), als latifundis i amb gran pobrsa.
- i avia ptits propietaris i arrndataris a catalunya, país basc, país valncià, part d castya i galícia, prò en alguns casos ls propietats ern molt ptits.
19- explica ls caractrístiks d la class obrra spanyola al sgl xix.
- sorgida amb la rvolució industrial, procdia d la pagsia i d lartsanat.
- la majoria concntrada a catalunya i al país basc.
- dons i criaturs trbayavn sobrtot a la indústria tèxtil, cobrant salaris més baixos kls oms i fnt ls tasks més monòtons.
- condicions laborals molt durs: jornads laborals molt yargus (12 - 13 ors diàris), manca d igien a ls fàbriks, accidnts laborals molt frqüents, salaris molt baixos.
- no existien assgurancs d cap tipus, ni drt a ls vacancs. quan i avia 1a crisils obrrs ern acomiadats sns cap indmnització.
- els barris obrrs ern insalubrs i amb pocs abitatgs (ryogamnts).
1- explica k eral ludism, amb 2 exempls, i ls caractrístiks d ls primrs associacions obrrs.
oposició a ls màkins, considrads com a causa d latur.
exempls:
- dstrucció d la fàbrica bonaplanta a barclona (1835), la primra a spanya k va funcionar amb 1a màkina d vax..
- mobilització contra ls slfactins ( novs filadors mcàniks), amb vagus i crma d ls fàbriks.
caractrístiks d ls primrs associacions obrrs:
- funcionavn com a societats dajuda mútua: cotitzacions axtads pls afiliats k fien 1a caixa col·lctiva.
- també n i avia d tipus cultural (artsans, scols. cors...)
- van tnir molts dificultats pr actuar prquèls govrns librals considravn k ls rlacions entr emprsaris i trbayadors ern 1a qüstió prsnal.
- només van podr actuar amb yibrtat durantls govrns progrssists spcialmnt durantl sxenni dmocràtic (1868-1874).
- durant la rstauració (1874) van sr dclarads il·lgals i només van sr tolrads durantls govrns dl partit libral.
2- en què consistial socialism utòpic? explicals 3 corrnts dakst pnsamnt k van tnir influència a spanya.
- anomnat així prquè proposava 1 tipus d societat prfcta i ekilibrada.
- contrari a la violència: la societat canviaria a travès d la propaganda i d lexempl, formant societats k funcionarien tant bé k tot om sguirial su exempl.
3 corrnts:
- sguidors dl pnsador francès etienn cabt :
o narcís monturiol (barclona)
o cabt va imaginar 1a iya anomnada icària on existia 1a societat comunista basada en la propietat col·lctiva, sns classs ni cap tipus dexplotació.
- sguidors dl pnsador francès xarls fourier:
o joakin abru (cadis)
o fourier avia imaginat 1a societat utòpica basada enl falanstri, 1 gran edifici col·lctiu onl trbay era compartit pr tot om i on existia 1 ekilibri entr indústria i natura.
- sguidors dl pnsador britànic robrt owen:
o frnando garrido (cadis)
o owen dfnsava ls cooprativs com a altrnativa al capitalism, ja kls trbayadors ern socis propietaris d lemprsa.
3- explica ls ids caractrístiks d lanarkism.
- inspirat en ls ids dl pnsador rus mik aïl bakumin.
- dfnsa 1a propietat basada en la propietat col·lctiva i sns stat prquè impdix la plna yibrtat individual.
- aksta societat només podia sorgir duna rvolució, pr això rbutjavn lacció política pr aconsguir rforms.
- coincidia ambl fdralism en la yibrtat d lindividu i en la yiur associació dls municipis i dls trritoris.
4- explica levolució d lanarkism a spanya: com i va arribar, organitzacions on s va difondr, zons dimplantació i tndèncis.
- va arribar a spanya a través d rprsntants d lait (associació intrnacional d trbayadors o primra intrnacional, 1864), k aplgava divrsos sindicats d difrnts països europus.
- sota la influència d lait s va convocar a spanyal primr congrés obrr spanyol (barclona, 1870), k va fundar la fdració rgional spanyola d lait. s i van imposar ls ids anarkists.
- va sr fort a catalunya, país valncià i andalusia, prquè ern ls zons onls rpublicans fdrals tnien més implantació.
2 tndèncis:
- - partidaris dl sindicalism (sguidors d bakumin).
- partidaris d lacció dircta trrorista (enfrontamnt dirct entr obrrs i emprsaris). aksta tndència s va imposar entr 1890 i 1897. exempls: a andalusia, atmptats contra ls coyits i ls propietats. a barclona, atmptats amb bomba contra prsnalitats o en acts públics (licu,1893). la consqüència va sr 1a rprssió molt forta contral movimnt obrr.
5- explica ls ids caractrístiks dl socialism marxista i la sva evolució a spanya durantls sus primrs tmps.
- inspirat en ls ids dl pnsador almany karl marx.
- proposava 1a societat comunista no molt difrnt d lanarkista, prò a la qual sarribaria a través d mètods difrnts.
- dsprés d la rvolució s formaria 1a dictadura d la class obrra (dictadura dl proltariat), durant la qual seliminarien ls difrèncis d classs i s prxaria la societat comunista.
- favorabl a lacció política d la class obrra, k s avia dorganitzar 1 partit polític i participar en lslccions.
- els marxists spanyols van sr expulsats d la fdració rgional spanyola d lait, i més tard van fundarl psoe (1879), k va sr fort a madrid, país basc i astúris.
- fundació d la 1ió gnral d trbayadors (ugt, barclona 1888).