Solidaritat catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,25 KB

CONTEXT:El regnat d'Alfons XIII va coincidir amb la crisi i el col·lapse final de la Restauració. A la falta de capacitat del sistema per ampliar la base social, s'hi van afegir d'altres problemes: les conseqüències del desastre del 98, la divisió i la fragmentació dels partits del torn, l'increment de l'oposició, la guerra del Marroc i la conflictivitat social. Tot i que la restauració va sobreviure a les crisis del 1909, 1917 i 1921, el suport d'Alfons XIII al pronunicament del general Primo de Rivera el 1923 va acabar amb el sistema, malgrat que la monarquia va aconseguir mantenir-se fins al 1931. A Catalunya, aquesta etapa es va caracteritzar per una forta agitació social i per la irrupció electoral del catalanisme, que culmínà amb la creació de la Mancomunitat, el primer ens d'autogovern català des del 1714.
SETMANA TRÀGICA: Després del desastre del 1898 i d'un petit recés en la política colonial, Espanya va començar la seva penetració al nord d'Àfrica. La conferència d'Algesires(1906) i el tractat hispanofrancès(1912) van comportar l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li van concedir una franja al nord, el Rif, i un enclavament a la costa atlàntica(Ifni i Río de oro). Van afavorir tant interessos econòmics com la voluntat política de restaurar el prestigi de l'exèrcit la penetració espanyola, però aquesta presència va ser contestada per les tribus berbers organitzades en cabiles. Van haver atacs continuats per part dels rifenys fins que van derrotar els espanyols al barranc del llop i llavors es va decidir incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif enviant-hi tropes de reservistes.
L'enviament d'aquests va provocar un important moviment de protesta popular a bcn, conegut com la setmana tràgica, que va tenir suport d'anarquistes, socialistes i republicans. Però els incindents van ocórrer el 18 de juliol durant l'embarcament de les tropes al port barceloní. El sindicat anarquista Solidaritat obrera va fer una crida a la vaga general per al 26 de juliol, que va tenir suport de la UGT i de grans grups republicans. La revolta a bcn va donar lloc a un moviment que adquirí un component militarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església. Les autoritats van declarar la guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions. Ferrer i Guàrdia.
CONSEQ: Va prtar a una desestabilització notable dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura. A causa de la pressió el rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder liberal, José Canalejas. Després de la caiguda o desaparició dels seus dirigents, els partits dinàstics es van trobar mancats d'un líder i van passar a una situació d'inestabilitat permanent i això va fer que es reorganitzés l'oposició:
Republicanisme es va enfortir amb la creació d'un nou partit de caràcter moderat el Partido Reformista i amb la formació de la Conjuntura Republicana socialista. El republicanisme lerrouxista va tenir un notable descrèdit pel paper ambigu que va tenir durant la Setmana tràgica. El trencament definitiu de la coalició Solidaritat catalana i l'augment de la influència del catalanisme republicà.
MANCOMUNITAT: Arrel dels incidents del Cu-cut, el govern va elaborar un projecte de Llei de jurisdiccions(1906) on es posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols, tant oral com esrit. El rebuig massiu d'aquesta llei va gestar una gran aliança de forces polítiques catalanes i aquest fou l'origen de Solidaritat Catalana, una coalició electoral que aplegava carlins, federals i la Lliga. Per les eleccions del 1907 els partits de la Solidaritat van presentar una candidatura conjunta i un programa comú: Programa del Tívoli, que defensava la derogació de la Llei de jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern i van obtenir un gran triomf però les discrepàncies ideològiques conservadores i republicanes van anar afeblint la coalició fins que els fets de la setmana tràgica van dispersar el moviment solidari.
La Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat el 1931. Per dotar Catalunya d'òrgans de govern propis l'any 1911 la diputació de bcn que enric prat de la riba dirigia va presentar la proposta al govern liberal de mancomunar les quatre diputacions. Canalejas va acceptar la proposta pero va ser assessinat el 1912, però Dato en el nou govern conservador va publicar el decret on ho autoritzava.  La Mancomunitat es va constituir el 6 d'Abril del 1914 amb les mateixes funcions i pressupost que les antigues diputacions. 3 presidents Enric Prat de la riba, Josep puig i cadafalch i Alfons sala.

En el camp del desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en la realització d’un pla de construcció, reforma i millora de la xarxa viària de carreteres i camins provincials, així com en l’establiment d’una completa xarxa postal i telefònica. També va iniciar l’aplicació d’un pla d’acció agrària que buscava la modernització de les formes de producció i l’augment de la productivitat de l’agricultura i la ramaderia. D’altra banda, en l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, la Mancomunitat va iniciar un ambiciós projecte de redreçament centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes i amb l’objectiu de normalitzar la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que s’havia creat el 1907, va iniciar una tasca d’unificació ortogràfica, que va ser realitzada pel filòleg Pompeu Fabra, q va culminar més tard amb l’elaboració del Diccionari General (1932). Paral·lelament, des de la Mancomunitat va impulsar-se la renovació pedagògica que va permetre la introducció a Catalunya dels mètodes de l’educadora italiana María Montessori, així com l’impuls de l’Escola del Treball i l’Escola de l’Administració local amb missió potenciació de la diversificació professional de nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç.




Entradas relacionadas: