"siete copias del profeta" gargallo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,6 KB

 


El profeta (Gargallo)c. Cronologia: 1933e. Estil: Cubisme 2. Descripció2.1.Elements tècnics
: Es tracta d’una escultura exempta feta amb bronze, mitjançant la tècnica de la fosa. (fang – motlle de guix – fosa de bronze – cisellat) 

2.2.Anàlisi formal

: És una escultura constituïda a partir de la làmina plana, el tub ondulat i buits estratègics. En Gargallo s’invertia el concepte i el que en l’original correspondria al relleu, en la seva obra era pla o buit.
Els volums absents són acotats per elements corbats, com la galta esquerra; en el cap es concentra la vehemència del personatge, com ens mostra el buit de la boca que deixa veure el crit. L’eix central el formen el cap, la columna vertebral, i la cama esquerra, i d’ell creixen els diversos elements del cos, amb un joc de corbes i contracorbes portades al pla real per sòlides línies rectes que afermen l’home al terra. El buit – ell l’anomenava “transparència de la massa” – és més expressiu que els volums tradicionals. Una esquematitzada pell de xai lleugerament inclinada cap endavant cobreix la figura, donant un equilibri perfecte. Gargallo aprofità la mal•leabilitat del bronze per crear i desfer tensions entre les formes còncaves i convexes i l’aire sense influir-hi. Amb aquest joc assegurava l’equilibri compositiu entre les zones còncaves i convexes. L’home és una obra mestra que sintetitza les aportacions significatives de Gargallo: utilització de buits per exacerbar l’expressivitat; equilibri entre la vertical dominant i les corbes laterals; acurat estudi de la llum; i concepció de la figura des de l’espai interior. 

3. Antecedents i influències posteriors

  El primer pas important que Gargallo va fer en el seu camí a l’experimentació va ser fer servir coure i planxes metàl•liqües, que tallava en fines tires, el 1907. Té una forta influència de la seva tradició familiar, la forja, ja que ell era ferrer. D’altra banda, també el Cubisme l’influí; a aquest moviment, hi pertanyia Archipenko, que amb les seves combinacions de buits i massissos inspirà l’artista Aragónès. També trobem influències de l’art primitiu i d’artistes com Brancusi o Modigliani. Ell va influir tots els escultors del Segle XX per la seva utilització del buit, com Chillida o Oteiza. Al mateix temps, va exercir una forta influència en l’escultura de Picassó, tot i que la idea d’experimentar sorgí d’una nit que Gargallo dormí al costat de Les senyoretes d’Avinyó i es despertà amb idees revolucionàries pel seu art. Ell reflexionava sobre la creació i la necessitat d’investigar i no tancar-se en allò conegut, malgrat recomanar, també, captenir-se. El profeta, de factura cubista, recorda a l’expressionisme per la seva força i sensibilitat. 

4. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

: Gargallo passa per una època noucentista abans de dedicar-se al seu estil més madur, amb presència de buit, com el que observem en El profeta. Una obra de l’època noucentista és L’Acadèmia, mentre que una obra més propera al que estem estudiant seria Greta Garbó amb pestanyes o Ballarina o Bacant.  D’altra banda, podem relacionar la seva obra amb la d’un contemporani seu, Juli González, amb qui va compartir molt i amb el qual s’influenciaren mútuament. Una obra d’aquest artista en què utilitza el buit és Gran Maternitat. 

5. Diferències amb altres solucions coetànies

: Una opció escultòrica diferent a la que va prendre Pau Gargallo és la que veiem en les obres pertanyents al Dadaisme o al Surrealisme. Ambdós moviments no busquen la bellesa, sinó crear un impacte en l’espectador i ho fan a base de fer servir materials i tècniques fins llavors impensables, com ens mostra la tècnica de l’ objet trouvé.  

6. Funció

: Es tracta d’una obra feta amb bronze, fet que permet realitzar diverses còpies. Va ser concebuda per a ser exposada en galeries d’art o museus, o per decorar espais públics, com el parc Middelheim d’Anvers.

7. Interpretació

 a. Aspectes iconogràfics: Trobem un home en ple arravatament de passió però amb els massissos peus afermats a terra, contrastant amb la vehemència de la seva expressió.  És un dirigent que aguanta una vara amb la mà esquerra i que comunica la seva decisió i incita a l’acció perquè creguin el que diu o perquè el segueixin físicament. b. Significat: L’home representat convida a seguir-lo amb el ferm gest del seu braç dret – part més alta de l’estàtua – i condensa una gran força expressiva en la seva sinuosa línia. La vara que aguanta amb la mà esquerra és símbol del guia. 

8. Context històric i artístic

: A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. Durant aquest segle, es produeix una revolució en l’escultura que ja s’anunciava en Rodin. Com a conseqüència de l’elevat cost dels materials, l’evolució de l’escultura és una mica més lenta que la de la pintura. En l’art que ens ocupa, també hi ha una tendència a l’abstracció i l’ús de nous materials,així com la incorporació de noves tècniques que tradicionalment no s’havien utilitzat en escultura. És el moment d’escultors com Picassó (que també destacava en pintura), Boccioni, Brancusi, Henry Moore, Juli González, Alexander Calder o Eduardo Chillida, a més de l’escultor estudiat, PauGargallo. 

Entradas relacionadas: