Superhome voluntat de poder fer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,26 KB

 

2. Explica el superhome de Nietzsche

Nietze fa una crítica a la religió i a la metafísica i per aquest motiu diu que Déu ha mort

per culpa nostra. Ell diu que ara no hem d’esperar que un Déu superior regeixi les nostres

vides sinó que ell busca crear un Déu dins de cada persona. Tots els éssers humans han

d’arribar a un estat moral en que es sentin com Déus, això és el que ell dona el nom de

Súperhome. Segons el filòsof, Déu ha mort perquè els humans creiem en res, en conjunts

buits, això és el que s’anomena Nihilisme i per tant el Nihilisme ha mort a Déu.

La característica principal del
Súperhome és la voluntat de poder, un impuls intern que

ens fa ser millors i autosuperar­nos constantment, fet que les males llengües van

relacionar amb ‘aparició del nazisme. El Súprhome ha de passar per damunt de les seves

febleses per arribar fins a ser com un Déu. Per tant interpreta aquest ésser com un

individu avançat i evolucionat, per ell l’home es troba a cavall entre els micos i el

Súperhome. Per tant, per Nietzche la vida no és només un esperit de supervivència sinó

també la voluntat de afirmar­se en allò que fem. També diu que la racionalitat i la moralitat

només són eines al servei de la voluntat de poder.


3. En que consisteix la voluntat de poder?

a voluntat de poder és la voluntat d’afirmar la pròpia realitat, és la capacitat de superar-se, inventar-se, afirmar-se a si mateix, se admès i ser millor persona, arribar a l’exel·lència a partir de lo que es propi com individu i del que li exigeixen els altres també com individu, això s’ha de fer amb esforç i responsabilitat. La vida és entesa com a voluntat d’afirmació (esdevé l’origen de les accions, sentiments i pensaments). La racionalitat i la moralitat són eines al servei de la vida, de la voluntat d’afirmació, o com diu Nietzscher, de la voluntat de poder.

Nietzsche insisteix que la raó i els seus conceptes (també la moral i els seus valors) no són entitats autònomes que calgui valorar per elles mateixes. També diu que els diferents sistemes morals, religiosos o filósòfics han de ser entesos com estratègies que la vida humana utilitza per imposar la seva voluntat.


4. Explica l’obra filósòfica de Nietzsche (3 etapes i influències)

ROMANTICA

Naixament tragedia
consideracions intempestives: Wagner y xopenjauer influeixen
veritat en sentit extramoral

CRITICA: període ilustrat pq influencia Voltaire i altres es nota. Obra posa en relleu critica a religió, moral, metafísica tradicional.(anticrist,humà massa humà,ecce hommo)

NIETZCHEANA: obres q han deixat més ressò(zaratrusta,crepuscul ídols,genealogia)


5. Explica la teoria de la personalitat de Freud

La realitat psicològica de Freud, comença amb un món ple d’objectes i destaca el cos. Ja que és important de la manera d’actuació i reproducció i està guiat per fam, set, desig sexual i evita el dolor.

Segons Freud, en éixer no som sinó impuls. El nadó és un mecanisme que només descansa quan assoleix la disminució de les tensions que pateix i així només la satisfacció de les seves necessitats possibilita el repòs. Com és tan lluny de la consciència el bateja amb el nom “allò” (id). L’origen de l’energia de la persona, romandrà fidel durant tota l’existència de l’individu, “principi del plaer” (llei del funcionament).  


El jo, seria el principi de realitat. Que sense abandonar el seu estatus inconscient, la fricció amb la realitat anirà produint en l’allò una escorça capaç de consciència i de distingir entre el món interior del exterior i posar noms. La funció de “ljo” (ego) i serà capaç de fer de mitjancer entre l’allò, l’impuls, inconscient i la disminució de les tensions del món exterior.

la nova funció és capaç de calibrar i ordenar les necessitats, superant l’ara i aquí propis de l’allò. Principi de realitat. Identifiquem així el jo de la consciència, lligada a la realitat i el conjunt ens genera la sensació de la nostra identitat.

Tot i així els principis de plaer i realitat es contraposen. El jo, sovint té dificultats per identificar les tensions de l’allò. I les energies del jo no són suficients per l’allò.


I el superjò: el guardià de la moral. (superego). Comença cap al cinquè o sisè any de vida i també és inconscient. Exerceix la tasca de vigilant moral del jo.

Apareix el complexe d’Edip (als nens) o d’Electra (a les nenes). És la superació de l’amor del seu progenitor del sexe oposat i el progenitor del mateix sexe apareix com a rival. Però en veure que no pot fer res, l’adopten com a models. El desig d’amor, i la por a perdre’l, són mecanismes que determinen inicialment el contingut d’allò que anomenem bé i mal. L’aparició d’aquest model, es crea l’autoestima i determina els seus nivells. Davant la interiorització del model estableix una relació diferent, davant del superjò no hi ha amagatall possible, i aquest és l’origen del sentiment d’autoestima i esdevé el de culpabilitat.

El jo, té una nova pressió i es la obtenció de la satisfacció que es troba en les dures exigències del superjò. La raó intenta mantenir l’equilibri compensant presions internes de les externes. Des de la consciència, justifica les accions del jo irracional.



Entradas relacionadas: