Sincretisme infantil

CONVERSACIÓ INTERACCIONAL:

Orientada oient-Tema superficial-Relacions socials-Poc explícita-Conté punts més-importants missatge-Vocabulari general-Implica més coneixement compartit-Sense detalls ni especificacions CONVERSACIÓ TRANSACCIONAL
Orientada missatge-Transferència d’info.-Lligada coses vida real-Es parla més-Interés comprensió completa-Vocabulari més específic-Detall és important-Llenguatge més clar i Específic DIFERÈNCIES ENTRE ELS SISTEMES LINGÜÍSTICS. Sistema fonològic. Principis didàctics:
L’ensenyament de la pronunciació es basa: tant en l’audició com en la pronunciació,
L’audició i la discriminació precedeixen la producción, La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral, L’aprenent ha d’escoltar veus variades i de bona Qualitat.

SISTEMA MORFOSINTÀCTIC.Principis didàctics:

Introduir sempre els elements contextualitzats I no aïllats,Traure exemples del llenguatge viu i usual,Relacionar morfosintaxi i elements textuals,Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment en l’escrit,Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua SISTEMA LEXICOSEMÀNTIC.Principis didàctics:
Ampliar el cabal lèxic,Construir el coneixement de les característiques i funcionament dels mots com a unitats,L’aprenentatge ha de ser sobretot per immersió,Convé ajudar-se de la reflexió en l’adquisició dels trets diferencials propis de la L2.

FUNCIONS LLENGUATGE ESCRIT:

Mnemotècnica (llistes)
Comunicació diferida (cartes, testaments)
Regulació i control social de conducta (codis escrits)
Objecte escrit independent d’autor (interpretacions)
Funció estètica (literatura).c) EL PROCÉS D'ENSENYAMENT (La funció del mestre i la mestra)

Tipologia de mètodes segons el punt de partida:

Sintètic (model ascendent)(bottom-up) Nom lletres (alfabètics)

Sons lletres (fonètics) Síl·labes (sil·làbics)

Èmfasi en la descodificació

Es parteix del que es considera més simple (el so/la lletra) fins el que és més complex (la síl·laba, la paraula, el text)

Analític o global (model descendent) (top-down) Ideovisual o global

Global-natural, Paraula-generadora, Èmfasi en la comprensió.
Es parteix d'una configuració global (la frase) i s'analitzen de mica en mica els seus constituents (paraules, sí.·labes, lletres)
MÈTODE MONTESORI (1870-1952).Trets:
Sensorimotriu-Pronunciació-Anàlisi oral/escrit Aportacions:
Lletres Montessori-Capsa de compondre-Ordes montessorianes-Anàlisi oral/escrit(-)
GLOBAL D’OVIDE DECROLY (1871-1932).Trets:-
Percepció visual-Frase significativa-Anàlisi paraules-Síl·labes, sons i LletresAportacions:
Centre d’interés-Globalització(-)

MÈTODE NATURAL DE CÉLESTIN FREINET (1896-1966) – EL TEXT LLIURE

Trets:

Producció text, Lectura text, Treball text, Còpia text-Llibre textos lliures.

Aportacions:

Capsa paraules-Impremta escolar-Correspondència escolar-Llibre de vida i Diari de classe

(-)

MÈTODE  MADURACIONISTA D’INTEGRACIÓ D’HABILITATS

Trets:

Discriminació visual-Coord. Oculomotora-Estruct. Espaciotemporal-Memòria auditiva.

Aportacions:

Objectius prelectura-Objectius preescriptura-Tests de maduració(-)

L’ESCOLA CATALANA

Trets:

Previsió dificultats-Protagonisme del nen-Exploració text i Exercicis sobre text-Lectura en veu alta-Exercicis d’extensió.

Aportacions:

Objectius prelectura-Objectius preescriptura-Tests de maduració CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT DE L'ESCRIPTURA I MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONEIXEMENT:
L'inici del coneixement sobre la notació de l'escriptura no és escolar: Perquè l'escriptura és un objecte social, Perquè el xiquet és un subjecte actiu i constructiu del seu aprenentatge, Delimita l'estructura per oposició al dibuix Propietats que hi atribueix:
Linealitat,Discontinuïtat,Quantitat mínima, Variació interna, Combinació Aplicació de les propietats del sistema en l'escriptura dels noms propis

1.  Identificació Tasca:

Comprendre que d'acord amb les característiques de les grafies es poden classificar els noms coneguts Consigna:
"Ací hi ha etiquetes amb els noms dels companys de classe. Assenyala (o apega ací)
els noms dels xiquets de la teua taula (o del teu grup)
“ Justificació:
Ho pots comprovar? Amb els noms del penjador buits? O del llistat d’encarregats?

Relacions de semblança i diferències Tasca:

Cercar semblances i diferències entre noms. Realitzar-ho en presència de material gràfic o de memòria Consigna:
“Troba un nom que siga paregut al teu. Troba un nom que siga diferent al teu” Justificació:
Expressa les raons que t’han fet decidir-te per aqueixos noms, les semblances o les diferències.

INICIACIÓ A LA COMPOSICIÓ DEL TEXT ESCRIT EN L2. Trets del procés en L2:

Instrument per a avançar en la L2 ,Aprofitament dels coneixements de L1 ,El menor coneixement de L2 afecta els mecanismes cognitius del processament de la informació:
Limita capacitat atenció ,La concentra aspectes concrets ,Textualització més laboriosa b. Intervenció del mestre en el procés de composició en L2: PLANIFICACIÓ:
Major dedicació temporal que L1 ,Elecció de temes viscuts directament en L2 ,Imprescindible la lectura, manipulació i anàlisi d'input escrit en la nova llengua.

REDACCIÓ:

Elaboració col·lectiva i col·laborativa ,Tendència a la imitació ,Cal fer atenció al context en l'ús dels gèneres i varietats lingüístiques diferents REVISIÓ:
Menor domini de L2 implica més temps, més atenció i més ajuda en la revisió i edició de textos ,Major dependència del mestre LA FUNCIÓ DEL MESTRE Estratègies en l'ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita
Disseny de situacions reals d'ús: ús pràctic, científic, estètic ,Observació i interpretació del nivell de coneixements de l'alumne: en petit grup o individual,La interacció pedagògica:

No intervenir precipitadament ,Formular reptes assequibles ,Donar informació ,Guiar la cerca de solucions autònomes ,Llegir per als infants ,Escriure per als infants ACTIVITATS FUNCIONALS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITAa. La llengua escrita abans de “l’alfabetització”, exemple: Tasca:
Memorització de contes a partir d’un text-font Consigna:
“Escolta, memoritza i després conta el conte com si el llegires” Justificació:
Comentari sobre el text refet         1. Processos cognitius:
Percepció del llenguatge ,Comprensió ,Memorització ,Reproducció         2. Propietats del TEXT
Coherència, Cohesió        3. Conceptes: ,

Contes:

text organitzat, encadenaments cronològics i causals Memorització:
reconstrucció Aprenentatge:
usos socials b. Primeres escriptures de textos Tasca:
Reescriptura d’un conte Consigna:
“Escolta el conte, parlem-ne i després escriu el conte” Seqüència:.
..Lectura d'un conte (text-font) ,Comentari oral col·lectiu ,Anàlisi col·lectiva ,Consulta posterior del text ,Escriptura individual o parelles ,Lectura del text escrit ,Revisió del text ,Edició final ,Relectura i possible revisió i correcció posterior.

C. Característiques del procediment:

La invenció necessita de la norma i dels models ,L'aspecte constructiu de l'aprenentatge influirà primer sobre la composició i l'escriptura, després en la invenció i transformació ,Trets nous:
Procés no lineal. Recurrent. ,Reescriptura com a tècnica. ,Producció col·lectiva com a proposta. ,d. Finalitats del procediment:
Diferenciació entre el contingut informatiu i l'expressió escrita ,Consultar el material escrit (dels llibres) i recórrer a models convencionals dels adults  ACTIVITATS SOBRE TEXTOS ESCRITSa. Aprendre el llenguatge que s’escriu. Tasca:
llegir textos propis d’un context determinat (notícies d’un diari, contes en un llibre de contes, targetes postals...)

Consigna:

“On estic llegint? Què hi diu el diari?” Justificació:
Podria llegir el mateix en on conte? Per què?

B. Proposta de transformació de textosCanvi de registreTasca:

A partir d’un succés concret proposar dos contextos diferents on l’alumne haja d’informar.

Consigna:

“Esteu al parc i un xiquet us furta el baló i se’n va corrent. Com li ho diríeu als companys de joc? Com li ho diríeu als vostres pares?”Justificació:
Compareu els dos textos i justifiqueu-ne les diferències.

CUC Y EL CARAGOL. Si és adequada per a l’aprenentatge de la L1 o de la L2?

Aquesta proposta es totalment adequada per l’aprenentatge de la L2, en aquest cas, el valencíà. Es un conjunt d’activitats tant escrites com orals en les que la llengua utilitzada es el valencíà. Aquestes activitats son molt variades, però el que fan, principalment, es fomentar l’escolta i la utilització de la L2 als alumnes d’educació infantil fent així que milloren les seues capacitats en la llengua minoritzada. Suposem que aquest tipus de programes s’inclouen en centres on hi ha un bilingüisme total, al menys en l’etapa d’infantil.

Quin grau de contextualització tenen les cinc propostes diferents?

El terme contextualització es refereix als recursos utilitzats en el aprenentatge d’una llegua sense la necessitat de traduir les paraules de la llengua ensenyada. Aquest mètode, afavoreix la comprensió y el aprenentatge del significat d’aquestes paraules, el seu ús y el control de la nova llengua.

Proposta 1:

Ens pareix escassa, no es suficient amb els dibuixos i les onomatopeies per aprendre un vocabulari sòlid i estable en l’ús quotidià. Es una bona proposta per el començament de l’aprenentatge, de la pronunciació i la vocalització, però al mateix temps, es una activitat que necessita un complement.

Proposta 2:

El grau de contextualització d’aquesta proposta es major, els xiquets prenen part en el treball, actuant i elaborant la llengua i tots els seus elements mitjançant un conte y fomentant la repetició, una acció fonamental i característica de l’aprenentatge en educació infantil. Proposta: després de explicar tota la historia proposem recuperar les coses que s’ha menjat el cuc. El cuc no ens les tornarà si prèviament cada nen no li diu: cuc em dones el meu llapis?

Proposta 3:

Aquesta proposta te un grau de contextualització altíssim, li resta importància al conte però promou la participació dels nen d’una manera molt divertida, això els motiva, i amb motivació l’aprenentatge es major. Proposta: en lloc de donar-li coses al cuc, eprque se les mengi, aquell dia te tanta gana que comença a menjar-se les parts del cos dels nens: dits,nassos...El cuc no torna les coses fins que els nens li diuen: cuc torna’m el dit. Les primres vegades que ho treballem, el cuc sempre es mejarà la mateixa cosa, de tal manera que l’estructura que han de dir els nens és tancada. Per exemple: cuc torna’m el dit. Més endavant el cuc menjarà allò que vulgui. Cada nen li haurà de demanar el que se li ha menjat.

Proposta 4:

La mes contextualitzada en la nostra opinió, aprenen molt paraules i expressions, sense deixar el tema principal, el conte del cuc.

CUC Y EL CARAGOL. Si és adequada per a l’aprenentatge de la L1 o de la L2?

Aquesta proposta es totalment adequada per l’aprenentatge de la L2, en aquest cas, el valencíà. Es un conjunt d’activitats tant escrites com orals en les que la llengua utilitzada es el valencíà. Aquestes activitats son molt variades, però el que fan, principalment, es fomentar l’escolta i la utilització de la L2 als alumnes d’educació infantil fent així que milloren les seues capacitats en la llengua minoritzada. Suposem que aquest tipus de programes s’inclouen en centres on hi ha un bilingüisme total, al menys en l’etapa d’infantil.

Quin grau de contextualització tenen les cinc propostes diferents?

El terme contextualització es refereix als recursos utilitzats en el aprenentatge d’una llegua sense la necessitat de traduir les paraules de la llengua ensenyada. Aquest mètode, afavoreix la comprensió y el aprenentatge del significat d’aquestes paraules, el seu ús y el control de la nova llengua.

Proposta 1:

Ens pareix escassa, no es suficient amb els dibuixos i les onomatopeies per aprendre un vocabulari sòlid i estable en l’ús quotidià. Es una bona proposta per el començament de l’aprenentatge, de la pronunciació i la vocalització, però al mateix temps, es una activitat que necessita un complement.

Proposta 2:

El grau de contextualització d’aquesta proposta es major, els xiquets prenen part en el treball, actuant i elaborant la llengua i tots els seus elements mitjançant un conte y fomentant la repetició, una acció fonamental i característica de l’aprenentatge en educació infantil. Proposta: després de explicar tota la historia proposem recuperar les coses que s’ha menjat el cuc. El cuc no ens les tornarà si prèviament cada nen no li diu: cuc em dones el meu llapis?

Proposta 3:

Aquesta proposta te un grau de contextualització altíssim, li resta importància al conte però promou la participació dels nen d’una manera molt divertida, això els motiva, i amb motivació l’aprenentatge es major. Proposta: en lloc de donar-li coses al cuc, eprque se les mengi, aquell dia te tanta gana que comença a menjar-se les parts del cos dels nens: dits,nassos...El cuc no torna les coses fins que els nens li diuen: cuc torna’m el dit. Les primres vegades que ho treballem, el cuc sempre es mejarà la mateixa cosa, de tal manera que l’estructura que han de dir els nens és tancada. Per exemple: cuc torna’m el dit. Més endavant el cuc menjarà allò que vulgui. Cada nen li haurà de demanar el que se li ha menjat.

Proposta 4:

La mes contextualitzada en la nostra opinió, aprenen molt paraules i expressions, sense deixar el tema principal, el conte del cuc.