Sistema nerviós somatic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,24 KB

 

L’olfacte és el sentit que triga més anys en estar completament desenvolupat.

Existeix interacció entre els processos de desenvolupament cognitiu, lingüistic, socioafectiu i físic.

Els receptors sensorials són cel·lules especialitzades que es troben en els òrgans sensorials, en els músculs i en les articulacions.

Quan més petits som, més importància tenen els aspectes maduratius en el nostre desenvolupament.

Els nounats mostren preferència pels colors brillants i són molt sensibles a la intensitat de la llum.

Els nadons tenen preferències olfactives i discriminen les olors agradables de les desagradables.

Les pèrdues auditives que afecten a l’orella externa o mitjana s’anomenen de transmissió o de conducció.

La visió binocular fa referència a la percepció de la profunditat i la distància.

La sordesa prelocutiva és la que es produeix abans de l’adquisició del llenguatge.

Les teories interaccionistes defensen que el desenvolupament suposa una constant interacció entre els factors hereditaris i ambientals.

Els sentits.

Són 7. Els 5 bàsics més coneguts i el cinestèsic i el vestibular.

Quina és la importància de la sinapsi i quina relació té amb la maduració del sistema nerviós en el desenvolupament humà?

És el procés de transmissió de l’impuls nerviós entre les neurones. Són les connexions entre neurones (de caràcter elèctric i químic), que ens permeten rebre informacions, elaborar-les, donar respostes… en definitiva, desplegar totes les nostres capacitats. Quan el sistema nerviós de l’infant va madurant es fa possible el desenvolupament de la persona (sense oblidar, òbviament, la influència de ‘estimulació ambiental) perquè es poden establir connexions sinàptiques més ràpides i complexes.

  1. Entenem per discriminació visual la capacitat del nen/a de reconèixer i distingir els elements que conformen el seu entorn així com poder observar les semblances i diferències d’aquestes a partir dels colors, les formes, les mides..

  2. Quan parlem de l’augment quantitatiu de les estructures corporals (alçada, pes, perímetre cranial, etc) ens referim a el creixement.

  3. Un infant que ha après a caminar i mostra grans avenços en la seva autonomia respecte dels adults, es mostra més independent i segur de sí mateix, també fa progressos en el seu coneixement de l’espai. Aquest és un clar exemple de com el desenvolupament és un procés global i multidimensional.

  4. El sentit del tacte permet que es desenvolupin vincles afectius entre els pares i els nadons.

  5. El sistema nerviós central (SNC) està format per encèfal i medul·la espinal

  6. El procés pel qual les neurones motores transporten la informació des del SNC fins els músculs o glàndules s’anomena eferència.

  7. Les sensacions exteroceptives són aquelles que ens donen informació sobre el món exterior.

  8. En la percepció intervenen la memòria, el sistema nerviós central i els òrgans sensorials.

Entradas relacionadas: