Socials T- 3,4,5
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,77 KB
3 La Cristiandat es un cnjunt de teritoris en k l'esglesia smpre hi estva present. Els principals ritus com ara un mtrimoni, bateig, etc. eren cnsiderats mlt imprtants.L'esglesia tenia mlt poder social i economic. la gran part de les terres, eren propietat dels monestirs i bisbats.Delme era la decima part de la collita. Treva de deu periode en que estava prohibit lluitar. Croades Intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus. L'art religios l'anomenem romanic perk ens recorda a l'art roma. La seva caracteristika + important era la religiositat. Catedral esglèsia on te la seu el bisbe. Pilar element arquitectonic en forma de quedrat o poligonal que fa la mateixa funcio k 1 columna.Planta de creu llatina tipus de planta composta per dos braços, un mes llarg k laltre i k s'entrecreuen. L'escultura romana tenien una funcio educativa i religiosa ja k la mjoria de gent no sbia ni eskriure ni llegir, l'escultura rmanika la entenia tothom perk era amb dibuixos. Les escultures romanes s'adaptaven a l'arquitectura, les fig humanes no eren naturalistes i les escultures estaven pintades amb klors vius.
4 La millora economica i creixement de la poblacio a partir del segle XII la produccio agricola va augmentar. va augmentar la superficie cultivada, es van talar boscos i es van dessecar pantans. Tambe es van introduir noves teknikes que van facilitar la feina agrikola, es va començr a utilitzar l'arada de pala. Com a consequencia de tot aixo, la produccio d'aliments va augmentar que va permetre allunyar el fantasma de la gana. El comerç tambe va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII perk el creixement de la poblacio va augentar laes necessitats de productes. la ruta del mediterrani: relacionava les ciutats de la costa. els europeus importaven els productes de luxei exportaven teixits i armes.La ruta del atlantic i baltic: estava habitada per una asociacio de comerciants la Hansa. comunicava els ports portugesos i del cantabric amb els les ciutats flamenques, alemanyes i fins i tot russes. S'intercanviaven les llanes castellanes i angleses. A europa les ciutats havien entrat en una epoca de decadencia despres de la krisi de limperi rma. Ciutats antigües ciutats antigues que es recuperaven de la decadencia.Ciutats de nova creacio sorgides al cosat d'un castell o monestir.L'auge de l'artesania l'augment general de la poblacio i el creixement de les ciutats van comportar una demanda de productes artesanals mes elevada. Per aixo van produir un gran desenvolupament de l'artsania i van augmentar el nombre d'artesans. Els Gremis A partir del segle XII tots els artesans d'un mateix ofici es van associar formant gremis. Cada gremi formava un estatut que havien de jurar tots els membres.
La composicio dels oficis cada ofici estava dividit en tres categories d'artesans: mestres, oficials i aprenents. Mestre era el propietari del taller, eines i les primeres materies. Era la persona que obtenia i perdia els beneficis del negoci.Controlaven el gremi.Oficial era el treballador expert del taller k rebia un salari per la feina que feia. Aprenent era un jove que volia apendre l'ofici i treballava durant uns quants añs al taller sense cobrar salari. Reforçament de les monarquies A partir del segle XII els reis van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes.Com que l'economia va millorar, els reis van recaptar mes impostos i amb els ingresos monarquics van crear exercits propis.Tambe van enfortir la administracio del seu regne i van contractar a juristes i experts. La creacio dels parlaments: al final del segle XII i durant el segle XIII els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments.Als parlaments medievals nomes hi estaven representats els reis i d'altres.Es reunien unicament quan la llei no ho considerava oportui tenien com a feina proposar nous impostos, etc.Els parlaments van asolir diferents graus de poder segons el regne.
5 Una cultura urbana entre els segles XII i XIII europa va viure un reneixamnet de les ciutats i de la vida urbana.Va provocar un gran furor arquitectonic i tambe canvis religiosos.Universitats van sorgir les primeres escoles urbanes i mes tard les universitats. Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes o dels ajuntaments. Les universitats: els mestres i els estudiants volien escapar del control de l'esglesia i van decidir organitzar-se con a corporacio o universitat. Cada universitat fixava el seu horari de classes i les ensenyances que s'hi impartien.Estudis Trivi: gramatica, retorica i dialectica Quadrivi: musica, aritmetica, astronomia i geometria.
4 La millora economica i creixement de la poblacio a partir del segle XII la produccio agricola va augmentar. va augmentar la superficie cultivada, es van talar boscos i es van dessecar pantans. Tambe es van introduir noves teknikes que van facilitar la feina agrikola, es va començr a utilitzar l'arada de pala. Com a consequencia de tot aixo, la produccio d'aliments va augmentar que va permetre allunyar el fantasma de la gana. El comerç tambe va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII perk el creixement de la poblacio va augentar laes necessitats de productes. la ruta del mediterrani: relacionava les ciutats de la costa. els europeus importaven els productes de luxei exportaven teixits i armes.La ruta del atlantic i baltic: estava habitada per una asociacio de comerciants la Hansa. comunicava els ports portugesos i del cantabric amb els les ciutats flamenques, alemanyes i fins i tot russes. S'intercanviaven les llanes castellanes i angleses. A europa les ciutats havien entrat en una epoca de decadencia despres de la krisi de limperi rma. Ciutats antigües ciutats antigues que es recuperaven de la decadencia.Ciutats de nova creacio sorgides al cosat d'un castell o monestir.L'auge de l'artesania l'augment general de la poblacio i el creixement de les ciutats van comportar una demanda de productes artesanals mes elevada. Per aixo van produir un gran desenvolupament de l'artsania i van augmentar el nombre d'artesans. Els Gremis A partir del segle XII tots els artesans d'un mateix ofici es van associar formant gremis. Cada gremi formava un estatut que havien de jurar tots els membres.
La composicio dels oficis cada ofici estava dividit en tres categories d'artesans: mestres, oficials i aprenents. Mestre era el propietari del taller, eines i les primeres materies. Era la persona que obtenia i perdia els beneficis del negoci.Controlaven el gremi.Oficial era el treballador expert del taller k rebia un salari per la feina que feia. Aprenent era un jove que volia apendre l'ofici i treballava durant uns quants añs al taller sense cobrar salari. Reforçament de les monarquies A partir del segle XII els reis van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes.Com que l'economia va millorar, els reis van recaptar mes impostos i amb els ingresos monarquics van crear exercits propis.Tambe van enfortir la administracio del seu regne i van contractar a juristes i experts. La creacio dels parlaments: al final del segle XII i durant el segle XIII els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments.Als parlaments medievals nomes hi estaven representats els reis i d'altres.Es reunien unicament quan la llei no ho considerava oportui tenien com a feina proposar nous impostos, etc.Els parlaments van asolir diferents graus de poder segons el regne.
5 Una cultura urbana entre els segles XII i XIII europa va viure un reneixamnet de les ciutats i de la vida urbana.Va provocar un gran furor arquitectonic i tambe canvis religiosos.Universitats van sorgir les primeres escoles urbanes i mes tard les universitats. Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes o dels ajuntaments. Les universitats: els mestres i els estudiants volien escapar del control de l'esglesia i van decidir organitzar-se con a corporacio o universitat. Cada universitat fixava el seu horari de classes i les ensenyances que s'hi impartien.Estudis Trivi: gramatica, retorica i dialectica Quadrivi: musica, aritmetica, astronomia i geometria.