On situava la terra Aristòtil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB

 

 U.6 FILOSOFIA DEL Renaixement Caracteritzen el Renaixement:

  • Interes per l'antiguitat clàssica.
  • Interès pel món i la naturalesa
  • Interès per la persona com a individu: Es redescobreix la bellesa del cos humà. I apareix l'humanisme que encarna la defensa dels valors humans i de la invidualitat.

LA REFORMA RELIGIOSA: Les tesis protestant es podien resumir en cinc solas, cinc frases llatines: -

Solus Christus:

La salvació només prove de Jesucrist. -

Sola scriptura:

La Bíblia és l'única paraula de Déu. -

Sola fide:

La salvació prové de la gràcia de Déu. Ningú pot salvar-se a sí mateix. La salvació s'ofereix al pecador per mitjà del perdó i de la gràcia. -

Soli Deó Gloria:

La glòria pertany únicament a Déu.

UTOPIES RENAIXENTISTES: Al Renaixement també alguns autors van presentar el seu model de societat perfecta. -

Thomas More:

Proposa una utopia, una societat laica governada per la raò, amb rotació de feines, hi hauria democràcia i no hi ha propietats privades. Tracta de que la societat es capaç de funcionar per si mateixa. -

Francis Bacon:

Planteja al seu llibre Nova Atlàntida, la deva utopia. Un grup de científics i tècnics es dediquen a la investigació cooperativa, amb la finalitat no només d'interpretar la realitat sinó de transformar-la en benefici de la humanitat.

Maquiavel: Pensador polític modern. Es planteja analitzar la realitat social i política tal com es i modificar-la amb les eines que té.Maquiavel considera que en tots els homes es donen unes determinades tendències que els impulsen, bé a aspirar al poder (prínceps), bé a aspirar a l'ordre i la seguretat (súbdits). Però ja que considera que la natura humana és fonamentalment corrupta. Però el Príncep no es una persona que pugui funcionar de manera possitiva i per això tenim la violencia. El Príncep quan governa es una institució no una entitat moral. La característica principal del príncep és la virtù (Astúcia, força d'aquest príncep i fa que tingui capaçitat dadaptar-se a la realitat) i també a de tenir en compte la fortuna (Tot allò que no pot tindre lligat el Príncep. La fortuna depen de les pasions i maneres de pensar dels seus súbdits).

LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA: La paraula revolució significa en astronomia el gir complet que fan els astres al voltant del pol celeste. Des de mitjans del s. XVI fins al XVII es començarà a construir la "ciència moderna", que es caracteritza substancialment per l'interès centrat en el coneixement de la natura, el recurs a les matematiques com a mitjà de coneixement i l'ús d'un mètode científic. Una altra de les característiques l'aparició, durant aquesta època, d'una verdadera comunitat científica.

Francis Bacon:


Una aportació important que va fer Bacon a la teoria de la ciència és la Teoria dels ídols. Els ídols són els perjudicis que ens impedeixen pensar pes nosaltres mateixos i,en conseqüència, fer ciència. Bacon considera que hi ha 4 grans ídols:

  • Els ídols de la tribu: s'acosten més als nostres desigs i passar per alt les explicacions que els contradiuen.
  • Els ídols de la caverna: aquelles falses veritats que s'han anat transmetent. Les acceptem com si fossin certes.
  • Els ídols de la plaça pública: Són els errors del llenguatge, per superar-los s'han de fer servir les matemàtiques.
  • Els ídols del teatre: Són Plató i Aristótil. Són els errors que porvenen d'acceptar com a veritables les teories dels antics simplement perquè tenen prestigi.

Copèrnic:


Abandonava el principi de terra immòbil al centre de l'univers i considerava la terra com un planeta més girant al voltant del sol. L'absencia de paral·laxi estel·lar va forçar a Copèrnic a suposar un univers molt més gran del que llavors es pensava.

Kepler:


Va intentar relacionar les distàncies al sol del sis planetes coneguts amb cinc poliedres regulars de la geometria. Veient que les dades observacionals refusaven la idea, la va abandonar. Basant-se en observacions de l'astrònom Tycho Brahe, va veure que l'orbita no era circular, sinó el·líptica i la velocitat del moviment dels astres es relacionava estretament amb la seva proximitat al sol. Tot plegat el va portar a formular les famoses tres lleis del moviment planetari:

  • 1A Llei (de les orbites): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques.
  • 2a Llei (de les arees): El radi vector que uneix el planeta amb el Sol, escombra àrees iguals en temps iguals.
  • 3a Llei (dels períodes): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital o temps que tarda a donar una volta al Sol, és directament proporcional al cubb de la distància mitjana al Sol.

Galilei:


Va construir el primer telescopi astronòmic, amb el que va fer nombrosos descobriments. Com el moviment geocèntric al observar als planetes que estan més aprop de la terra. I es dona conte de que la terra no està al mitg. I observa les fases de Venus. I la inquisició davant dels descubriments de Galilei volia mantenir la visió antiga i el van recloure i va haver de negar el seu propi pensament , es a dir, que la terra no està al mitg i inmovil en l'univers.

I apareix el culminant de la revolució científica:

Newton: La física matemàtica de Newton va culminar la revolució científica i va explicar de manera concloent el moviment dels cossos en l'espai i el temps. En la seva obra Principis matemàtics de la filosofia natural estableix les lleis del moviment i formula la llei de la gravitació universa.

Entradas relacionadas: