Substitucio pronominal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,27 KB

 

AVANTGUARDES.

L’avantguardisme es va iniciar el 1909 amb la publicació del
Manifest futurista, de l’escriptor italià Marinetti i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi.
A Catalunya, arran de la instauració de la dictadura de Prima de Rivera, la crisi econòmica dels Estats Units i la Primera Guerra Mundial, la ideologia cultural burgesa en què es basava el moviment noucentista, va entrar en crisi, i els enfrontaments entre la classe burgesa i la classe obrera van propiciar una sèrie de transformacions que van reflectir el malestar social del moment.
L’Avantguardisme va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de l’harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l’admiració per l’evolució d’elements de la societat industrial: màquines, fabricació, velocitat,...

La majoria de moviments que van sorgir durant aquest període, van tenir com a comú denominador l’ interès per trancar amb l’ordre establert pel moviment anterior, experimentant noves formes d’expressió artística.
Els 4 principal moviments són:



Futurisme:

suposa un trencament total amb l’ordre imperant en el passat. El discurs literari es caracteritza per l’absència de puntuació i majúscules el trencament dels versos i el desordre en sintaxi. Defensa “les paraules en llibertat” i “la imaginació sense fils”. Els cal·ligrames i els collages són formes pròpies d’aquest moviment.

- Surrealisme:

busca l’alliberació absoluta de l’individu i trenca qualsevol lligam, ja que suposa una limitació per a la creació en llibertat. Dóna molta importància als somnis, perquè a través d’ells es manifesten els desitjos més amagats del subconscient. És partidari de la tècnica d’escriure el pensament sense que la raó hi intervingui. El resultat són textos incoherents, absurds i impactants.

- Cubisme:

utilitza mètodes científics per canviar l’aspecte de la realitat. En plàstica representen els objectes en figures geomètriques que l’individu a de reconstruir mentalment. Per aconseguir un aspecte semblant en la literatura utilitza el collage i el cal·ligrama.

- Dadaisme:

com el surrealisme, és partidari de “l’escriptura automàtica”,, però amb l’objectiu de crear un caos intel·lectual coma reflex de la realitat caòtica en què està immers l’individu.

El cal·ligrama és un tipus de poema visual. Les paraules que componen el poema formen un dibuix d’un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte.

A Catalunya, les figures més destacades en literatura van ser Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Va néixer a Barcelona l’ant¡y 1814 i és la figura més notable de l’Avantguardisme català. Fill d’una família humil, va quedar orfe de pare als 7 anys i va haver d’anar-se’n a viure a l’Asila Naval Español fins els 12 anys, perquè la mare no tenia recursos suficients per mantenir-lo.

Quan tenia 13 anys va començar a treballar en diversos oficis i això el va allunya de la formació acadèmica. Més tard va fer amistat amb alguns intel·lectuals catalans i va començar a llegir, d’una manera autodidacta, es va anar formant intel·lectualment. Va col·laborar en diaris de caire socialista i anarquista i, mes tard, nacionalista, amb articles de denúncia contra el capitalisme . Va fundar una revista anomenada Un Enemic del Poble.

L’any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio. Aquest mateix any, se li va manifestar la tuberculosi, que li va causar la mort al cap de 6 anys. Durant els seus últims anys, què va haver d’estar en diferents sanatoris, la producció literària va ser molt intensa i reeixida.

L’obra de Salvat-Papasseit va anar de les formes més avantguardistes, en els seus primers dos llibres, Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines, a una poesia més personal, nostàlgica i patriòtica, amb Les conspiracions i La gesta dels estels. La seva obra és bastant unitària, ja que vida i obra normalment s’interfereixen.


El seu millor llibre és El poema de la rosa als llavis, aquest s’allunya de la temàtica de les primeres obres per explicar una història d’amor entre el poeta, el mestre d’amor i una noia sense experiència.

En els seu últim llibre Óssa Menor, la temàtica amorosa s’intensifica i pren un caire més eròtic. Hi inclou cal·ligrames i hi apareix un nou tema, l’angoixa de la mort.

JOSEP VICENÇ FOIX I MAS


Va néixer a Sarrià el 1893 i hi va morir el 1987. Va començar ha estudiar dret però els va abandonar per dedicar-se al negoci familiar, la pastisseria, i poder fer allò que més el complaïa, la literatura.
Des de ven jove ja s’interessava pels moviments artístics d’avantguarda francesos i italians, això el va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona. Va ser membre fundador d’Acció Catalana. Va participar en diverses publicacions, entre les quals destaquen: La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, L’Amic de les Arts, Revista de Poesia i Quaderns de Poesia. La Guerra Civil va estroncar la seva intensa activitat i el va abocar al silenci. La represa va ser lenta, a través de col·laboracions en revistes més o menys clandestines. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.

La seva obra poètica va ser escrita en prosa i en vers, i està vinculada al moviment surrealista, presenta una marcada obstinació per la perfecció formal, probablement com a conseqüència del seu gran coneixement dels trobadors medievals i d’Ausiàs March. Els seus escrits són bastant unitaris quant a procediments i temes, i sovint intenta harmonitzar dues tradicions oposades, l’avantguardisme i la clàssica.

Feia una poesia construïda amb un llenguatge molt elaborat musicalment. Del surrealisme va agafar bàsicament la importància dels somnis i les seves imatges oníriques.

De les seves obres en vers destaca Sol, i de dol, format per setanta sonets decasíl·labs que contenen tots el temes que desenvoluparà al llarg de la seva obra.


COMPLEMENTS DEL VERB


CC


Expressa las circumstàncies que envoltan l'acció del verb. Poden ser de diferents tipus:

-LLOC (CCL), -TEMPS (CCT), -QUANTITAT (CCQ), MANERA (CCM), COMPANYIA (CCC), INSTRUMENT (CCI)

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL


-DE = EN        -ALTRES = HI

C. ATRIBUT


És el complement dels verbs copultius (ser/estar/semblar). Serveix per indicar una caracteristica o qualitat del subjecte. A més de concordar amb el verb, concorda amb el nom.

EX: El CAVALL ÉS elegant.(c.atrib)

No sempre que tenim els verbs ser i estar hi ha un atribut. De vegades hi ha un (CC).
= SER/ESTAR + CCL.

EX: Els AMICS SÓN a Turquia.(c.atrib)

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL


Generalment = HO

Article = EL,LA,ELS,LES


       EX: La Maria és la delegada.
  = La Maria ho és.

C.PRED


Acostuma a ser un adjectiu i a part de complementar el verb, explica qualitats del subjecte o del complement Directe, i per tant concorda en GENERE I NOMBRE.

EX:
La flor
es va quedar pensida.(c,pred)

CONCORDAN EN GENERE I NOMBRE O TAMBÉ EN EL CD!


EX:

Porta
 
las sabates(CD)

Descordades.(c.pred)

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL


-HI .GENERALMENT!


CD


És el complement dels verbs transitius. Indica l'objecte o persona sobre qui recau o es realitza l'acció del verb. Acostuma a respondre a eles següents preguntes.

QUÈ?, QUI?

Normalment va sense cap preposició.

EX:


He vist la pel·lícula.
     He vist la Mercé.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL


Si el CD està definit, que hi ha davant un ARTICLE, POSESIU O DEMOSTRATIU.

EL/LA/ELS/LES


Si el CD no té determinant el pronom és:

EN

EX:


Menjarem patates.
=    En menjarem.

Si el CD va amb un determinant indefinit, NUMERAL O QUANTITATIU el substituïm:

EN + DETERMINANT

EX:


Menjo quatre patates.
=    En menjo quatre.

Si el CD és una oració subordinada o un pronom neutre (això o allò): HO.

EX:


He dit que no vindria.
   =    Ho he dit.

CI


Indica el destinatari de l'oració del verb. Respón a les preguntes:

A QUI?, PER A QUI?

Sempre està introduït per la preposició A/ PER A.
Sinò n'hi han no és CI!

EX:


Regalarem un pernil (cd)

Al professor.(ci)

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL


Si el CI és singular el pronom és: LI


Si el CI és plural el pronom és: ELS          ¡NO!=ELS HI!!

EX:


Regalarem un pernil als professors.
        =      Els regalarem un pernil.


C.AGENT


Indica qui fa l'acció del verb sense ser el subjecte. El trobem a les oracions passives. Sempre comença amb la preposició PER.

EX:



Els bombers (Subj)

 van apagar el foc.(CD)

(O ACTIVA.) EL SUBJECTE FA L'ACCIÓ!.

El foc (Subj)


 va ser apagat pels bombers.(C.agent)
  (O PASSIVA.)

CRV


Complementa un verb que demana una preposició.

EX: Acostumar-se: A    Penedir-se: DE    Confiar: EN     Avenir-se: AMB

Quan el CRV és una oració subordinada amb la conjunció QUÈ, la preposició desapareix.

PREP(desapareix) + QUÈ

EX:


S'adona del problema.
    =  S'adona que té un problema.(CRV)

Davant d'un infinitiu la preposició EN es converteix en A.

EX


Pensa en la resolució del problema.(CRV)
  =      Pensa a resoldre el problema.(CRV)

Entradas relacionadas: