T12

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,1 KB

 
TEMA 12. La successió intestada

12.1 Concepte i naturalesa
Concepte: successió que es produeix per ministeri de la llei quan manca heretament o testament, o aquest és invàlid o ineficaç; s’organitza d’acord amb els arts. 441-1 a 444-1.
Antecedents històrics: originàriament regia el dret romà modificat per les CiADC [Pere III (1363) troncalitat impúbers]. Posteriorment tendència a aplicar el CC en base a Llei
Mostrencos de 1835. Llei, de 5 d’abril 1938, de successió intestada a la Generalitat republicana. Guerra civil i retorn al CC. La Compilació de 1960 regulava les especialitats i
en la resta es remetia al CC. Regulació completa a la Llei catalana 9/1987, de 25 de maig.
Posteriorment aprovació del Codi de successions, que la incorpora amb molt poques modificacions i ara, des de 2008 el CCC at.

12.2 Supò sits d’obertura de la intestada
S’obre si no hi ha hereu voluntari (art. 441-1) i això pot tenir lloc perquè:
•Inexistència o nul·litat del testament.
•Inexistència d’heretament
•Existència de testament vàlid però ineficaç (vg. revocat), sense institució d’hereu o que aquesta sigui nul·la (llevat que hi hagi substitució vulgar o operi dret d’acréixer)
•Manca d’hereu (vg. premoriència al causant).
Les normes que regulen la successió intestada tenen caràcter subsidiari de la successió voluntària. Cf. art. 411-3, que marca la jerarquia dels fonaments successoris.

12.3 L’Ordre de succeir. Les crides legals i el dret de representació
Les crides es fan sempre a favor dels parents consanguinis o adoptius (no per afinitat). El cònjuge o convivent UEP sempre rep quelcom: com a hereu o com a usufructuari. L’art.
441-2 descriu genèricament el sistema de
crides sense assenyalar l’ordre. La llei crida els parents, amb l’únic límit de les llegítimes (que en el dret català es conceben com un dret a
l’adquisició, no com un límit a la llibertat de testar; la intestada absorbeix, en el seu cas, la llegítima); darrera de tot entra la Generalitat.

C onceptes bàsics:
Classe: grups de parents vinculats al causant pels mateixos vincles.
Línia: les diferents divisions dins cada classe. Pot ser directa o col·lateral (art. 441- 3).
Grau: proximitat de parentiu en cada línia i es determina pel nombre de generacions. La regla és que el grau més pròxim exclou el més remot, llevat que tingui lloc el dret de representació. Excepcionalment, poden concórrer graus
diferents (tot i que no en qualitat d’hereu): usdefruit del cònjuge, llegítima dels ascendents en l’herència del descendent si l’hereu és el cònjuge, etc.

PROCEDIMENT DECLARACIÓ HEREUS “AB INTESTAT”: encara es regula per la LEC 1881, que dissenya dos procediments:
•Per a descendents, ascendents o cònjuge del causant (art. 979 LEC1881). Es fixa un procediment notarial: acta de notorietat.
•Per a la resta d’hereus. Han d’acudir a la via judicial (art. 980 LEC1881).
Cap dels dos té l’efecte de la cosa jutjada, ja que els perjudicats poden promoure el judici declaratiu ordinari.

ELS ORDRES SUCCESSORIS: parents, cònjuge (parella UE) i la Generalitat, per ordre successiu: cadascun exclou el següent (art. 441-6.1), llevat l’impúber. Cal tenir en compte
el dret d’acréixer i el de representació, si escau.
1er) línia directa descendent: fills, per dret propi i els seus descendents per dret de representació (a banda concurrència vidu o convivent en Unió Estable: usdefruit vidual), tenint en compte que si un dels fills repudia juga el dret d'acréixer (art. 442-1).
2on) cònjuge vidu o convivent UEP. Entren si no hi ha fills (art. 442-3), tots repudien (art. 442-2), o són incapaços de succeir. No si està separat legalment o de fet o si hi havia pendent una demanda de separació nul·litat o divorci (art. 442-6). El convivent separat de fet tampoc te dret. En el CC (art. 935 i 944) el cònjuge va després dels ascendents.
3er) línia ascendent:
•Pare i mare del causant per parts iguals. Si només n’existeix un, l’altre succeeix en la totalitat (art. 442-8)
•Ascendents ulteriors amb divisió per línies si són del mateix grau i dins cada línia, per caps (art. 442-8.2). Exemple avi patern i avi i àvia materns.
La successió en línia ascendent de l’adoptat es regula a l’art. 443-1 a 443-5, els ascendents només si han donat el tracte familiar corresponent als descendents (443-5)
4rt) línia col·lateral (art. 442-9 i ss.): preferentment els germans per dret propi i els fills de germans per dret representació.
En defecte de germans i nebots, entren els altres col·laterals fins el quart grau, sense dret de representació (art. 442-11).
Si concorre una sola estirp de nebots amb germans, aquells divideixen el que correspon a l’estirp per caps; si són més d’una estirp s’acumulen les parts i es divideixen per caps (art. 442-10.2). En el cas d’adopció els germans per naturalesa
conserven en dret a succeir-se abintestat entre sí (art. 443-4)
5è) Generalitat de Catalunya (art. 442-12). És una successió liquidatòria: ha de destinar els béns o llur producte a establiments d'assistència social o culturals (art 442-13). Sempre benefici d'inventari

LA PROXIMITAT DEL PARENTIU I EL DRET DE REPRESENTACIÓ: Si cap dels parents més pròxims cridats per la Llei no arriba a ésser hereu per qualsevulla causa, és
apartat de l’herència per indignitat, l’herència es defereix al grau següent (art. 441-6).
Com a regla, d’acord amb l’art. 441-6, si un o algun dels hereus no arriba a ser-ho entra el dret d’acréixer; l’excepció és el
dret de representació que només juga per una persona
morta, declarada absent o indigna (art. 441-7). D’això resulta:
1er) “ius transmissionis”: mort sense acceptar ni repudiar (art. 461-13 i 441-6.3)
2on) representació: premoriència, absència, indignitat (art. 441-7)
3er) dret acréixer: quan no entra el dret de representació, p. e. perquè l’hereu ha
repudiat (art. 441-6.2).
El dret de representació suposa una excepció al principi de prioritat en grau. Els representants succeeixen directament al causant, no al representat, com ho demostra que es
pugui representar l’indigne, que és una persona viva i, a més, perquè el dret de representació no es perd pel fet d’haver repudiat l’herència del representat (art. 441-7.3).
No hi ha representació en la línia ascendent (només dret d’acréixer), i en la col·lateral només a favor dels fills dels germans. Cura amb les peculiaritats de l’art. 442-10.2

12.4 L’Usdefruit vidual intestat i la commutació

En el cas que entrin els fills o els descendents, s’atribueix al cònjuge o convivent en UEP l’usdefruit vidual universal (vitalici) que s’ha d’atribuir expressament en les declaracions d’hereu (art. 442-7). En aquest cas no es concep com a ordre successori. És d’un gravamen sobre l’herència que es configura com un benefici vidual legal, però no es perd si contreu nou matrimoni o passa a viure maritalment. No es pot confondre amb la llegítima, ni amb un llegat legal.
S’estén a les llegítimes però no als llegats en usdefruit o atribucions particulars en acte successori a favor d’altres persones (art. 442-4.1). No correspon al vidu o convivent
separat per sentència o de fet (art. 442-6).

Commutació de l’usdefruit
: té l’opció de commutar-lo per ¼ part de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar (si forma part de l’herència i el causant no
n’ha disposat en codicil o pacte succ essori . Caduca a l’any de la mort del causant i s’extingeix si expressament accepta l’usdefruit.
Càlcul de la quarta: Valor dels béns de l’actiu hereditari a la mort del causant, descomptats el béns disposats en codicil o pacte i el valor de l’usdefruit de l’habitatge atribuit al cònjuge o convivent.

12.5 Crida als col· laterals. Successió Generalitat Catalunya.
[remissió 12.3]

12.6 La successió de l’impú ber
Origen: Constitució de Pere III de 1363, que va configurar una intestada de tipus troncal; els béns han de revertir a la línia de procedència -amb el límit del 4rt grau-, quan han estat
adquirits pels causant gratuïtament o per negoci mortis causa (art. 444-1.1 )
Requisits: Que el causant sigui impúber (menor de 14 anys) i que no s’hagi previst una substitució pupil·lar.
La llegítima: (art. 441-1.2): el progenitor sobrevivent de l’altre línia conserva el seu dret a llegítima sobre els dits béns.
En la resta de béns de l’impúber se segueix el règim normal

12.7 Les unions estables de parella: equiparació al cò njuge
Fina ara la LUEP atorga drets successoris intestats només a les unions homosexuals i el CCCat acaba amb aquest sistema asimètric.
Com afirma el preàmbul, l’obertura del matrimoni a les parelles homosexuals buida de sentit el tracte diferencial de les relacions de parella en funció de l’orientació sexual dels
convivents.
Però el llibre quart va més lluny i, amb caràcter general, assimila els drets successoris dels convivents als dels cònjuges, entenent que, a efectes de la successió per causa de mort, allò que és rellevant és l’existència d’una comunitat de vida estable i els llaços d’afecte entre els qui conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix.

Entradas relacionadas: