Significat de prejudicis lingüístics

El significant

: forma o aspecte que adopta un signe lingüístic.

El significat

És el contingut o la informació que ens transmet el signe.

Indicis

Són signes que mantenen una connexió física amb el referent ja sigui per relació de proximitat o de causa-efecte. Ex: els núvols són indicis de pluja.

Icones

Són signes que representen el referent per algun tipus d'analogia. Ex: una foto o un dibuix, ja que d'una certa manera s'assemblen al referent.

Símbols

Són signes que no tenen relació amb el referent, és a dir, són arbitraris i s'adopten per convenció en una comunitat.

Signes lingüístics: Arbitrarietat:

entre un concepte i la seva forma lingüística que el representa no hi ha similitud.

Convencionalitat

El signe és adoptat per l'acord entre un grup.

Oposició

El valor que pren cada signe es defineix en relació amb els altres signes del sistema.

El significat de les unitats de la llengua: Denotació o sentit propi

El sentit propi d'un mot és el significat primer i bàsic, tal com ve recollit en els diccionaris. Ex: quan diem que un obejte és fred, ho diem perque està més fred que el cos humà.

Connotació o sentit figurat

El sentit figurat d'un mot és el significat subjectiu i secundari que pren un mot perquè se l'associa amb altres idees. Ex: quan diem que algú és fred ho diem amb el sentit de que no expressa emocions.

Camp lèxic:

és el conjunt dde mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un sema comú, és a dir, comparteixen un mateix significat genèric. Ex: gat i lloro són semes comuns com a animals però el gat és un mamífer i el lloro una au.

Camp semàntic:

és l'area de significació que cobreixen un o diversos mots de categories gramaticals diverses; o dit d'una altre manera, un camp semàntic acostuma a compondre's per diversos camps lèxics. Ex: comp semàntic dels colors: ''blau'' ''vermell''.

La sinonímia:

és una relació d'ingualtat de significat entre dues o més unitats. Es pet diferenciar entre sinó nímia total, parcial i falsa.

Sinonímia total:

dos mots són sinonims totals si coincideixen en tots els seus significats, en tots els seus contextos i en tots els usos, tant de caire connotatiou com denotatiu. Ex: al·lot i nen.

Sinonímia parcial:

dos mots són sinònims parcials si coincideixen només en part en significat, context i ús. Ex: admès i acceptat.

Falsa sinonímia:

com per exemple ésser i estar.
L'antonímia és una relació d'oposició entre els significats de dues paraules.

Graduals

Són els que se situen en els extrems d'una relació d'oposició que presenta graus intermedis. L'afirmació d'un dels temes implica la negació de l'altre. I la negació d'un d'ells no vol dir que s'afirmi l'altre. Ex: calent i fred, grau intermig ''tebi'', si un és calent no pot ser fred. Si no és calent no té perque ser fred sinó que pot ser tebi.

Complementaris

Són mots que presenten una oposició de significat sense opcions intermedies, l'afirmació d'un terme implica la negació de l'altre. Ex: mascle i femella.

Inversos o recíprocs:

són mots que mantenen una relació d'oposició en què ambdós s'impliquen mútuament. Ex: comprar i vendre.

Homonímia

És una relació entre mots que s'esdevè de manera casual en les llengües. Es produeix quan dues paraules que tenen orígens etimològics diferents arriben, per raons d'evolució fonètica, en coincidir amb significat.

Homòfons

Mots que es pronuncien igual però s'escriuen diferent. Ex: vena (vas sanguini) i bena (tira de teixit).

Homògrafs

Mots que s'escriuen igual. Poden coincidir o no en el so. Ex: Déu (número) i Déu (verb deure).

Homònim

Sonen i s'escriuen igual pero no volen dir el mateix. Ex: do (nota musical) i do (acció de donar alló que és nostre a algú).

Monosèmia

És la propietat per la qual un signe lingüístic té un únic significat. És a dir, el significant remet només a un significat. Ex: sacrilegi ( profanació d'una cosa sagrada). Gràcies a la necessitat de precisió semàntica ovocabulari científic.

Polisèmia

És la propietat per la qual un signe lingüístic té diversos significats. Els diferents significats són collits en una mateixa entrada de diccionari perquè provenen d'un únic orígen etimològic i s'anomenen accepcions.

Juxtaposició:

Unió d'oracions coordinades o subordinades, per mitja de signes de puntuació. EX: l'esperave; no es va presentar.

Coordinada disjuntiva:

Oració coordinada en que hi ha una alternativa que ens obliga a triar entre dues opcions. Ex: marxarem ara o ens barallarem.

Substantiva de relatiu:

Oració sintacticament dependent que prove d'una oració adjectiva que ha perdut l'antecedent perque es de naturalesa generica. Ex: dona'm el que no necessitis.

Monosèmia

: 1 únic significat / Polisèmia:
+ significats.