Sons sords i sonors

Enviado por maesma y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,09 KB

1
Fonètica articulatòria: estudia el procés de producció dels sons ( òrgans que hi intervenen i manera com ho fan).

Sords i sonors: el so es produeix quan l’aire surt dels pulmons , durant l’expiració , i passa pels bronquis i la tràquea.

Quan l’aire arriba a la laringe , travessa la glotis , que és l’espai que hi ha entre uns plecs musculars anomenats cordes vocals . Quan respirem normalment , la glotis és oberta i les cordes vocals no vibren . En canvi , quan parlem , la glotis es tanca i la pressió de l’aire empès pels pulmons fa vibrar les cordes vocals . Aquesta vibració es dóna en la majoria dels sons ( totes les vocals i més de la meitat de les consonants).

 Sons vocàlics i consonàntics : si no troba cap obstacle en la seva sortida , s’articula un SO VOCÀLIC . Si , en canvi , els òrgans fixos i els òrgans mòbils  adopten unes posicions determinades per obstaculitzar el pas de l’aire o modificar-lo , es produeix un SO CONSONÀNTIC.

 ORALS I SONS NASALS : un cop superades les cordes vocals , l’aire passa per la faringe i arriba a la cavitat bucal . Si el vel del paladar està elevat fins a la paret posterior de la gola , com passa en majoria de casos , l’aire passarà íntegrament a la boca i es produirà un so oral . En canvi , si el vel del paladar està abaixant , l’aire es repartirà entre la cavitat bucal i la nasal , un so nasal .

 Quan les cordes vocals vibren els SONS són sonors ; en canvi , quan les cordes vocals no vibren els SONS són sords.

 Les diferents vocals es distingeixen per uns paràmetres d’articulació : el grau d’obertura de la cavitat bucal i el grau d’avançament de la llengua.

Les consonants es distingeixen per uns altres paràmetres d’articulació diferents: la manera de ser articulades i el lloc on es produeix l’articulació.

2
Avet (e)  terres(3) cova (o)   portar (c)

3am-bi-ció Diftong crei/decr

A-grai-ras Diftong decreixent

cre-u-eu Didtong decreixent

4
Reduint                                                                                              

 traieu[j]V[w]

lluïu

teníeu

5
PUNT D’ARTICULACIÓ: palatals

[λ] MODE D’ARTICULACIÓ :líquides ,laterals

PUNT D’ARTICULACIÓ palatals

[Ʒ]MODE D’ARTICULACIÓ: fricatives sonora

PUNT D’ARTICULACIÓ:
Alveolars

[z]MODE D’ARTICULACIÓ:
Fricatives, sonora

PUNT D’ARTICULACIÓ:
palatals

[ʤ]MODE D’ARTICULACIÓ:
africades , sonora

6 [v] MODE D’ARTICULACIÓ :
Fricatives, sonora [K] MODE D’ARTICULACIÓ:
Oclusives,sorda

[s] MODE D’ARTICULACIÓ :
Fricatives, sorda [ʃ] MODE D’ARTICULACIÓ:
fricatives, sorda

7
Platja –-> d3

 Sang n3 (n con je segundo palito)

Asma s

examen f rara

8

SEQÜÈNCIA

TRANSCRIPCIÓ

FENÒMENS CONSONÀNTICS CONTEXTUALS

fuig ara                                   (i3)                          

bon vent                                   n

vint-i-tres                                (nt)

9
El llac (on / en què / en el qual) ens hem banyat és molt gran.

No conec els secrets (que / als que / als quals /) et refereixes.

10


El veí què et refereixes es va tornar a casar fa poc.

 Saps on és el tornavís què vas collar aquest prestatge.

Entradas relacionadas: