Suspensió del contracte de treball

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,74 KB

 

A la primeria del Segle XIX, la indignació davant la misèria dels obrers va Originar noves ideologies polítiques, com ara el socialisme i l’anarquisme, que Denunciaven els abusos del capitalisme liberal i aspiraven a construir una Societat d’homes lliures i iguals.

Els precursors: El socialisme utòpic:


La Primera generació de socialistes, anomenats utòpics, era un grup  de Pensadors hereus de la tradició il·lustrada i del corrent radical jacobí de la Rev. Fr. Presentaven teories i propostes diverses, però gairebé tots coincidien A criticar la propietat privada dels mitjans de producció, l’explotació dels Treballadors i la concentració de la propietat i la riquesa. Els utòpics es van Ocupar de buscar un nou model social.
Proposaven substituir la propietat Privada per la propietat col·lectiva, i garantir la igualtat dels drets bàsics I els sistemes polítics democràtics amb sufragi universal i sobirania popular. Alguns pensadors com François Babeuf i Louis Auguste Blanquí Consideraven que la igualtat social només podia assolir-se per mitjà d’una Acció revolucionària  i violenta d’una minoria. Tot i això, la majoria Creia en una transformació social pacífica per mitjà de la difusió de L’educació, l’associació i la cooperació. Entre els socialistes utòpic més Rellevants hi ha Charles Fourier, que va defensar la creació de falansteris, Agrupacions comunitàries en què la propietat havia de ser col·lectiva i tots Els membres havien de compartir les tasques i els beneficis del treball. Igualment, Étienne Cabet, en l’obra Viatge a Icària, va imaginar un país On s’havia de fer realitat el somni d’una societat igualitària. Finalment, Robert Owen, un industrial anglès, va defensar l’organització dels treballadors en Cooperatives, i va portar a la pràctica les seves idees, durant un temps, a la Seva fàbrica tèxtil de New Lanark (Escòcia).

El pensament marxista


: El 1848 dos Pensadors, Karl Marx i FREDERICH ENGELS, van publicar el Manifest del Partit Comunista. Va ser la primera formula marxisme, un corrent socialista que ha Tingut un impacte profund en l'obrerisme i en la cultura mundial. El marxisme defensava la necessitat de destruir l'ordre liberal i El sistema econòmic capitalista per crear una nova societat més igualitària. No Obstant això, pensava que la fi del capitalisme no seria espontània ni Voluntària, tal com defensaven els utòpics, sinó que havia de ser el Proletariat, organitzat políticament, que havia d'establir, per mitjà de la Revolució, un ordre social sense classes.Marx va fonamentar la seva crítica contra el capitalisme en una extensa Obra teòrica, i es va implicar en les organitzacions i les lluites obreres del Seu temps. Es coneguda la seva frase "fins ara els filòsofs han Interpretat el món, però del que es tracta és de transformar-lo"

La teoria marxista es fonamentava en tres grans eixos. En primer lloc, en una anàlisi del passat entès com a lluita de classes, és a Dir, com un antagonisme opressors i els oprimits, que ha constituït el motor Del desenvolupament històric. Segons els marxistes, aquesta oposició o Enfrontament caracteritzava cadascuna de les etapes de la història: esclavisme, Feudalisme i capitalisme.En segon lloc, en la crítica del present, del capitalisme. Marx denunciava La propietat privada dels mitjans de producció i l'explotació que caracteritza Aquest sistema. Com a exemple posava la plusvàlua, el valor que genera el Treball assalariat, del qual s'apropia el capitalista i constitueix la seva Autèntica font de beneficis. En tercer lloc, proposava la necessitat de superar Aquest sistema d'explotació i plantejava projecte de futur, la societat comunista Per això, calia que els treballadors prenguessin el poder polític al qual Seguiria un període transitori, la dictadura del proletariat, que eliminaria la Propietat privada i la substituiria per formes de propietat socialitzada. Això Portaria a la desaparició de les classes i a constitució d'una societat Igualitària.


L'anarquisme és un moviment filósòfic i social. És L’altre gran corrent del pensament que es va enfrontar al liberalisme. El seu Objectiu principal és l'abolició de l'Estat (de tot tipus de govern), així com De tota forma d'autoritat, jerarquia o control  social que se li pugui Imposar als individus. Els anarquistes s’implicaven en les organitzacions Obreres i participaven en vagues i manifestacions. En la primera meitat del Segle XIX l’inspirador Principal va ser el francès Pierre Joseph Proudhon  que Afirmava que la propietat era un robatori i defensava un sistema social basat En el mutualisme i el cooperativisme. Pretenia per mitjà de la lliure Associació dels individus superar el sistema de producció capitalista al marge De les organitzacions polítiques i de l’autoritat. Posteriorment un altre principal ideòleg va ser El rus Mikhail Bakunin.
Ell va plantejar que la revolució i la Destrucció del capitalisme la protagonitzarien tots els sectors oprimits com Pagesos, artesans i proletaris. Això portant a una lluita lliure de les masses Contra l’opressió. Objectiu destruir l’estat no conquerir-lo. 
Tots els corrents anarquistes criticaven la Societat capitalista i proposaven un model basat en l’absència D'autoritat. Eixos principals del seu pensament podrien resumir-se En els enunciats següents: critica de la propietat privada i defensa de la Propietat col·lectiva, oposició a l’existència de l'estat pel fet de Considerar-lo un instrument d'opressió que s'havia de substituir per formes comunals De lliure associació; apoliticisme i rebuig dels partits polítics; i defensa de L’espontaneïtat de les masses, de l'individualisme i de l'acció Directa.   


A partir del 1890, al si del moviment socialista s'hi van obrir un seguit de debats que finalment en van provocar el trencament, I que van originar els dos grans corrents del socialisme del Segle XX: el socialdemòcrata o reformista i el revolucionari O comunista.
A Alemanya, un sector del socialisme, que dirigia Eduard Bernstein, sostenia que la participació política de la classe obrera i la seva Col·laboració amb les forces polítiques burgeses havien permès les reformes socials I la democratització política. Consegüentment, triava la via parlamentària i Reformista per arribar de manera gradual al socialismo. Un altre sector Defensava que només es podia arribar al socialismo per mitjà de la revolució Proletària, que havia de tenir caràcter mundial. El rus Viadímir lix Lenin i L'Alemanya Rosa Luxemburg van ser les personalitats més rellevants d'aquesta tendència. Juntament amb aquesta qüestió, es van obrir nous debats que van dividir el Socialisme. D'una banda, el del colonialisme, Amb un sector oposat a l'explotació colonial i un altre que hi mostrava una Certa tolerància pels avantatges econòmics que comportava als treballadors dels Països imperialistes. De l'altra, també va ser motiu d'enfrontament la posició Que havien d'adoptar els socialistes en relació amb la guerra europea.
La qüestió era si els interessos nacionals havien De passar davant dels de classe en cas de conflicte bèl·lic. 

Entradas relacionadas: