Solidaritat catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

 

8. L'impacte de la setmana tragica (26 de jiliol-2 d'Agost):


El trist record que va deixar la Guerra de Cuba  va comportar que a l'any 1909.

8.1 Conflicte del Marroc:  A partir del 1900 Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica

La Conferència d'Algesires (1906)i Tractat Hispanofrancès (1912)


, van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, una zona muntanyosa del nord, amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo. L'interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics però sobretot de recuperar el prestigi de l'exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba. La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs dels rifenys organitzats en cabiles. 
El 1909, al Barranco del Lobo , el rifenys van inflingir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir moltes baixes. Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif. Es va disposar que alguns regiments partissin des de Barcelona i això va provocar a la ciutat un moviment de protesta popular molt important.

8.2 La mobilització popular i les seves conseqüències: 8 de juliol s'inicia la mobilització contra la guerra i l'injust sistema de quintes durant l'embarcament de tropes cap al Marroc.
 24 de julilol amb la participació de republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes es va constituir un comité de vaga que va fer la crida a la vaga general.
 La revolta popular es va allarga una setmana, va desbordar l'objectiu inicial de protesta i va agafar un fort sentiment antimilitarista, rebuig de l'hegemonia social i cultural de l'Església. Es van aixecar barricades al carrer // Enfrontaments amb les forces de l'ordre públic// Crema de vuitanta centres religiosos.

Les autoritats van declarar l'Estat de Guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions, El nombre elevat de morts i ferits va radicalitzar  el moviment insurreccional, però la falta de coordinació i direcció polítiques va derivar cap a l'acció descontrolada.
 El govern de Maura va dur a terme una dura repressió: 216 consells de guerra que van afecta a 1700 persones // 17 penes de mort ( 5 de les quals es van dur a terme, Ferrer i Guardià, pedagog anarquista que no va participar en la setmana tràgica, castig exemplar.L'actuació del govern va aixecar una onada de protestes que van fer caure el govern de Maura. 
A Catalunya els fets també van tenir conseqüències polítiques: 
Lerrouxistes es van veure descreditats pel comportament oportunista i van perdre influència entre els seus treballadors // Desengany entre la classe obrera dels polítics republicans que va afavorir a l'arrelament de l'anarquisme // Solidaritat Catalana desintegració // Lliga Regionalista retrocés.

9. El procés de formació: La Mancomunitat a Catalunya (1914-1925)


Cal buscar-ne l'origen en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment  en què el catalanisme, i en particular la Lliga Regionalista va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions. En efecte eren conscients que necessitaven unes millores d'infraestructures, modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i de la cultura catalana.

L'any 1907

 Prat de ka Riba va ser escollit president. Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, l'any 1911 la Diputació de Barcelona amb suport de les altres diputacions, van promulgar la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i va presentar una proposta en aquesta direcció al govern liberal de Madrid.

Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecte de Mancomunitats que va ser aprovat per les corts l'any 1912.
Però les circumstàncies no el van acompanyar. El partit liberal estava dividit i alguns dels seus membres eren força hostils al catalanisme, i el conservador s'hi oposà perque ho havien proposat els liberals. 
Assassinaren a Canalejas i el Senat va bloquejar el projecte fins l'any 1913 que es va aprovar pel govern conservador, Dato, que va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar.Se per a fins administratius.

PRESIDENTS:


Prat de la Riba// 1917: Josep Puig i Cadafalch// 1923 Alfons Sala ( nomenat per Primo de Rivera). 

Economia:

 Pel que fa l'economia en aquest període es va produir una millora en la xarxa viària, telefònica i postal. També es tracta del pla d’acció agrària i es creen escoles de tècnics agraris mitjans i superiors, camps d’experimentació de conreus i es fomenta el cooperativisme agrari. 

Cultural:

 Pel que fa a la cultura la Consolidació de la llengua i la cultura, la creació de biblioteques populars i escoles i el diccionari creat per Pompeu Fabra per unificar ortogràficament la llengua catalana. Divulgació i protecció del patrimoni cultural i el servei de Conservació i catalogació de monuments. 

Educació:

 Pel que fa al àmbit de l'educació es fa una renovació pedagògica i s'utilitza els mètodes de María Montessori.  Creació de l'escola Industrial, de Treball i de l'Administració Local. Tot això es fa per potenciar la diversificació professional (industrial i comerç) i per preparar al professionals mitjans i superiors.

Entradas relacionadas: