Significat de paraules en València

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,01 KB

 

Substantives


: 1- Infinitiu 2- Clompetiva (introduïda per la conjunció que) 3- Interrogativa (introduïda per la conjunció si o  què, quan, amb qui...) 4- De relatiu Adverbials: -
Mode (com, com si, tal com, segons que…) -Comparativa (tant com, tan com, igual que, Més que, millor que, com més, menys, més) -Condicional (si, posat que, mentre, Mentre que, en cas que, tret que, sols que, a menys que, a condició que…) -Causal (ja que, com que, per tal com, car, atès que, vist que, a causa que, com sigui Que, puix que…) -Final (per tal que, a fi de, a fi que, per, per tal de…) -Consecutiva (de manera que, així que, tant que, tan que, massa per, prou per, molt per, Perquè) -Concessiva (encara que, tot i que, malgrat que, ni que, baldament, mal Que, si bé...)

Adjectives:

sempre van introduïdes per un pronom Relatiu i fan de CN anterior.

Semàntica:

Branca de la lingüística que s’ocupa del significat de les unitats de la Llengua, d’allo que representen.

Denotació:

es el sentit propi O descriptiu d’un mot, el significat primer i basic, tal com ve recollit en els Diccionaris.

Connotació:

es el Sentit figurat o interpretatiu, el significat subjectiu i secundari que pren un Mot perquè se l’associa amb altres idees.

Camp Lèxic:

conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un Sema comú, comparteixen un mateix significat genèric.

Camp semàntic:

es l’àrea de significació que cobreixen un o Diversos mots de categories gramaticals diverses; o, dit duna altres manera, un Camp semàntic acostuma a compondre’s de diversos camps lèxics.

Hiponímia:

posa de manifest la jerarquia Que regeix l’organització i classificació de la realitat. Aquesta relació s’estableix Entre un element de significat general (hiperònim) i altres que tenen un Significat mes específic (hipònims).

Cohipònims:

Es troben en el mateix nivell jeràrquic i presenten una relació D’incompatibilitat.

Sinonímia:

es Una relació d’igualtat de significat entre dues o mes unitats. La sinonímia Total: dos mots son sinònims totals si coincideixen en: -tots els significats -tots els contextos -tots els usos. La sinonímia parcial: dos mots son sinònims Parcials si coincideixen nomes en part en significat, context i us.

Coreferència

Es una equivalència de Significat que es produeix en el discurs: dos elements son coreferents si Representen un mateix referent.

Antonímia:

Es una relació d’oposició entre els significats de dues paraules.

Monosèmia:

Es la propietat per la qual un signe lingüístic te un únic significat.

Polisèmia:

es la propietat perla qual Un signe lingüístic te diversos significats.

Metonímia:

permet crear significats nous per la relació de contigüitat, De proximitat entre els dos conceptes.

Sinestèsia:

Consisteix a canviar la ubicació d’un mot d’un camp sensorial a un altre.

Eufemismes:

son expressions que Substitueixen mots considerats tabús per la comunitat, que resulten impropis de Dir en públicEl·lipsis:
canvi de categoria gramatical genera nous significats; Es la omissió duna part del sintagma (un Café tallatàun Tallat).

Homonímia:

relació entre mots que s’esdevé de manera casual en les llengües; Es produeix quan dues paraules que tenen orígens etimològics diferents arriben A coincidir en la forma i significat.  

Català Occidental:


Nord-Occidental. C morfosintàctiques. -

Article masculí arcaic lo/los (lo llibre) –Primera persona Del present d’indicatiu acaba en o (jo miro) –Terminacions de subjuntiu amb e (que ell cante)

C Lèxiques

Selló(càntir). Sangartalla(sargantana). Maçana (poma). Padrí (avi). Canella (aixeta).Trebol (sostre). Muricec (ratpenat). Espill (mirall). Sarpa (grapat). Xut (mussol). Catxap (conillet).

Valencíà. Morfosintàctiques. -

Els noms de persona noduen Article personal (ha vingut María). - Meua, teua, seua. - Primera persona Singular present indicatiu acaba en e (jo deixe). Jo saltara, tu begueres... .

Lèxiques

Creïlla (patata) volantí (mirall) poqueta nit (vespre) bescoll (clatell) farda (esquirol) coent (cursi) Escurar (rentar plats) rabera (ramat) dacsa (blat de moro) sitara (envà) brullo (mató).

Català Oriental: Rosellonès O septentrional. Morfosintàctiques

–alguns plurals en ns perden la n (camís, Camins), -la fred, el sang. –jo canti, jo dormi.

Lèxiques

Oir (sentir), morro (llavi), verm (cuc), llestar (triar), Estela (estel), cornes (banyes), juapar (lladrar), rega (solc), veire (got), Peirer (paleta) domatge (greu) gara (estació) llapí (conill) retratat (jubilat) Votura (cotxe)

Central. Morfosintàctiques

(desapareix, redueix, panseix...)
Lèxiques. –interfències amb el castellà.Dinyar-la (morir), pispar (robar), calés (diners).

Balear. Morofosintàctiques

(s’homo, Ses dones) (na María n’Antoní n’Aina...) (jo estim, jo drom...) (noltros, Voltros) (me diu, mos escrius, vos pregunta)

Lèxiques

Al·lot (noi), doblers(diners), calçons (pantalons), Llinatge (cognom), horabaixa (tarda) xot (be) nin (nen) idò (i doncs) Picapedrer (paleta) renou (soroll) ca (gos) pus (més)

Alguerès. Morfosintàctiques

(jo descans, jo pint) (jo só tu sés) (lo pare, los arbres) meu/mia tou/tua sou/sua nostro/nostra (me diu, se fa)

Lèxiques:

forqueta (forquilla), Froment(blat) gonella (faldilla) mont (muntanya) camba (cama) tritxi (mullat) Molendo (ase) raguina (arrel) pipiolo (flabiol) tiribriqui (llagosta) assai (bastant) ecco (vet ací) lego (tot seguit) pranzo (dinar) alora (llavors)

Entradas relacionadas: