Socialització i mitjans de comunicació

Desenvolupament social:

És un procés de transformació evolutiva de la Persona, en el que, gràcies a la maduració biològica i a la interrelació amb Els altres, va adquirint les capacitats que li permetran viure i Desenvolupar-se com un ésser individual i social.
Les adquisicions durant el Desenvolupament social són molt variades i en totes trobem aspectes cognitius, Afectius i conductuals.

Socialització:

Procés D’interacció continua del nen/a amb l’entorn social a través del qual la Societat el va incorporant als diferents grups socials, i li transmet valors, Normes, costums, coneixements i formes d’actuar que li permeten adaptar-se Activament a aquests grups. Podem dir que en la base de tota socialització ens Trobem: aprenentatge cultural – formació de la identitat. Això vol dir que Durant el procés cada persona converteix la realitat sociocultural en Significatiu per a la seva vida i la dels que l’envolten.

Fases de la Socialització:Socialització primària:

És la primera socialització Per la que passa el nen/a i es produeix dins de la família. En el context Familiar, el nen/a establirà les seves primeres relacions.

Socialització secundària:

Comença quan el nen/a comencen a Interactuar amb altres contextos diferents del familiar. Normalment en L’escola. La càrrega afectiva es canvia per una càrrega més pedagògica.

Socialització terciària:

És el procés Que consisteix en internalitzar continguts culturals diferents de la que la Persona coneix o bé continguts nous de la societat a la qual pertany degut a Algun canvi radical en aquesta mateixa societat.

Agents:

Són Les persones, grups, organitzacions… amb els que el nen/a interactua i per Tant, gràcies a ells es socialitza. Agents:

Família:

Durant un temps, La família serà l’únic context o entorn en el que l’infant es desenvoluparà. La Família com a agent socialitzador principal actua de filtre sobre la resta D’agents socialitzadors. El pare/mare són els primers educadors, ja que pel fet De conviure interaccionen contínuament i això suposa una transmissió D’aprenentatges.

Estil educatiu:

És el patró d’interacció de L’adult amb el nen en situacions quotidianes. Podem definir 3 estils educatius:

Autoritari

Ve marcat per un grau de Control alt i moltes exigències, nivell d’afecte (explícit) baix i baixa Comunicació. Conseqüències: persones amb escassa competència social, Impulsivitat i agressivitat.

Permissiu

Grau d’afecte i de comunicació molt alt, però poc control de conducta i Exigències mínimes. Conseqüències: Competència social baixa, control dels Impulsos baix i molta conformitat amb els iguals.

Democràtic

Nivell d’afecte explícit i de comunicació alts, Combinat amb un nivell alt de control i d’exigències adequades a l’edat. Aquest Estil és el que pot resultar més positiu pel desenvolupament personal i social Del nen. Conseqüències: Persones amb competències i habilitats socials Adequades amb autocontrol i amb autonomia.

El paper dels germans:

Els germans també són un agent socialitzador, ja que permet descobrir i assajar Habilitats socials que no podrien ser practicades amb els pares perquè no estan En condicions d’igualtat. Permet descobrir maneres diferents de relació, Emocions, conflictes... I tot això amb la seguretat de l’afecte incondicional Que proporciona la família.

La influència que té la família com A institució:

Pot afavorir o dificultar el desenvolupament del nen i La seva adaptació a altres contextos socials. Les experiències de relació Familiar no són només les primeres, sinó també les més significatives i tenen Molta importància en el desenvolupament individual i social del nen.

L’escola:

Si el nen viu en un nucli familiar sa, no Necessitarà cap agent socialitzador. L’escola té la finalitat de educar d’una Manera reglada, sistemàtica i organitzada. Aquesta funció te dues vessants: Transmissió de normes, valors i hàbits i transmissió de sabers i coneixements De la societat.

L’educador/a:

Passa a ser una figura de Referència. El paper d’aquesta figura s’assembla molt al de un cuidador Familiar, ja que el seu objectiu fonamental és tenir cura i satisfer les Necessitats bàsiques. Per això, moltes vegades arriben a ser una figura de Ferrament secundari.

Els iguals o els companys:

Per primera vegada, es troba en igualtat de capacitats i igualtat de condicions Per aprendre i assajar diferents habilitats socials. Aquesta situació li permet Imitar conductes, es compara amb els demés, compateix amb ells, resol Conflictes...

Educació incidental i transmissió de valors:

La Educació incidental és la influencia de les idees i continguts que les nenes i Els nens des de molt petits adquireixen a través dels mitjans de comunicació i Dels dispositius electrònics. A traves de la pantalla, van aprenent maneres D’expressar emocions, valors i formes de relacionar-se, d’afrontar les Dificultats i de resoldre els conflictes, encara que no empre sigui de la Manera més adequada. Moltes vegades aquestes opcions no coincideixen amb les de La família, la qual cosa pot ser enriquidora. Però els models de la pantalla Poden entrar en conflicte amb els valors i les normes de la família i per tant Desorientar al nen o la nena.  Per tant, és necessari des de les famílies, regular el temps que els infants dediquen a Utilitzar aquest mitjans i els continguts. 

Bronfrenbrenner:

Són diverses les teories psicològiques que expliquen Com es produeix el desenvolupament social en les persones, i ho fan des de Diverses perspectives. Segons aquesta teoria n’hi ha quatre contextos que Influeixen en el desenvolupament humà. Aquests contextos els anomena sistemes i s’organitzen en funció de la Proximitat de la persona. Així tenim el microsistema (família i escola), desprès està en mesosistema (relacions família, escola i amics), exosistmena (família extensa, amistades, trabajo, mitjans de comunicació e Internet) i per últim el macrosistema (valors, Tradicions, sistema polític/social/econòmic del país).

Erikson:

Des de la perspectiva psicosocial, tenim la teoria psicosocial de ErickErikson. Erikson proposa vuit etapes en el desenvolupament social al llarg de la vida, a Cada fase existeixen uns tasques pròpies, anomenades crisis.

Infància primerenca (0-18 mesos):

Ha d’aprendre la capacitat De confiar en els altres. Si els pares són molt familiars, donen continuïtat a Les coses i veuran el món com un lloc segur i confiarà en les persones. Si els Pares actuen de manera inadequada, el nadó veurà el món social amb desconfiança I podrà ser una persona aprensiva. Erickson dirà que el que em d’aconseguir és El equilibri. Si es produeix aquest equilibri l’infant desenvolupa la fortalesa Psicosocial d’esperança i confiança.

Autonomia enfront de vergonya i Dubte (fins els 3 anys):

Si se l’anima a explorar i a manipular el Seu entorn, desenvoluparà un sentit d’autonomia. Però, si pel contrari se’l Desanima, es tornarà una persona dependent dels altres, per la qual cosa li Faltarà autoestima. Si aconseguim aquest equilibri entre autonomia, vergonya i Dubte l’infant desenvoluparà les fortaleses psicosocials de voluntat, Determinació i autocontrol.

Iniciativa enfront de culpa (dels 3 Als 6 anys):

L’infant comença a tenir iniciativa, inventant jocs. Si Li donem la oportunitat de dur a terme les seves idees, fomentant la Creativitat, desenvoluparà la sensació d’iniciativa. Afrontarà els problemes Amb responsabilitat. Si pel contrari critiquem, els objectius de l’infant es Veuen frustrats i desenvoluparà un sentiment de culpabilitat. Si aconseguim un Bon equilibri entre iniciativa i culpa l’infant desenvolupa la fortalesa Psicosocial anomenada coratge i serà capaç de dur a terme una acció tenint en Compte les seves limitacions i errors anteriors.