Sistema de telecomunicació que permet transmetre dades, ja sigui informació escrita i/o gràfica, a través d'una línia telefònica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

 

Què és La comunicació?


L’ésser humà fa servir el llenguatge Per comunicar-se. Hi ha llenguatges visuals (senyals de llum entre Vaixells), sonors (xiulet gomerenc) i, fins i tot, tàctils (braille).En una comunicació hi intervenen les següents parts: anomenem emissor, a qui emet una informació, Mentre que el receptor, és qui rep Aquesta informació. L’emissor envia un missatge que conté tota la informació Que ha de rebre el receptor.
- El missatge s’emet seguint un codi conegut per l’emissor i pel Receptor.- El missatge es transmet a través d’un canal de comunicació.
La comunicació: curta distancia/llarga Distancia. Sense cables: CURTA-veu/llenguatge gestual. LLARGA: Ràdio,Televisió,GPS,Telefonia mòbil,Internet, mòbil. Amb cables: CURTA: Intèrfon,Perifèrics D'ordinador i xarxes locals. LLARGA: Telègraf,Televisió per cable,Telefonia Fixa,Internet. En criptografia el Xifratge, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, Si més no, difícil a tota persona que no tingui la clau secreta per Desxifrar-lo.En criptografia, un xifrat De Cèsar, és una de les tècniques de xifratge més senzilles i més Abastament conegudes. És un tipus de xifratge per substitució en el qual cada Lletra del text clar se substitueix per una altra lletra que estigui un Determinat nombre fix de posicions desplaçada a l'alfabet.
Un telègraf elèctric és un mecanisme que permet comunicar-nos a Distància, utilitzant l'electricitat per enviar informació.
La seva aparició es pot considerar L'inici de les telecomunicacions modernes.
El Primer model de telègraf elèctric es basava en la transmissió d’impulsos elèctrics A través d’un cable al qual estaven connectats l’emissor i el receptor.
Els impulsos que es podien enviar eren Puntuals i no es podien enviar ni sons ni imatges.

Apareix el famós codi Morse

El codi es basa en la combinació dels Dos símbols o marques que els senyals elèctrics del telègraf poden produir: un De curt, anomenat punt, i un de llarg, anomenat ratlla.
Un telèfon és un sistema que ens permetés transmetre la veu a Distància.

Es basa en tres elements fonamentals

• Micròfon: rep el so i el transforma En impulsos elèctrics• Connexió: transmet els impulsos elèctrics. Pot ser per Mitjà de cables (en telefonia fixa s'anomena xarxa telefònica) o d’ones electromagnètiques (telefonia mòbil).• Altaveu: transforma els impulsos elèctrics en so. Avui dia, La xarxa telefònica s’ha modernitzat molt i ja no només serveix per transmetre So. L’ADSL és la tecnologia més estesa actualment, i fa servir la xarxa Telefònica per transmetre dades de tot tipus.
Aquest sistema ens permet mantenir converses telefòniques Tradicionals al mateix temps que descarreguem i enviem grans quantitats D’informació a través d’Internet.
L’accés A Internet ha anat evolucionant i actualment ja són possibles les Connexions a alta velocitat en l’àmbit domèstic. Hi ha dos tipus de xarxes Segons la velocitat de transmissió de les dades:

Xarxes de banda estreta i xarxes de banda ampla

Les xarxes de banda estreta poden Transmetre les dades a pocs milers de bits per segon. Les dades s’han de Modular per ser transmeses en línies preparades per a la transmissió de veu .
El mòdem és qui fa la codificació i Descodificació de la informació en la xarxa.
• Les xarxes de banda ampla poden transmetre les dades a milions de Bits per segon. Aquesta característica les fa operatives per a transmissió de Dades, telefonia, videoconferència, televisió, etc. És el cas de les connexions A través de fibra òptica i la tecnologia ADSL .
El router és qui fa connexióamb la línia de comunicació./ Per a que els diferents tipus d’ordinadors connectats a Internet puguin rebre i enviar informació necessiten un llenguatge Normalitzat comú, que rep el nom de protocol TCP/IP. 

El protocol IP identifica els ordinadors connectats a la xarxa amb un número per diferenciar-los Inequívocament.
El protocol TCP divideix en paquets la informació que ha de circular per la xarxa i els gestiona per tal de Reconstruir-la en el lloc de destinació.
El dos protocols actuen per assegurar la connexió i la transferència de Dades entre els ordinadors de la xarxa. 
Els navegadors són l’eina bàsica a través de la que s’accedeix a la informació i Serveis disponibles a Internet.
El navegador és un intèrpret dels llenguatges en Què s’elaboren les pàGinés d’informació.

El llenguatge que s'utilitza per codificar les pàGinés és l’HTML

Entradas relacionadas: