Quina es la situació legal de les llengües que es parlen a l'Estat espanyol?

- El desarrollismo 60-69 la dècada dels seixanta es va produir a Espanya un gran desenvolupament aconòmic. Les mesures de liberització econòmica no van evitar que el franquisme continues sent un règim autoritari, però si que van permetre una obertura que va ser aprofitada per l'oposició i pels sectors socials favorables a la nostra llengua.

- La crisi de la dictadura: 70-75 durant els darrers anys de vida de Franco el règim va entrar en una certa crisi, sobretot a Catalunya. L'oposició política i cívica catalana va associar la democratització de l'estat espanyol amb la recuperació de l'autonomia i el respecte al desenvolupament de la personalitat lingüística i cultural. 

El fenomen social mes rellevant es l'arribada de fortes onades migratories a Catalunya. El saldo migratori durant el franquisme va ser de més d'un milió de persones procedents de diferents regions d'Espanya. El franquisme confiava en que la corrent migratioria de persones que no podien accedir a la parla catalana provocaria finalment la castallenització dels catalans. 

La resistència llingüística i cultural

Malgrat la pressió del franquisme, la gran majoria de la població va mantenir-se fidel a la llengua catalana, fins i tot els immigrants es consideraven catalans ja que aprenien la llengua catalana mostrant la solidaritat al poble catala i l'oposició a la dictadura. Durant el franquisme es van crear iniciatives clandestines que son la base del redreçament lingüístic i cultural catala. Algunes d'aquestes realitzacions van ser:

- Creació d'empreses editorials que garantissin les publicacions cultes en la llengua catalana pel que va als diferents generes literaris, les traduccions i les obres no literàries. 

-Fundació d'entitats privades com Omnium Cultural, promulgada per membres destacats de la burgesia que va proposar la difusió de la llengua i la cultura catalana a totes les poblacions del principat. 

- La publicació de revistes en llengua catalana feta de nuclis de l'esglèsia catòlica compromesos amb la llengua i la cultura pròpies.  Destaca la revista del Canigó. 

-El moviment de la nova cançó que es van proposar la creació i la difusió de cançons on els cantautors van ser un altaveu públic de la llengua catalana  i un canal de protesta contra el règim franquista. 

- La creació d'escoles catalanes, amb llengua i mentalitats catalanes, que posteriorment es van integrar en la xarxa pública de la generalitat.

- Intent de fer present la llengua catalana en tots els àmbits culturals (cinema, espectacles)

La fi del franquisme i el reconeixement del català

rere la mort del dictador Francisco Frqanco, a Cat es va recuperar l'autonomia política i es va crear al país valencíà i a les illes balears. La constitució Espanyola i els diferents estatuts d'autonomia establien la oficialitat del català a Catalunya, València i a les illes. Durant aquest període democràtic s'ha produït avenços en el coneixement i l'us del català.

La normalització del català

la societat catalana actualment presenta on sociolingüisme complex, destacat per la lluita de la llengua catalana per assolis una oposició similar a la del castellà, que es la llengua amb la que entra en conflicte. 

El catala es la llengua pròpia del país i la primera llengua d'una mica mes de la meitat de la població catalana. Al 2001 van fer un estudi on es veia que el 95% l'entenien, el parlaven un 75%.

El castellà es la llengua oficial es coneguda per la totalitat de la població i es la primera llengua de poc menys de la meitat del català. Això es degut a les onades migratories que van haver-hi durant el franquisme. El castellà es mes important a la regió de Barcelona i en nombrosos 'ambits en que encara no s'ha produit la normalització del catala con el mon judicial. 

La normalització lingüística es un procés polític de recuperació per el català del paper que li es propi en la societat catalana com a llengua d'us habitual amb la qual es pugui viure plenament. 

Març legal de la llengua catalana

El catala es reconegut com a idioma internacional en les nacions unides, ja que es llengua oficial d'Andorra. Dins de la eunio europea el catala no es una llengua oficial per que en el moment d'ingressar les llengües, l'estat espanyol no va reconeixer el català com a llengua oficial, només van reconèixer el castellà.  Al 1990 es va aconseguir un cert reconeixement del català gràcies a una campanya de pressió popular i avui dia la Unió Europea fa servir el cat en les seves activitats a Catalunya com l'aprenentatge de llengües.

Dins del territori el cat te diferents estatus jurídics on es reconeix com a llengua oficial de mes a menys favorable:

- Al principat d'Andorra el cat es lúnica llengua oficial, encara que també es parla el castellà i el portugues. 

-Doble oficialitat de la llengua: es la llengua oficial del territori i es oficial juntament amb l'idioma oficial de l'estat, el castellà. 

- Al país Valencíà, l'estatut d'autonomia situa el catala i el castella com a llengües cooficials.

- a la franja de onent i a la ciutat d'alguer hi ha una legislació protectora que no permet impulsar una política de normalització real. 

-A la cat. Nord la situació legal es de no-reconeixement, però el català s'esta introduint en l'ensenyament, sobretot en escoles concertades. 

Per tant el Març legal del catala es heterogeni i en molts casos insuficients per aplicar una política normalitzadora. Els propers anys s'auria de reconeixer el cat tant en l'ambit estatal com en l'europeu.