El sistema operatiu es el programari encarregat de gestionar de forma eficaç els recursos de maquinari, de manera transparent per a l’usuari , i comença a executar-se quan posem l’ordinador en funcionament.

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,2 KB

 

Maquinari i programari


El motor i la benzina. Elements que constitueixen la informàtica

SISTEMA INFORMÀTIC:

-MAQUINARI (HARDWARE)

-PROGRAMARI (SOFTWARE)

*SISTEMA OPERATIU*

Per processar informació automàticament, cal disposar, principalment de dos recursos: els ordenadors i els programes.
El motor i la benzina. Que pertanyen, respectivament, al maquinari (hardware)
i al programari (software)


  • MAQUINARI.-


    Hardware. Part física dels equips informàtics

Els components més importants que constitueixen el maquinari són tres:

MICROPROCESSADOR(CPU) / LA MEMÒRIA / ELS PERIFÈRICS.


Elements principals:


  • CPU
    .- el cervell de l’ordinador
  • Memòria


    .- suport d’emmagatzematge d’informació.

  • Perifèrics

    .- dispositius externs per al tractament d’informació.

3.1. 1. Unitat central de processament (CPU)

Podem dir que es tracta del “cervell” de l’ordinador, per tant, tot el sistema informàtic estarà controlat per la CPU. La seva funció principal és interpretar les instruccions que li fa arribar la memòria, obtenir i processar la informació que li arriba dels perifèrics d’entrada i enviar-ne de nova als de sortida.

CPU.-


Unitat central de procés

Microprocessador

Als ordenadors personals, la CPU es troba integrada en un xip al qual denominen microprocessador. De fet, el tipus de microprocessador dóna nom a tot el sistema informàtic (486, Pentium III, Pentium lV, Athon...)

PROCESSADOR


.- Element que s’encarrega d’executar les instruccions en els equips informàtics

Busos

Els diferents bocs del maquinari d’un sistema informàtic han d’estar comunicats. Anomenarem busos el conjunt de les “línees” que permeten aquesta comunicació.
La circulació de la informació per aquestes línees es fan en paral·lel (una al costat de l’altra).

BUS.-


Línea física de comunicació entre els components de l’ordinador i la CPU

3.1.2. Memòria

Ja hem vist que la CPU s’encarrega del tractament de la informació. Per fer-ho, ha d’emmagatzemar temporalment tota aquesta informació per poder-la processar.

La memòria és l’element o la unitat on l’ordinador emmagatzemarà la informació.

Podem trobar dos tipus de memòria diferents, segons la funció que fa i com emmagatzema la informació


.

  1. Memòria interna
  2. Memòria externa

La memòria interna.-


La memòria interna conté els programes i la informació necessaris perquè el nostre ordinador pugui dur a terme una tasca determinada. Podem diferenciar la memòria interna en dos tipus, segons la funció que du a terme. Tindrem, per tant:

ROM (Read Only Memory)


ROM

.- Memòria únicament de lectura. S’utilitza al sistema d’arrencada de l’ordinador

És a dir, només podem llegir la informació que conté, però no hi podem escriure o emmagatzemar res de nou.

La memòria ROM conté la informació que l’ordinador necessita reconèixer per tal de poder funcionar correctament. Permet, per tant, la verificació d’errors, detectar i reconèixer els elements del sistema...

RAM (Random Access Memory)


RAM
.- Memòria d’accés aleatori. Memòria que utilitza el processador per tal d’executar programes i treballar amb les dades. El seu contingut és volàtil sense alimentació elèctrica.


És una memòria de lectura i escriptura. És a dir, podrem llegir la informació que conté i, a més, enregistrar-n’hi de nova.

La seva funció és emmagatzemar la informació i el programari que la CPU utilitza a cada moment. Podem dir, sense cap mena de dubte que la memòria RAM és la memòria principal de l’ordinador.


La memòria externa.-


Ja hem vist que amb la memòria interna treballem mentre l’ordinador està funcionant. Però si volem conservar tota aquesta informació, apagar l’ordinador, i quan el tornem a engegar, recuperar-la de nou, haurem de fer servir també els dispositius de memòria externa. Aquests dispositius ens permetran, per tant, emmagatzemar informació de manera permanent i poder fer-ho en diferents sessions de treball. Classificarem els dispositius de memòria externa segons la tècnica d’emmagatzematge.

Tindrem, per tant:

Dispositius magnètics (disc dur)Dispositius òptics (CD, USB


3.1.3. Els perifèrics

Podem definir els perifèrics com el conjunt de dispositius que permeten la comunicació d’un equip informàtic amb el seu exterior. Es classifiquen en funció del sentit del flux de les dades que gestionen.

Per tant, tindrem:

  • Perifèrics d’entrada d’informació
  • Perifèrics de sortida d’informació
  • Perifèrics d’entrada /sortida d’informació

Perifèrics d’entrada d’informació


.- Són els aparells que ens permeten introduir informació a l’ordinador des de l’exterior.

  • Els més usuals són: el teclat, el ratolí, l’escàner, el joystick, el micròfon, la càmera de víDeó digital, la càmera de fotos digital,...

Perifèrics de sortida d’informació .-


Són els aparells que ens permeten rebre informació de  l’ordinador cap a  l’exterior.

  • Els més usuals són: el monitor, la impressora, el traçador gràfic o plòter, el projector, els altaveus,...

Perifèrics de entrada/sortida d’informació


.- Són els dispositius que ens permeten dur a terme tant la introducció d’informació a l’ordenador com la recollida d’aquesta des de la màquina. Aquests perifèrics poden fer, per tant, una doble funció de comunicació.

Els més coneguts: el mòdem, la disquetera, la unitat de disc dur, els monitors tàctils, les regravadores, les targetes externes,...


  • PROGRAMARI


    .- Software. Part dels equips informàtics formada pels programes o aplicacions que s’utilitzen

O dit d’una altra manera, el programari de sistema és l’encarregat de dur a terme les operacions bàsiques de control de l’ordinador i els seus perifèrics entre usuari i màquina.

Els dos components principals del programari són el sistema operatiu i els programes.
El sistema operatiu està en contacte amb el maquinari i els programes amb les persones. Entre tots dos existeix una gran interacció.

El sistema operatiu

SISTEMA OPERATIU


.- Conjunt de  programes que fan possible el control simple i senzill del maquinari per part dels usuaris. Normalment es presenten sota un entorn de treball i funcionament integrat, és a dir, sota unes normes de treball i presentació similars.

El sistema operatiu més usat en ordinadors personals PC és Microsoft Windows, seguit a distància per GNU/Linux, encara que hi ha alguns altres sistemes operatius disponibles, com el MSDOS. Amb diferents preus i característiques, cada usuari n’ha de triar un, perquè això condiciona quins programes podrà utilitzar després


Programa

PROGRAMA.-


Conjunt d’instruccions i dades interpretables per l’ordinador i que s’executen automàticament o amb interacció amb l’usuari i que habiliten el treball amb el maquinari.

Hi ha molts tipus de programes, cadascun dels quals permet utilitzar ordinador per a una funció diferents: dibuixar, escriure, calcular, navegar per Internet, jugar, arxivar dades, etc. 

Exemple:

Processadors de text


. Fa molt temps que han substituït a les màquines d’escriure, duent les seves característiques molt més allà; ara es troben més prop dels grans sistemes de composició d’impremta que de la màquina d’escriure. Els tres líders del mercat en aquests moments són Word, WordPerfect i Word Pro; com programes lliures cal citar l’Open Office i AbiWord.


Fulls de càlcul


. Són una eina sense equivalent fora de la informàtica. Utilitzen text, dades i fórmules que realitzen càlculs amb les dades. Molt útils per a fer previsions. Els més venuts són Lotus 1-2-3, Excel i Quattro Pro; i les alternatives lliures són Gnumeric, Calc i Kspread.

Programes navegadors


. Permeten accedir a gran part de la informació disponible a Internet. Els més coneguts són Internet Explorer, Netscape Navigator, Mozilla, Konqueror i Opera.

Gestors de bases de dades


. Permeten manejar amb comoditat i versatilitat grans quantitats de dades. Els més coneguts per a PC són dBase, Access, FoxPro i Paradox.

Programes de disseny


. Tant de disseny gràfic com tècnic, permeten  realitzar les tasques que es feien en un tauler de dibuix. Són molt coneguts  Freehand, CorelDRAW! I AutoCAD 

8 bits

1 octets o byte (B)

1024 octets o bytes

1 quilooctets o kilobytes (KB)

1024 quilooctets o kilobytes

1 megaoctets o megabytes (MB)

1024 megaoctets o megabytes

1 gigaoctets o gigabytes (GB)

5.3. Xarxes locals

Un conjunt d’ordinadors propers poden estar comunicats tots entre si formant una Xarxa d’Àrea Local, coneguda per les seves sigles en anglès: LAN (Local Area Network). Per a muntar aquesta xarxa és necessari instal·lar una targeta de xarxa en cada ordinador, cablejar  totes les connexions i, per descomptat, instal·lar el programari necessari. A partir d’aquest moment, des de cada ordinador es pot accedir als altres ordenadors, compartir impressores, enviar missatges, etc.

LAN:


Local Area Network, és una xarxa formada per la connexió de diferents ordinadors i altres
dispositius (impresora, PDA, ordinador portátil, etc) amb l’objectiu de compartir recursos en un
espai determinat.

Hi ha diferents formes de connectar els ordinadors d’una LAN. Les més utilitzades són l’estrella i la
cel.Lular.

Configuració amb estrella:


Tots els ordinadors es col.Loquen al voltant d’un dispositiu que
gestiona les comunicacions. S’utilitza cable.

Configuració cel.Lular:


Idèntica a l’estrella però sense fils. S’utilitza per xarxes WIFI.

ADREÇA MAC


També es coneguda com l’adreça física. A cada adaptador de xarxa se li asigna ,de fàbrica, un
número que l’identifica de forma únivoca. Aquest rep el nom d’adreça MAC (Media Accés
Control).

DISC DUR


És un dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació al nostre ordinador de forma permanent
(programes amb els quals treballem que requereixen una instal.Lació prèvia, arxius que vulgume
emmagatzemar de forma temporal, etc)
Està format per diversos discos o plats units solidàriament a un eix o un plat que fa que girin a gran
velocitat. La informació és emmagatzemada en cadascuna de les dues cares del plat. Un capçal
magnètic s’encarrega de llegir o gravar la informació.
Els plats es divideixen en centres concèntrics anomenats pistes. Totes les pistes alinieades
verticalment en els diferents plats s’anomenen cilindres.
Si dividim cada pista en un nombre igual de parts cadascuna d’aquestes s’anomena sector (la seva
mida estàndard és de 512 bytes).
La unitat d’emmagatzematge mínima és le clúster, i correspont a un conjunt de sectors contigus.
Un arxiu de dades pot estar format per un o més clústers

Vamos a convertir el número 45 a Sistema Binario:


PASO 1 – Dividimos 45 entre 2 sucesivamente, sin sacar decimales, hasta obtener un
cociente igual a 1.
PASO 2 – Leemos el último cociente y todos los restos en sentido contrario a cómo han
ido apareciendo.
PASO 3 – En caso de que nos pidan el resultado dentro de un byte rellenamos con ceros
por delante hasta completar los ocho bits.




PERSONATGES:


Holden Caulfield: És el protagonista del llibre, té 16 anys. Té el pèl curt, és prim, És cap d'esgrima, malgrat la seva curta edat és fumador i bevedor, encara que el tabac va aconseguir deixar-ho. És un noi amb molts problemes

DB:
  DB és el germà de Holden, és ric, viu a hollywood, esprostitueix pel fet que escriu llibrets per al cinema i no llibrescom el voldria, és l'autor preferit de Holden.

Phoebe:
  És la germana petita de Holden. Guapa prima i molt llesta. Téuns Déu anys. Escriu llibres i relats que mai acaba.

Allie:
  És el germà de Holden. Va morir de leucèmia. Era dos anysmenor que Holden. Era intel ligent i mai s'enfadava amb ell.

Selma Thurman:
És la filla del director de l'escola Pencey. És simpàtica i una mica nerviosa. Tenen el nas llarg i es mossega les ungles.
Senyor Antolini:
Era el professor preferit de Holden, és jove i molt simpàtic.


Spencer:
És el professor de Holden.

Ward Stradlerd:
És el company d'habitació de Holden.

Jane Gall:
És una amiga de Holden. Els seus pares estaven divorciats,vivia prop d'on ell passava l'estiu. Balla molt bé

Sally Hayes:
És l'ex-núvia de Holden. Estudiava a l'escola de Mary Woodruff.Holden diu que era intel ligent perquè sabia molt de literatura.

Maurice:

És el ascensorista de l'hotel. Li proposa a Holden anar a dormiramb una prostituta

Entradas relacionadas: