Socials finaldecurs

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,32 KB

 
Tema 1
Tercer estat: Nom donat, en l'estructura estamental de l'antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures . La societat estamental és la típica de l'època feudal. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa, l’esglesia y el tercer estat.El pactisme: és la formula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la corona catalanoaragonesa i els grups més privilegiats. La inquisició va ser una institució judicial creada pel Pontífex Romà Gregori IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies. La Mesta era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna. Els asteques eren una civilització que, provenint de les terres del nord, s'havien establert a l'altiplà de mèxic. La Civilitzacio maia va ser una de les més importants civilitzacions pre-colombines. Tenien grans coneixements d'astronomia i matemàtiques. Moriscos. Habitans d’origen musulma i de creences islamiques (musulmans batejats).
Tema 2
Manufactura: espais grans on es concentraben decenes de treballadors, moltes vegades son propietaris de les seves eines i fan el producte sencer en un pas intermig. Comerç triangular: ruta entre europa , africa america que se centraba en la compre d’esclaus africans per a la planta. Mercantilisme: doctrina ecnomica segons les cuals les riqueses plis depenis de la quantitat de metalls preciosos que tingues per acomular-los s’havia de vendre molt i comprene poc. Monarquia absoluta: sistema politic en el qual el rei concentraba tots els poders de l’estat els nobles tenien poder sobre el poble, el rei es trobaba a la cuspide de la monarquia social i te els seus carregs per dret divi. Racionalisme-descartes: filosofia que es basa en l’explicació de tot a traves de la raóva ser iniciada pel matematic descartes al segle XVI. Galite- galilei: asronom italia que va prefeccionar el telescopi i que els seus estudis el van portar a estabñir l’any 1632 la teoria enocentrica de l’univers exposada anteriorment per copernic. Barroc: moviment artistic i cultural del s. XVII que comporta diferents valors estetics, com predominen la llum. Bernini: arquitecte i escultor del barroc conegut per el moviment i expressivitat de les seves obres: son la plaça de st pere, i l’extai de snta teresa. Carabaggio: pintor italia del barroc important per introduir joc de contrastos entre fons foscos i focos de llum iluminant lescena. Velazquez: pintor español del s. XVII va treballar a la cor de felip IV va treballar tots els generes i va utilutzar de forma magistral la llum i prespectiva aerea. Prespectiva aerea: recurs que permet finguir la terera dimensio, la profunditat a base de pintar l’aire s’aconsegueix desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors , com a la realitat ens els desdibuixa i modifica l’atmosfera, que sinterposa entre la nostra vista i les coses que veiame a una cerca distancia.
Tema 2 i 3
Humanisme: moviment de renovacio cultural exalta el essser huma hersme de rotterdam va ser dels humanistes mes importants. Antropocentistes: pensament en el home es el centre de l’univers. Academia: escoles humanistes s’estudia llengua, literatura i filosofia. Mecenatge: forma en la que el noble de manteniment del artista, li donava una casa i menjar. Reforma protestant: s’invaliden les imatges de santsm s’ha de tenir fe , la biblia l’has de llegir tu si vols i nomes hi ha dos sacramants. Luteranisme: doctrina protestanten la que l’autoritat del papa les imatges les imatges de sants i els 7 sacraments queden abolits. Anglicisme: doctrina mempressa per enric VIII en la que el monarca es la maxima autoritat religiosa. Calvinisme: doctrina empresa per joan calvi, segons la qual tots tenim un desti determinat despres de la mort. Contrareforma: l’esglesia va intentar arreglar una mica les coses augmentar la dsciplina i va crear la inquisicio que perseguia als heretges. Concili de trento: va ser una gran reunio dels alts carregs politics i religiosos en ka qual es va aclarar la vulgata la unica nterpretacio valida de la biblia. Renaixement: l’individu i la natura la base de la’rt i es escupera l’ideal de bellesa. Quatrocento: proprcions humanes de geometria simple. Fenomen artistic que cimença a italia als anys 1400 al 1500. Brumelloschi: va fer l’enorme cupula de florencia i va introduir novetats estilistiques.Tecnica de prespectiva: tecnica en la qual ek vigilen molt les presepectives els punts d’unio. Cinquecento: periode de maxima expressio artistica de final de segle XV. Miguel angel leonardo rafael: MA: va ser un arquitecte que va segir el treball de bromate i va erifgir la cupula de la capilla sixtina L: tenia uns grans dots tan per l’art com per la ciencia R: va ser uns dels millors pintors de cinquecento tenia elegancia i armonia en eks terrats. Plataresc: estil en el que imiten la feina dels obrers amb molts detalls preciosos. Gran armada, armada invencible: va ser la flota creada per felip II formada per 65 galiots va ser derrotada pels anglesos. Neta de sang: investigar els avanpasatss deks alts carregs per aprovar que els seus parents fosin criats. Consell d’indies: s’ocupava de governar les colonises americanes desde la peninsula. Consell d’arago: consell que ajuda a governar arago. Casa de contratacio:s’ocupava e totes les cuestions econimiques relacionades amb america. Mita: sou que tenien els indigenes per a treballar. Llei d’indies: son les lleis que defensaves als indigenes com a persona i fa qye bi puguin tractar com a esclaus. Criolls i mestissos: CRIOLLS: descendents dels colonitzadors son els que vivien mes ve de dalt de la jerarquia. MESTISSOS; descendents dels colonitzadors i indigenes estan al centre de ola jerarquia.Corpus sang: dies 7,8i 9 de juny en els que va esclatar la revolta dels segadors, van matar al virei perque havien de mantenir als soldats i pagar el cost de la guerra. Favorits o validors: nobles en els que el rei donava part del seu poder i aixi el rei no havia d’estar pendent de la reina.
Tema 5

Revolucio burgesa o liberal: proces violent pel qual es passa a un sistema economic feudal i un sistema politic absolutisme a un sistema economic capitalista ( rev. Industrial,) i un sistema politic constitucional. Constitucio: llei fonamental en un sistema politic i social i parlamentari fixa l’estructura de l’estat i funcionament de les institucions. Sistema parlamentari: sistema politic en el qual hi ha divisió de poders hi ha un parlamet els membres dels quals son escollits per la nació en eleccions. Divisio de poders: concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder. Montesqueu: va defensar la divisio de poders (legislatiu executiu judicial) i va remarcar especialment la independencia del poder judicial. Rosseau: va definir el contacte social com a resulta d’un pacte entre tots els ciutadans. Sobirania nacional: el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans expressats mitjanán el vot. Liberalisme politic: divisio de poders , sistema parlamentari igualtat civil dret dels ciutadans lllibertat d’expressio i premsa. Liberalisme economic: propietat privada dels medis de preduccio de comerç i d0’industria , maxim benefici. Depotisme il·lustrat: els trets comuns son: la racionalitzacio de l’administracio de l’estat , la reforma de l’ensenyament, la modernitzacio econimica i la liberacio parcial de la produccio i el comerç.
Tema 6
Estats generals: formats pels representants de cada estat estamental: noblesa, clargat i estat pla. Son equivalents a les corts generals. Assamblea nacional: lloc on es reunien els membres de la nació . es equivalent al parlament. Constitucio: llei fonamental en un sistema parlamentari i fixa l’estructura de l’estat i les institucions. Sufragi sensatari: nomes tene dret a vot els homes mes rics. Societats secretes: eren els anteccednts dels partits. Es reunien clandestinament ciutadans amb idees pilitiques commmunes generalment liberals esperant un insurrecio per instaurar un regim. Santa aliança: tractat entre russia austria i prusia que tenia coma objectiu ayudarse mutuament davant de qualsevol amenasa de la revolicio liberal. Nacionalisme: doctrina que plocama els drets dels pobles de dispossar d’ells mateixos i de defesar la seva independencia i sobirania. Democracia: sistema politic generalment lliberal amb el principi de sobirania popular i sufragi universal. Sobirania nacional: el poder de l’estat.

Entradas relacionadas: