Sexeni democratic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,5 KB

 
liB-INT-La implantació del liberalisme espanyol es va dur a terme al període conegut com crisi de l’Antic Règim. Aquesta crisi va donar pas de manera irreversible a la consolidació d’un nou model d’Estat: l’Estat Liberal que, malgrat els intents de les forces absolutistes ( Ferran VII, Guerres Carlines..)va aconseguir canviar unes estructures quasi mil·lenaris.DES-Per poder parlar de la implantació del liberalisme, hem de fer referència a la guerra carlina, ja que va ser la circumstancia que va fer possible que fora la mateixa Corona la que es vera en la necessitat de buscar el recolzament i el pacte amb el sector moderat del liberalisme i l’únic capaç de conciliar la seua postura amb la del absolutistes moderats.Dur endavant aquesta tasca, no va ser gens fàcil, i va ser triat un polític de tradició “doceañista”, Martínez de la Rosa, que s’encarregarà de redactar i promulgar L’Estatut Reial de 1834 , que com Carta Atorgada, no més reconeixia alguns drets i llibertats, però sense parlar de sobirania nacional ni separació de poders, pilars de les revolucions liberals.Així la Corona va conservar la capacitat legislativa i l’Estatut és l’exemple d’un liberalisme censatari: la Monarquia sols estava “controlada” per un sector minoritari.
Resulta evident que el liberalisme més exaltat, els progressistes no podien conformar-se amb aquestes reformes i les desavinences entre uns i altres van donar lloc a la formació de les grans forces que dominarien la política espanyola al llarg de quasi tot el segle XIX: moderats i progressistes.Van ser les bases socials populars les que donaren suport al progressisme, que influirà de manera decisiva en dos òrgans de gran importància en el procés que estem desenvolupant: la Milícia Nacional i les Juntes revolucionaries.L’aliança d’aquests òrgans i les forces progressistes van a produir nombroses revoltes a Espanya que acabaran amb les demandes de mesures més amples que les que arreplegava l’Estatut Reial com ara la llei de premsa o una nova llei electoral.
Davant aquesta pressió la regent Mª Cristina va confiar la formació del govern a un liberal progressista: Mendizabal. Mendizábal va jugar un paper decisiu en el desenvolupament del procés que estem analitzant, no soles perquè va ser el primer progressista que va governar, sinó a més per la seua actuació política. Aquesta comença amb un paquet de mesures destinades a desamortitzar els bens del clergat i finançar la Guerra Carlina, però, noblesa i clergat pressionaren per aconseguir la seua destitució.El progressisme moviltzá les seues forces per reclamar un règim constitucional i la definitiva implantació de l’Estat Liberal. Front un dels diferents pronunciaments que es van produir, el de ls Granja, Mª Cristina, va decidir restablir al govern als progressistes i fins i tot la Constitució de 1812.Així, amb Mendizábal de nou al govern, el definitiu desmantellament de l’Antic Règim es va anar produint sense possibilitat de marxa enrere.


Front un dels diferents pronunciaments que es van produir, el de ls Granja, Mª Cristina, va decidir restablir al govern als progressistes i fins i tot la Constitució de 1812.Així, amb Mendizábal de nou al govern, el definitiu desmantellament de l’Antic Règim es va anar produint sense possibilitat de marxa enrere.La tasca principal junt la implantació d’un règim constitucional i parlamentari, va ser la reforma agrària que consagrava els principis essencials del liberalisme: el dret la propietat i la lliure disposició d’aquesta. La dissolució del règim senyorial ( conversió del senyor en nou propietari),la desvinculació ( eixida al mercat de nombroses extensions de terra ) i la desamortització ( fonamentalment de les terres de l’Església ) foren les tres grans mesures que a més pretenien el triple objectiu de: en primer lloc disminuir el dèficit endèmic de l’Estat. En segon lloc finançar l’exèrcit isabelí en la guerra carlina i per últim crear una base social liberal.Això, més un seguit de mesures legislatives, van fer possible parlar ja d’una liberalització de l’economia.El pas definitiu era donar el suport legal, la llei de lleis capaç de crear el marc adequat al nou règim: una nova Constitució, la Constitució de 1837. Aquesta Constitució és el reflex del liberalisme doctrinari que dona un gran suport al paper moderador de la Corona.Són remarcables el manteniment del principi de sobirania nacional, la declaració de drets, la divisió de poders. Malgrat això ,hi apareix una segona cambra ( SENAT ) conservadora, més paper per la Corona i un sufragi molt restringit.Amb tot això, al 1837, els moderats arriben al poder després d’una convocatòria d’eleccions i el seu objectiu fonamental de la seua gestió serà desmantellar les mesures més progressistes amb el consentiment explícit de la Corona.De nou anem a veure un enfrontament directe entre progressistes i moderats que acabarà amb la regència de Mª Cristina i obri el pas a una nova regència que és ja el pas definitiu de la implantació del nou Estat. La regència d’Espartero.Espartero va ser un militar progressista, heroi de les guerres carlistes. Aquest protagonisme militar va ser una constant a la història d’Espanya. La Regència d’Espartero es caracteritza per les mesures progressistes així com per les disposicions que afavoreixen la Milícia Nacional o les eleccions municipals. Els moderats , per altra banda, continuen conspirant i a més a més , Espartero es revela com un governant autoritari que arriba a sorprendre fins i tot als seus companys de partit. Front les revoltes produïdes per l’aplicació d’una sèrie de mesures que pretenien alliberar el comerç en la ciutat de Barcelona, Espartero ordena el seu bombardeig, i això ho va aprofitar Narváez, un general moderat, per fer un pronunciament militar. Espartero deixa el govern i la regència i es declara major d’edat a Isabel II. CON-Per concloure podem dir que la implantació del liberalisme a Espanya va ser un procés que necessitarà d’un període de transició com tots els processos que introdueixen nous models de funcionament en un Estat. És en aquest període on podem comprovar com aquestes etapes de transició són quasi obligatòries per poder construir la xarxa que puga donar suport als canvis polítics, econòmics i socials en aquest cas del Nou Règim o Règim Liberal.Serà el liberalisme doctrinari el que predominarà al llarg del període i el autèntic protagonista és l’exèrcit que amb els pronunciaments, canviarà el signe dels diferents governs. Malgrat això és el període del naixement dels partits polítics, dels intents d’adequació a Europa i fonamentalment el referent obligatori per poder entendre i analitzar la situació actual a Espanya.

Entradas relacionadas: