Sobrecentralitat

TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS Ciutat i polarització social A causa de la crisi de l'Estat del benestar i la fi de l'estabilitat laboral van sorgir les ciutats duals, on els barris de rics coexistèixen amb els barris de pobres.

Els espais de la ciutat dual

Segregació per l'ètnia, la procedència o la classe social.

Àrees de sobrecentralitat

Tenen les seus de les grans empreses industrials i financeres i de les institucions públiques. Sovint coincideix amb els centres històrics de les ciutats pel caràcter simbòlic i de prestigi i perquè tenen les infraestructures i comunicacions més desenvolupades. Comunitats tancades: Zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat. Es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat que controlen l'accés de persones que no en són residents, fent que el cost de viure­hi sigui molt alt i estigui només a l'abast d'una minoria.Ennobliment o gentrificació: Procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics així com activitats comercials i artístiques de gran valor afegit s'instal∙len a barris fins aleshores degradats Els antics residents es veuen forçats a abandonar la zona perquè no poden pagar els nous lloguers.

Perifèries degradades

: Els barris perifèrics dels extraradis sovint sofreixen l'abandonament per part de les administracions i entren en un procés accelerat de degradació. Tot i que no sempre és així, i si hi ha tolerància entre ètnies hi ha la possibilitat d'aparició de comunitats híbrides.

L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ El medi ambient urbà i la Uníó Europea L'expansió urbana descontrolada (la taxa d'augment del sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic) és un dels principals problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida perquè provoca la implantació d'un nombre més gran de transports i l'augment del consum energètic, de la contaminació atmosfèrica i acústica i de l'empremta ecològica urbana. Així, l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) va aprovar l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb l'objectiu d'aconseguir la millora de l'aplicació de les lleis comunitàries de medi ambient i la planificació urbana sostenible. L'impacte del model urbà dispers La dispersió urbana ha comportat una acceleració en l'ocupació de l'espai i una exacerbació de la mobilitat individual, fent que sigui una fòrmula molt costosa des del punt de vista ecològic per la gran utilització de l'automòbil privat. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà Les emissions de diòxid de carboni dels automòbils i les fàbriques contaminen l'aire, que es pot quedar estancat i crear una boirina desagradable, i creen una illa de calor (entre 1o i 4o més a la ciutat que al camp). Els residus urbans A causa del model de vida consumista es crea una enorme quantitat de residus. Les administracions públiques han sintetitzat les seves actuacions en les tres R: reduir (el volum de residus), reutilitzar i reciclar, on els consumidors han de contribuïr.