Superhome voluntat de poder fer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,53 KB

 

7.2.- El Superhome


.En conseqüència, superhome seria el que hi ha més enllà o per sobre de l’home:
Un projecte humà diferent. No és cap nova raça en sentit biològic, sinó fonamentalment un tipus moral, aquell qui aconsegueix viure d’una manera creadora i afirmativa. Afirma la vida com una obra d’art o una aventura, es pren la vida en perpetu present, com un joc i una festa.
Nietzsche no és racista -fins i tot “menysprea” el que és alemany- ni pensa que el superhome hagi d’aparèixer com a resultat de l’evolució biològica

Sense trencar radicalment amb el Nihilisme no es pot ser superhome. Per això el principal adversari del superhome és l’últim home.El superhome sempre serà l’adversari d’aquell que no gosa transvalorar i posar la vida al capdamunt de tot.Només pot tenir per companys els qui són plens de moral de senyor i de voluntat de creació.

El Superhome estableix un nou principi de valoració: la vida. A partir d’aquest principi de creació podem parlar de moral de senyor, que és la del creador."Senyor" és per a Nietzsche qui estima la vida, la creació i el joc. "Moral de senyor" és la moral dels forts.

És fort l’home que pren la voluntat i el poder com a guia. Mai no es pot assolir la moral de senyor sense menysprear profundament lànima de xot del nihilista. En aquest sentit el superhome és un aristòcrata, perquè estima el que és millor. El superhome és el millor de l’home perquè tria el millor, que és la vida.

Nietzsche assenyala com a condició per a la superació del superhome, “la mort de Déu”. A Nietzsche implica la desaparició de Déu, en la mesura que, per a ell, Déu representa l’antítesi de la vida i la negació de la innocència de l’home. D’aquesta manera, la “mort de Déu”, la destrucció del “cristianisme” és la condició negativa de l’aparició del superhome. En la seva crítica contra la civilització occidental, Nietzsche no tindrà cap pietat.

Per oposició a la moral de senyor hi ha la moral d’esclau, pròpia dels febles, dels serfs, dels ressentits i dels menyspreadors de la vida. La moral de serf per excel·lència és el cristianisme, que ens fa a tots iguals perquè tots som pecadors.

La vida del superhome és una tensió constant per autosuperar-se, per fugir del tòpic i del lloc comú, arrecerat i còmode. És la via difícil, caracteritzada per la manca de compassió. No hi ha receptes ni fórmules per esdevenir superhome. . El superhome es defineix per la seva actitud d’investigació. Viu obert i lliurat a la vida i no considera res com a definitiu: la vida mateixa és una prova i una experiència que cal assumir joiosament. Cal evitar la confusió entre superhome i "últim home".

L’últim home és el qui ha vingut després del descobriment de la mort de Déu. Intenta patèticament reemplaçar valors divins per valors humans. Un últim home és un individu frustrat.. L’últim home és l’home que vol morir i vol la seva transmutació. Amb la mort de l’últim home estarem més a prop del Superhome.

El triomf del superhome fa imprescindible la gran política, que consisteix a posar tots els mitjans per a fer possible –i  inevitable- el sí a la vida. Gran política és l’esforç per acabar amb la concepció kantiana del deure.

Anomenem Superhome el futur de l’home, deslliurat de nihilismes i, per tant, de poder polític. El superhome no és ni polític ni moral, sinó el que apareix quan aquestes dues formes nihilistes són superades. Com diu Nietzsche, hi ha la mateixa distància entre el superhome i l’home com entre la moneia i l’home. Quan l’home veu la moneia, experimenta llàstima i un íntim calfred. Quan el superhome consideri l’home tampoc podrà deixar de sentir llàstima i menyspreu per un ésser tan petit, tan miserable, tan egoista… No hi pot haver, doncs, cap mena de pacte entre el superhome, afirmatiu i creador de valors, i l’home nihilista. Gran política significa, en conseqüència, posar el superhome com a sentit de l’acció.  Nietzsche presenta el superhome com el fruit de tres transformacions: “com l’esperit es converteix en camell, el camell en lleó i el lleó, a la fi, en nin”. El camell s’agenolla per carregar amb el pes que li llança el gran drac: “És el teu deure!”. Però llavors l’esperit es transforma en lleó que vol conquerir la seva llibertat, llançar els antics valors i poder dir: “És la meva voluntat!”. Però el lleó no és capaç encara de crear nous valors. Per això cal que l’esperit es transformi en nin. El superhome, per tant, posseeix la innocència del nin, està més enllà del bé i del mal i és “el primer home”, posseeix el poder de crear valors, viu fidel a la terra... En resum, el superhome no és sinó l’encarnació de tot el missatge de Nietzsche. No és un personatge terrible, és un nin.

Entradas relacionadas: