Solucions bilingüisme social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

 
El bilingüisme és un concepte ambigu. Sovint s’ha utilitzat per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües,ho són els individus. Tipus de bilingüisme: Bilingüisme individual: relacionat amb el poliglotisme. Es refereix a la persona que parla dues llengües (encara que en pot parlar moltes més). Bilingüisme territorial: es dóna quan en un estat trobam geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques. Exemples: Bèlgica, Suïssa. Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d’una societat.
En aquest cas, els parlants d’una llengua es veuen obligats a conèixer tots una mateixa segona llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional. Les normes d’ús estableixen quina llengua s’ha d’emprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits d’ús més formals//
La diglòssiaEn situació de diglòssia, una llengua és emprada per a funcions formals i estàndard; aquesta és la llengua de prestigi anomenada llengua A (alta). L’altra llengua, la pròpia, s’empra en situacions informals i s’anomena llengua B (baixa). El català ha estat durant el Segle XX i segles anteriors en una situació diglòssica, però avui no.///El concepte de monolingüisme militant es refereix al fet que alguns parlants es neguen a aprendre una segona llengua perquè consideren que amb la seva no només en tenen prou, sinó que se’ls ha de garantir el dret a tenir-ne prou. D’aquesta manera arriben a exigir a altres parlants que aprenguin la seva llengua però ells no n’aprenen cap.///El mite del bilingüisme. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural, ja que per a cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte: una llengua està ocupant l’espai de l’altra i a llarg termini, una d’elles desapareixerà. El mite del bilingüisme es refereix al fet que alguns sectors socials promouen la ideologia que hi ha societats intrínsecament bilingües. Curiosament, molts defensors d’aquest bilingüisme són monolingües. Defensen que la situació de bilingüisme és perfecta, que no hi ha problemes, que en tot cas seria un problema “obligar” tothom a conèixer la llengua en situació de minorització. Neguen l’existència del conflicte quan en realitat la llengua pròpia de la societat està en recessió, en procés de substitució. Els defensors del bilingüisme s’anomenen bilingüistes, i en realitat el que pretenen és manipular la societat per mantenir el conflicte lingüístic (que condueix a la desaparició de la llengua pròpia).

Entradas relacionadas: