T10

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,9 KB

TEMA 10 . La comunitat hereditària

10.1 La comunitat heredità ria. Naturalesa i responsabilitat dels cohereus.
La comunitat hereditària (regulada al III del tít ol IV), es defineix (art. 463-1) com la concurrència simultània d’una pluralitat d’hereus en la successió (no hi ha comunitat en la s uccessiva).
L’herència es pren com a universalitat i no en cadascun dels béns: la quota expressa la titularitat. Si el causant no ho determina: parts iguals (art. 423-6)
Els legataris queden fora de la comunitat hereditària (art. 427-36.2).
L’adquisició del patrimoni hereditari i la divisió de les càrregues i obligacions en el casos de comunitat hereditària funciona així (art. 463-1) :
-
Patrimoni hereditari: s’adquireix en proporció a les quotes
-
Obligacions del causant: divisió en proporció a les quotes, sense solidaritat. Regeix per tant l’art. 1138 CC: parciarietat.
-
Càrregues de l’herència: divisió en proporció a les quotes, sense solidaritat.
La participació en la comunitat la dóna la quota que, lògicament, no implica divisió. Sí que n’implica en el passiu.
La
responsabilitat dels cohereus per deutes del causant i les càrregues hereditàries és parciària (art. 463-1) i segueix sent-ho, feta la partició (art. 464-16 ‚ 1084 CC).
El
règim jurídic de la comunitat:
a) Organització en quotes: la quota actua tant en relació amb l’actiu com amb el passiu:
-Sobre l’
actiu: la quota, que és l’element bàsic de la comunitat, recau sobre la totalitat, sense dividir (fins la partició Es representa per una fracció quantitativa. La quota de cada hereu és un objecte independent en el tràfic jurídic . En cas de venda els cohereus tenen els drets de tempteig i retracte
(art. 463-6 i sobre el seu caràcter preferent v. l’art. 568-27).
-Sobre el
passiu: la quota divideix la titularitat de cada deute (art. 463-1).
b) Considerada com a objecte: L’hem d’analitzar des d’un triple aspecte :
-L’
adquisició: Cada cohereu adquireix amb l’acceptació en proporció a la quota (463-1) i aixEno ho impedeix el benefici d’inventari.
-La
possessió: Criteri general de l’art. 411-6 (només l’adquireix si l’ha presa).
-L’
administració: (art. 463-4) conservativa, = no dispositiva.

10.2 La partició de l’herè ncia. Subjectes. Objecte
La partició comporta l’extinciEde la comunitat hereditària (art. 464-1 a 464-16). L’extinció també es pot produir per:
-Destrucció de l’objecte: hipòtesi difíc il que es produeixi [tots els béns]
-Desaparició pluralitat de titulars (vg. retracte).
La comunitat hereditària no és de tipus romà sinó “in solidum”: tot i que es parla de quotes ho és en el sentit de mòdul quantitatiu als efectes de valorar els lots en la partició. Que no és de tipus romà ho demostra l’art. 42.6 LH que permet l’anotació preventiva del seu dret hereditari, si no s’ha fet especial adjudicació de béns o quotes de béns.
Pel que fa als subjectes: remissió a l’apartat següe nt [10. 3 Dret a la divisió]

10.3 El dret a la divisió . Supò sits de suspensió
[SUBJECTES] Legitimació en la partició (art. 464-1) : Distingirem entre (i) legitimació per demanar-la -art. 464-1- i (ii) per fer-la -art. 464-4 a 464-7-.
Per demanar-la: els hereus (s’ha suprimit la referència als legataris que representin ½ cabal hereditari sol·licitar del jutge que designi un comptador partidor, però el Preàmbul aclareix que aquests ja poden demanar-ho en base a l’ art. 782 LEC.
Per fer-la: (a) el propi testador (art. 464-4);
(b) el marmessor (art. 464-5)
(c) el comptador partidor (art. 464-5),
(d) els cohereus (art. 464-6);
(e) arbitral o judicial( 464-7).
Això ens remet a l’apartat
10.4 Classes de partició.
Supòsits de suspensió: En principi, la partició es pot demanar en qualsevol moment i per qualsevol dels cohereus (art. 464-1). Hi ha excepcions:
-1.-
Prohibició del testador o pacte d’indivisió entre els cohereus (art. 463-2)
(màxim 10 anys en ambdós; excepcionalment 15 anys si és un habitatge residència habitual d’un dels cohereus que sigui cònjuge, convivent en unió estable de parella o fill del causant). Si hi ha justa causa el jutge la pot autoritzar.
-2.-
Preventivament:
•oposició dels creditors del causant fins que se’ls pagui o fianci (art. 464-3).
• o en els supòsits art. 464-2: Si és cridat a l’herència un concebut; Si s’ha interposat demanda sobre filiació si s’ha iniciat un expedient d’adopció si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecundació assistida després de la
mort; si és cridada a l’herència una PJ que el causant ordena constituir en el testament.

10.4 Les operacions de partició tí piques. Classes de partició
La pràctica de la partició sempre ha d’estar presidida pel principi de la igualtat qualitativa (art. 464-8) i pot consistir en:
-La
formació de lots (més d’un bé : art. 464-8; 426-27.4; 426-49.2; 415-12.2. En cada lot s’han d’atribuir béns ú‹tegres no es poden atribuir en comunitat (vg. una casa, atribució a un i pagar l’altre en diners)
-L'
adjudicaciEde béns concrets (un bé , directament: art. 464-8.
Així doncs la indivisibilitat o si la divisió desmereix (art. 464-8.2) es resol a través de la remissió a l’art. 552-11.5 sobre divisió en la comunitat ordinària: adjudicació ín tegra a un , el
qual haurà d’abonar als altres l’excés en diners. Si hi ha diversos cohereus interessats la cosa indivisible s’adjudica al que tingui la participació més gran (si interès i participació són iguals, per sorteig); Si cap està interessat, es ven la cosa i es reparteix el preu.

Classes de partició.
(a) Partició pel testador: Pot fer-la per actes “inter vivos” o de darrera voluntat. La voluntat del causant pot ser vinculant (art. 464-4.1); les normes de mera partició no són vinculants i regiran en defecte d’acord unànime dels cohereus (464-6.1).
Distinció clàusules de partició i de disposició: prevalença partició (art. 464-4.2), si es fan en actes separats prevalen les dispositives llevat que puguin ser revocades efectivament per l’acte que conte la clàusula particional.
(b) Per marmessor o comptador: Vid art. 464-5. El comptador partidor, originàriament, era una instituciEdesconeguda en el dret català (influència de l’antiga LEC). Pel que fa al marmessor vegeu art. 429-10 f) i 429-13.3 respecte del marmessor particular que és comptador/parti.
(c) Pels mateixos cohereus de comú acord: Poden prescindir fins i tot dels partidors nomenats pel causant (art. 464-6), llevat prohibiciE
(d) Arbitral: D’acord amb art. 464-7 el causant o els propis cohereus poden establir la partició arbitral.
(e) Judicial: No és pròpiament partició judicial, sinó que el jutge designa un comptador partidor. Requisits (464-7.2)
-Manca de partició pel testador ni nomenament de partidor o vacança del càrrec
-Sol·licitud dels hereus o legataris de part alíquota .

10.5 Efectes. Vicis i impugnació
Efectes: Feta la partició es produeix:
•l’extinció de la comunitat hereditària i cada cohereu adquireix la propietat exclusiva dels béns adjudicats (art. 464-10). Això no afecta la seva condic ió de deutors parciaris del passiu
hereditari (art. 464-16).
•Si l’objecte adjudicat és un crèdit (art. 464-12) els altres cohereus no responen de la insolvència sobrevinguda del deutor, però sí d e la que tingués en el moment de la partició
•Els cohereus tenen l’obligació recíp roca de sanejament per vicis ocults o per evicció (art. 464-11), en proporció al seu haver llevat que:
(a) sigui una partició feta pel testador i no disposi el contrari,
(b) els cohereus l’excloguin o renunciïn ,
(c) l’evicció sigui per una causa posterior a sigui per culpa pròpia de l’adjudicatari.

Vicis i impugnació de la partició:
Rescissió per frau de creditors: No l’esmenta el Llibre IV. S’ha d’acudir a l’art. 464-3 que és equivalent al 552-12 CCCat (els creditors de qualsevol dels cohereus poden concórrer a la divisió i impugnar-la, però no impedir-la).
Nul·litat: fins ara ho era la partició feta amb qui es va creure hereu sense ser-ho (art. 60 in fine CS); ara l’art. 464-14.2, estableix l’addició proporcional a la part de cada cohereu de la
que es va atribuir a l’hereu aparent, llevat que la majoria dels cohereus decideixin tornar a fer ín tegrament la partició.
Rescissió per lesió: En més de la meitat del valor dels béns (del lot global) en relació amb la quota hereditària. El valor és el del temps de l’adjudicació (art. 464-13). L’omissió de béns no és rescissió sinó que comporta l’addició (art. 464-15). En la partició feta pel causant, en principi, no hi ha rescissió llevat que ho hagi dit, ja que només té el lími t de la legít ma, que s’aplica a totes les particions).
La rescissió pot portar:
•A l’efectiva ineficàcia, mitjançant acció dirigida contra tots els cohereus (464- 13.3); caducitat 4 anys des de la partició. S’ha de procedir a una altra partició
•Acord de rectificació o d’indemnització del perjudici (art. 464-14) entre els hereus perjudicats i beneficiats (no cal que siguin tots els cohereus).

10.6 La col· lació (art. 464-17 a 464-20)
Concepte: La col·lació pressuposa una pluralitat de descendents hereus (no afecta els que no són descendents, ni els legataris -art. 464-19). És una operació particional mitjançant la qual s’han de portar a la massa hereditària els béns o valors que hagués rebut del causant (inter vivos i a tú‘ol lucratiu) per a computar-los en el compte de la partició.
Objecte de la col·lació: Només les atribucions en concepte de llegít ima o imputable a ella (art. 464-17), és a dir, les del 451-8 que d’alguna manera les amplia respecte del. El causant
les pot excloure i també pot dir que són col·lacionables d’altres tipus de donació. A diferència de l’art. 1037 CC, que admet que el testador pugui ordenar la col·lació dels prellegats, això no és possible a Catalunya, ja que només parla d’actes “inter vivos”.
Legitimats: Només els cohereus descendents, siguin o no legitimaris, com per exemple els néts instituït s conjuntament amb el pare fill del testador). L’art. 464-18 contè una regla
pròpia pels néts.
Pràctica de la col·lació: 464-20 el valor que resulti de la computació del valor dels béns col·lacionables -comptat a la mort-, s’imputa a la quota de l’hereu que ha de col·lacionar.

EXEMPLE núm 1:
C ausant

1000

Donació col·laci de 200+A B C D
300
300 300 300
-200
100

Legítima : 1000+200:4=300 300:4fills= 75 (la donació tampoc és inoficiosa -art. 464-20.2 tots reben més que la llegít ima)

EXEMPLE núm. 2
Què passaria si la donaciEcol·lacionable fos de 1000?
Causant

1000

Donació col·lacionable de 1000+A B C D
500 500 500 500
-1000
-500

CURA! Amb el ‘relictum’ no n’hi ha prou per cobrir els 500 que pertoquen a cadascú. S’ha de reduir la donació? D’acord amb el 464-20.2 NO. És lògic, ja que si no fos això n’hi hauria prou amb que A repudiés l’herència i no entrés a la comunitat.

SOLUCIÓ:
B, C i D partirien el relictum de 1000 (333 per a cadascú)
Llegít ima: en aquest cas seria 2000:4=500 500:4fills= 125 que cap en els 333 i per tant no hi ha necessitat de reducciE(respecta el que diu l’art. 464-20.2).

Dispensa de la col·lació i revocació de la dispensa:
El causant pot dir que no s’ha de col·lacionar (art. 464-17.2). El mateix s’ha d’entendre en el cas de la particiEfeta pel testador (ja que evita la comunitat hereditària) i això encara que en vida hagués establert la col·lacionabilitat.
D’acord amb el mateix art. 464-17.2 es pot dispensar en:
•Testament
•Codicil
•Pacte successori
•A l’instrument d’atorgament de la donació
Pel que fa a la revocació cal distingir:
•Dispensa feta en la mateixa escriptura de donació és irrevocable
•Dispensa feta en testament: és revocable-

10.7 La protecció del dret hereditari
La protecció jurídica del títol hereditari en general. Ens referim a la defensa del propi tít ol, no a la titularitat dels béns
Acció merament declarativa: Té per objecte el reconeixement de la condici d’hereu (no persegueix una condemna restitutòria). No està regulada, però sí esmentada en l’art. 121-2 CCCat com a imprescriptible; la jurisprudència és molt
oberta.
Acció possessòria (Interdicte d’adquirir) (art. 250.1.3º LEC): És aplicable a Catalunya? S’adreça contra els posseïd ors que no ho són a tít ol d’amo o usufructuari.

L’ACCIÓ PETICIÓ HERÈNCIA
La seva importància pràctica és reduïd a. És l’acció que té qui sent realment hereu , està mancat del control material sobre l’herència i reclama de la persona que, sense ser-ho,
detenta tot o una part del patrimoni hereditari (art. 465-1) per a obtenir:
-el reconeixement de la qualitat d’hereu
-la restitució dels béns com a universalitat. S’admet també sobre béns concrets. És una acció de condemna recolzada per un tít ol universal. Tendeix a reivindicar la propietat però no es fonamenta en la titularitat immediata (que es pressuposa) sinó en la qualitat d’hereu que tEel reivindicant.

Legitimació
:
* ACTIVA: (1) L’hereu o cohereu (2) el marmessor, ja que estEfacultat per a possessionar-se (art. 429-8).
* PASSIVA: contra qualsevol posseïd or de l’herència (tant hereu aparent com simple posseïd or) o els successors de l’hereu aparent o posseEor i contra els tercers adquirents; tot
i que, en aquest darrer sembla més aviat una reivindicatòria pura. El demandat pot defensar-se, si s’escau, negant el tít ol del causant, provant que no era propietari o negant que l’hereu ho sigui.

La restitució: Juntament amb el reconeixement de la qualitat d’hereu comporta la restitució del béns (art. 465-2), amb aplicació de les normes sobre liquidació de la situació possessòria:
•Que la cosa hagués deteriorat o deperit (art. 522-5). S'extingeix l’acció per distingint segons hi hagués intervingut culpa o no del posseïd or.
•Coses adquirides per tercers a tú‘ol onerós de bona fe (art. 465-2.3). L’hereu aparent ha de restituir els béns subrogats (vg. preu o bé obtingut com a contraprestació . Si hi ha mala fe l’hereu pot reivindicar el bé.

Extinció: No s’extingeix per prescripció (art. 465-1.3).

Entradas relacionadas: