Sócrates les lleis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,41 KB

 

 
 
 
Biel Batle Mascaró

Filosofia


1.B-Batxillerat
L'Apologia de Sòcrates , es va escriure entre el 393 i 389 a. C, és la versió que dóna Plató, de la defensa que fa Sócrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 a.C). Era acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre als joves.
L'autor d'aquest text va ser Plató va néixer l’any 427 aC i morí el 347 aC, descendent d'una família aristocràtica, va poder dedicarse a la política i també a la filosofia sent així el principal deixeble de Sòcrates, (personatje el qual va dedicat aquest llibre).
Aquest llibre al igual que les altres obres de plató es poden agrupar dins del corrent conegut ara amb el nom de platonisme, el qual ha tornat a resorgir amb força durant períodes com la Edat Mitjana per la seva influencia sobre la religió, o aparague també en el Renaixament, amb la recuperació de les idees clasiques en el Segle XV i XVI.
El tema principal el qual es tractat en aquest text es la llibertat, la justícia i el sentit de les lleis, si son justos. En aquest text tot això es veu mes relacionat amb un personatje molt característic de la Grècia Clàssica, un filòsof anomentat Sòcrates. Va néixer l'any 470a.C i morí condemnat davant del tribunal atenès l'any 399a.C es coneix com l'inventor de la filosofia occidental, només es coneixen coses sobre ell a través dels seus deixebles sobretot en gran part per plató i els seus diàlegs. Aquest llibre planteja un final amb dues direccions o branques; la primera branca o direcció fa referencia al final tràgic que rep Sòcrates en aquest llibre, que és la mort. En la segona direcció o branca el que plató intenta fer, obligarnos a reflexionar sobre la justícia i l'actuació de la llei grega d'aquell temps, si va ser correcte o no amb Sòcrates. Tot i això aquestes idees sobre la justícia de la Grècia clàssica poden se aplicades a les lleis actuals i determinar si son correctes o no. En aquestes lleis les podríem dividir en dos grups: El dret positiu o amb el dret natural, si s'ha de tenir en compte només les lleis escrites per a cada societat o si hem de respectar unes lleis universals per a tothom ( com els drets humans en la actualitat). La qual cosa també les relacióna estratament amb el relativisme o l'universalisme respectivament.
Plató en aquest llibre estructura l'apologia de Sòcrates en tres apartats ben diferenciats uns amb els altres. A aquestes tres parts s'hi poden donar tres títols diferents.
En la primera part es pot posar el títol “Arguments a favor de Sòcrates”.

Aquest apartat del capítol de Sòcrates, faria referencia a tots el arguments que fa Sócrates per defensarse davant el tribunal d'Atenes i dels seus acusadors Meleto, Anítos i Líço, contant el que va fer perque es pensesin que era una mala persona, que era un corompidó. Sòcrates explica només que ell va anar a diferents grups socials de persones que eren considerades savies, com els poetes o menestrals, peró el que ell aconseguí descubrir va ser que no eren persones realment savies, que no hi havia realment persones savies entre les entrevistades, que l'únic que feien aquestes persones era xerrar, com si ells mateixos es considerasin grans savis, la qual cosa es demostrada per Sòcrates que tot això es fals, “ Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res de bo; peró però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber-ho”, de aquí podria derivar la gran frase que tothom hauria de coneixer de Sòcrates ( només se que no se res).
Tots aquestes preguntes i/o entrevistes que fa a la gent li causaran gran quantitat d'enemics que serà uns dels factors principals per els quals anira al tribunal i serà jutjat.
Entre els diversos arguments que fa Sòcrates per defensar-se durant el judici cal destacar una que diu així: “Es pot creure en qualitats de cavalls peró no en l'exitencia de cavalls”, ens demostra a través del mètode deductiu a on a partir d'unes qualitats que es coneixen s'obté el resultat, per aixó si sabem que hi ha qualitats per els cavalls, sabrem que els cavalls exiteixen, aquesta mateixa regla es pot amplicar als déus. Si existeixen diverses qualitats provinents dels déus, existiran els déus. “No es pot creure en qualitats dels déus i no creure amb tals déus”.
Durant tot el text fa alusió que ell no demanara pietat com fa l'altre gent que es troba davant el tribunal per por de ser condenat, ell confia en que la gent del tribunal ( els 500) no es veges influenciada per les calumnies que s'havien fet sobre ell i per els seus acusadors. I gràcies a aquestes creences de que no ha de tenir por de la sentencia, ja que ell a la guerra del Peloponès no va tenir por i va fer tot el que li deien, a pesar de poder morir.
Finalment en aquest primer apartat argumenta que ell no corromp als joves ja que cap d'ells, ni tampoc cap familiars del seus deixebles s'ha queixat mai del que fa.
I que si tot això ho ha fet a estat involuntariament.
En la segona part es podria posar el títol de “ Sentencia de Sòcrates”.

En aquest apartat, el segon amb mes extensió.
Sòcrates l'únic que fa es decidir amb el tribunal, quina serà la seva sentencia. Ell fa saber que si a de anar a la pressó o a l'exíli amb l'edat de setanta anys ell no ho vol fer. Si es veu obligat a pagar una multa ell diu que no te doblers i insisteix diverses vegades que no la podra pagar. Finalment Sòcrates es dona compte i fa diverses alusions a la mort dient” Un home sap quan se li acosta el moment de morir”.
Al final d'aquest capítol ens demostrà o ens intenta fer reflexionar si aquesta decisió seria la correcta o no.
En la tercera part el títol adequat podría ser “ Aceptació de la sentencia “.

Aquest apartat es el mes curt te només quatre pagines.
Amb aquestes quatre pàGinés plató ens dona a coneixer el que va dir Sòcrates en el tribunal después de saber la seva sentencia de mort.
Sòcrates diu al conjunt dels 500 que aquesta elecció no es correcta, per la principal qüestió, que ell repeteix contínuament ( també algunes vegades al final de l'altre apartat) que tot això que ha fet ha estat gràcies al déu i que encara que mori sempre i haura altres persones que faran el mateix que ell, que faràn que els joves i també els adults, aprengui a pensar de “manera correcta”.
També fa algunes referencias a alguns altres pesonatges de la Grècia clàssica, principalment amistats seves o coneguts, també fa algunes altres referencias a gent que com ell haurà mort per dir el que pensa i es trobaràn al cel amb ell com podria ser Anáxagoras que deia que la terra era una “pedra incandescent” el qual va ser jutjat per fer aquesta afirmació i condemnat a l'exili.
En referencia a l'estructura de tots aquests apartats, l'autor no hi separa clarament la presentació, el nus i la conclusió, ja que aquest capítol pareix ser un fragment de l'autentic llibre de Plató, es una adaptació de la editorial la butxaca i la traducció del llibre ha estat feta per Joan Crexell.
L'autor d'aquest text, Plató, ens exposa dues idees que s'han de tenir en compte durant la lectura d'aquest llibre que son: la sentencia i la mort de Sòcrates, aquesta es la primera i la segona seria la que Sòcrates volia ser la conciencia crítica de la seva ciutat i de tota la humanitat, ja que així ens ajudaria a pensar d'una manera mes crítica.
Per tot això, podem concloure que, la respota a la afirmació inicial donada a la primera pagina d'aquest comentari seria a elecció de cada persona, es a dir, la sentencia que recau sobre Sòcrates depen en funció de cada persona. Però el que queda clar es que tota infracció a la llei ha de ser castigada d'una manera justa per a cada persona.
Com a resposta els tres apartats, en conclusió puc dir que hi ha una moralitat, mes haviat una ética implícita en aquest text, la qual puc concloure que es la justícia sobre la vida i la llibertat de cada persona, les quals estan lligades al determinisme i/o a la perspectiva existencialista o també a la llibertat condicionada, totes estudiades a classe.
Totes les teories estudiades a classe i amb l'aportació de la reflexió que ens obliga a fer el llibre, ens permet arribar a conseguir una reflexió personal sobre aquests temas tractats com podrien ser la llibertat, la justícia o el sentit de la vida. Encara avui presents en la nostra societat, la qual intenta aconseguir unes condicions de vida acceptables per a tothom, com podria se la creació dels drets humans . *( Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'etnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del Segle XVIII es comença a concretar que els Drets Humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats).
Finalment per acabar aquest comentari de text sobre el llibre L'apologia de Sòcrates creat per plató, he de comentar diversos aspectes. Un dels quals podria ser el plantejament de la mort de Sòcrates, sentenciat per el tribunal dels 500. La qual cosa ens demostra, que tota infracció a la llei acaba essent penalitzada, al marge de si al final de la condemna o si es culpable o no.
Les diferents valoracions que podem fer damunt d'aquesta valoració es que la justícia no es sempre tant justa, com hauria de ser.
Alguns aspectes esencials que Plató no ha tengut en compte a l'hora d'escriure aquest llibre, es que a aportat una part subjectiva propia, al text. Que un exemple que no surt en aquesta adaptació, peró probablament si a una adaptació mes extensa o a l'autèntic llibre de l'apologia de Sòcrates. Es la dramatització que fa sobre els darrers moments de vida de Sòcrates, al qual li ofereixen un cavall per sortir de la ciutat però ell diu que no vol fugir, diu que la llei a xerrat i aquesta s'ha de complir.
L'únic que puc remarcar i posar en contra o en dubte, es si l'acceptació absoluta d'una cosa, hauria de dur a la mort. Ja que Sòcrates prefereix morir antes que demanar perdó per les calumnies fetes contra ell. Aquí ja discutiriam el nivell 6 Principis ètics universals, dels estadis evolutius del raonament moral.
Cal destacar que les dues societats no son tant diferents, ja que bàsicament una dona origen a l'altre, podríem parlar que es inclús la seva evolució.
Finalment acabaré la meva valoració personal diguent que aquest llibre es un dels mes importants per descriure com era Sòcrates en vida, cal destacar la seva saviesa del “ només se que no se res ” i que Plató amb aquest text a ajudat a coneixer un poc millor com funcionava la Grècia Clàssica.

Entradas relacionadas: