Sistemes econòmics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,68 KB

Sistema econòmic: és la manera com s´organitza una societat per satisfer les seves necessitats amb recursos escassos, alhora que estableix fórmules de repartiment per a la población. Tot sistema econòmic ha de respondre tres preguntes: - Que cal produir i en quina quantitat? – Com s´han de produir i distribuir aquets béns i serveis? – Per a qui s´ha de produir? En contestar aquestes preguntes, les societats satisfan les seves necessitatsalhora que estableixen fórmules de repartiment dels diversos recursos entre la població.Hi han hagut tres sistemes econòmics que shan imposat sobre els altres:Sistema deconomia de mercat:Va nèixer a la Revolució industrial, leconomia ded mercat o capitalista va ser el sistema econòmic dominant finals del segle XVIII fins el primer quart del XX. Aquest sistema les famílies i les empreses prenen les decisions basant-se en dues eines que faciliten les transaccions: els diners (pagament universal) i el mercat ( compradors i venedors es posen dacord). El capitalisma respon de la manera següent:
Quins béns i serveis cal produir i en quina quantitat? Les empreses produeixen els béns i serveis que les famílies demanen.
La quantitat dependrà del preu que estiguin disposades a pagar les famílies.
Com shan de produir i distribuir aquestd béns i serveis? Els factors de producció i la tecnologia està seleccionada per les empreses, les que escullen les combinacions de factors que siguin més rendibles, les que els possibilitin produir allò que sels demana per obtanir algun benefici.
En el sector públic sen carreguen de supervisar i distribuir.Per a qui sha de produir? Per a qui pugui pagar el preu dels béns i serveis corresponents.
Les vendes i els preus són la calu del bon funcionament. Les empreses tractan dincrementar la producció dels béns o serveis. El gran avantatge del sistema deconomia de mercat és que les persones consumeixen i produeixen segons les seves preferències i disponibilitats. Les seves limitacions:
Inestabilitat cíclica és a les mans de la iniciativa privada, i aquesta tendeix a ser variable, cada cert temps el sistema entra en crisi.Escassetat de béns no rendibles el sector públic ha dassumir el subministrament i la gestió de certs béns i serveis.Deteriorament del medi ambient hi ha alguns efectes negatius que no són contemplats pel mercat.Abusos de les empreses algunes empreses desequilibren el mercat des de la seva posició dominant. Això succeeix quan tenen el poder suficient per fixar el preu o les condicions de venda.
Distribució desigualde la renda tothom escull segons les seves preferències, però no sempre segons les seves disponibilitats.



Sistema deconomia de planificació centralitzada:
Inspirat en la teoria marxista, va néixer a la Unió Soviètica després de la Primera Guerra Mundial. A diferència del sistema deconomia de mercat, la presa de decisions recau sobre les famílies i les empreses, en el sistema de planificació centralitzada lúnic agent econòmic rellevant és el sector públic. Tot i que dentrada els països que van aplicar aquest sistema van aconseguir amb èxit les seves necessitats bàsiques però el sistema es va ensorrar al final del segle XX. Alguns dels factors que van condicionar aquesta caiguda:
Errors de previsió davant labsència de senyals econòmics reals els planificadors no tenien informació fiable sobre la marxa de leconomia i no sempre encertaven en les previsions i assignacions de recursos.
Manca dincentius amb els preus i salaris fixats per lEstat, les empreses no sesforçaven per ser competitives entre elles i la desmotivació dels treballadors va acabar sent la tònica general.
Excessiva burocràcia el gran aparell administratiu necessari per controlar el sistema econòmic.
Sistema deconomia mixta:
Un dels inconvenients de leconomia de mercat era que entrava periòdicament en crisi. La primera crisi important es va produir el 1929 i es coneix com la Gran Depressió. A partir daleshores, el mercat seguiria sent el principal assignador de recursos, però lEstat hi intervendriamés activament. El grau dintervenció del sector públic en l¡economia dun país va ser sempre objecte de moltes controvèrsies. Aquestes funcions són les següents:Establir el marc juridico-institucional sense lexistència dunes regles i normatives bàsiques no seria possible que les famílies i les empreses poguessin desenvolupar les seves activitats sense cap perjudici.
Subministrar béns públics hi ha una sèrie de béns dels quals la societat creu que tothom nha de guadir de manera que lEstat els ofereix perquè lempresa privada no els subministraria o ho faria a preus mossa alts.
Redistribuir la renda no totes les persones neixen amb les mateixes oportunitats o capacitats, el sector públic tracta de corregir les diferències socioeconòmiques per aconseguir un mínim de nivell de benestar per a tots.
Suavitzar la inestabilitat cíclica subjecta a la iniciativa privada per la qual cosa és responsabilitat de lEstat que les transicions entre ambdós tipus de cicle siguin com més suaus millor.
Leconomia mista se situa a mig camí entre els sistemes deconomia de mercat i de planificació centralitzada, tot tractant daprofitar els avantatges dels dos sistemes.

Entradas relacionadas: