T11

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,15 KB

 
TEMA 11 . Els pactes successoris

11.1 Els pactes successoris. Concepte, atorgants, capacitat, objecte i forma
CONCEPTE: La regla (art. 411-7) és la prohibició (nul·litat) dels pactes successoris, llevat dels admesos pel CCCat. Xoquen amb els principis romans Fins ara el CS només admetia
pactes successoris de pares a fills o entre cònjuges i sempre vinculats al matrimoni.
El Llibre quart CCCat opta per un model més obert que, sense abandonar del tot l’àmbit familiar, l’amplia i prescindeix de l’exigència de la causa matrimoni, de manera que els
capítols han deixat de ser un requisit de validesa i es facilita la seva interrelació amb el protocol familiar.
També han deixat de circumscriure’s als pactes d’institució d’hereu i s’admeten els anomenats
pactes d’atribució particular.
Particularitats de
l’estructura contractual: L’art. 431-1 els defineix com un conveni entre dues o més persones relatiu a la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant el qual es pot instituir un o més hereus o realitzar alguna atribució a títol particular (sempre amb caràcter irrevocable).
No fa néixer obligacions recíproques, sinó que en aquest sentit és unilateral. La
onerositat aquí significa càrrega o modulació de la causa gratuïta.

ATORGANTS: Avui, la successió contractual exigeix pactar irrevocablement la institució d’hereu o una atribució particular amb alguna de les persones referides a l’art. 431-2, però
sense que això impliqui que aquestes hagin de fer res a canvi.
Els atorgants poden convenir la institució d’hereu o atribució particular a favor d’un tercer (art. 431-3).

CAPACITAT: Cal la majoria d’edat i amés gaudir de plena capacitat d’obrar (art. 431-4); no poden els menors emancipats o en règim de curatela. Ara bé, per a l’atorgant que és l’afavorit pel pacte i no està gravat amb cap càrrega, n’hi ha prou amb la capacitat natural, i, si no la té, el consentiment el pot prestar el seu representant legal o, en el seu cas, complementar el curador.

FORMA: Els pactes successoris exigeixen, com a requisit de validesa, l’atorgament en escriptura pública (art. 431-7).

11.2 Finalitat. Nul· litat. Modificació i Resolució . Revocació
FINALITAT: S’hi pot fer constar, si té caràcter determinant. L’art. 431-6.2 exemplifica: manteniment i continuïtat de l’empresa familiar o transmissió indivisa d’un establiment
professional.

NUL·LITAT: L’art. 431-9 reitera el 411-7 i afegeix que també són nuls els atorgats per persones no legitimades o sense capacitat, manca de forma o concurrència de vici de la
voluntat. La distinció acció de nul·litat/anul·labilitat (art. 431-10) i la distinció pacte com a instrument i disposició com a contingut.

MODIFICACIÓ I RESOLUCIÓ: Han d’intervenir tots els atorgants als quals els afecti (mutu acord segons el 431-12). La capacitat i la forma és la mateixa que per a l’atorgament

REVOCACIÓ (Causes):
Indignitat (art. 431-13): L’atorgant que té la condició de futur causant pot revocar si concorre alguna de les causes d’indignitat previstes a l’art. 412-3.
Altres causes de revocació (art. 431-14).
•Les causes expressament pactades.
•El pactes successoris preventius.
•L’incompliment de càrregues.
•La impossibilitat de compliment de les finalitats determinants del pacte o d’algunes de les seves disposicions.
•Canvi substancial, sobrevingut i imprevisible de les circumstàncies que van constituir el fonament del pacte successori.

11.3 Els heretaments o pactes d’institució d’hereu
El CCCat reserva el mot heretament, seguint la tradició del dret històric, per als pactes d’institució d’hereu.
L’art. 431-18 defineix l’heretament com a pacte successori d’institució d’hereu que confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de
l’heretant amb
caràcter irrevocable.
L’heretant pot excloure de l’heretament els béns, les quantitats de diners o la part alíquota del seu patrimoni que estimi pertinent, per a disposar-ne lliurement en donació, codicil,
memòria testamentària o un altre pacte successori, en aquest cas d’atribució particular (art. 431-22). Això, en el ben entès que, si no disposa dels béns inicialment exclosos, s’incorporen a l’heretament (art. 431-28.1).

11.4 Classes d’heretaments
A. Heretament simple.
Només atribueix a la persona instituïda la qualitat d’hereva de l’heretant i no perd aquest caràcter pel fet que al mateix temps faci també donació de present de béns concrets a la
persona instituïda (art. 431-19). Aquesta atribució de la qualitat d’hereu només es produeix si la persona afavorida és també atorgant del pacte successori (art. 431-3.1).
B. Heretament cumulatiu.
L’apartat 2 de l’art. 431-19 el defineix l’heretament com el pacte successori que, a més de conferir la qualitat d’hereu de l’heretant, atribueix tots els béns presents, encara que es faci
exclusió de béns concrets. Tampoc es pot estipular a favor d’un tercer.
C. L’heretament mutual.
Les parts atorguen disposicions mortis causa vinculades. És a dir, hom pressuposa que cadascú ha atorgat la pròpia disposició en consideració a la de l’altre, de manera que la
ineficàcia d’una d’elles afecta la resta. Es configura com una variant de l’heretament simple que els atorgants pacten amb caràcter recíproc a favor del que sobrevisqui.
D. L’heretament preventiu.
Faculta al futur causant per revocar unilateralment el pacte mitjançant un testament notarial obert posterior o un altre pacte successori (art. 431-21).

11.5 Pactes successoris d’atribució particular
Constitueixen una altra de les novetats que incorpora el Llibre IV en matèria de pactes successoris.
L’afavorit per un pacte d’atribució particular no fa seus els béns fins la mort del causant, sent d’aplicació les normes relatives als llegats, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica. Si hi ha transmissió de present es considera donació.
Poden ser recíprocs (mutuals) és a dir a favor del que sobrevisqui i es poden fer amb caràcter preventiu.
El nostre dret històric ha conegut també una mena de variant, certament modesta, d’aquest tipus de pacte: les
compres amb pacte de supervivència.

11.6 Les donacions per causa de mort
CONCEPTE: Donació que el donant fa, en consideració a la seva mort, acceptada pel donatari en vida seva, sense que el donant resti vinculat personalment per la donació. Són
revocables i la transmissió de la propietat se supedita al fet que la donació sigui definitivament ferma, llevat que la voluntat de les parts sigui de transmissió immediata (art. 432-1). No pot ser universal.

RÈGIM JURÍDIC
. Tenen un doble règim (art. 432-2).
(I) Per les normes dels llegats relatives a:
a) La inhabilitat i la indignitat.
b) El dret d’acréixer
c) La possibilitat de substitució vulgar.
d) Les condicions, els modes, les substitucions, els fideïcomisos i les altres càrregues imposats al donatari.
e) La pèrdua posterior dels béns donats.
f)
El dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament de llurs crèdits.
(II) Per les normes de les donacions entre vius en la resta de qüestions.

CAPACITAT:
Per a fer-les: Els qui tenen capacitat per a testar si les atorga en escriptura pública, en altre cas cal la majoria d’edat (art. 432-3).
Per a acceptar-les: capacitat per a contractar en altre cas els representants legals (art. 432-3)

EFECTES:
El donatari fa seus els béns donats, en morir el donant amb independència de que l’hereu accepti l’herència i de la validesa o subsistència del testament. Pot prendre
possessió per ell mateix dels béns donats (art. 432-4)

INEFICÀCIA
:
Resten sense efecte si:
a) el donant les revoca expressament en escriptura pública, testament o codicil.
b) el donant aliena o llega els béns donats.
c) el donant atorga amb posterioritat heretament, des del moment en què aquest produeix efecte.
d) el donatari premor al donant.
e) el donant no mor en ocasió del perill especial determinant de la donació.

Entradas relacionadas: