Sexeni democratic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,22 KB

 
SD-INTRO-La implantació del liberalisme espanyol amb la consolidació d’un nou model d’Estat, l’Estat Liberal, es va produir, malgrat els intents contraris de les forces absolutistes, entre el anys 1833 i 1874. Fins l’any 1868 alternaren en els governs liberals progressistes i moderats, aquests últims amb un major suport de la corona. Va ser l’esgotament del moderantisme i de la monarquia d’Isabel II junt a la crisi econòmica les que varen possibilitar la confluència d’interessos de les forces socials , polítiques i econòmiques marginades pel sistema moderat.Amb el pacte d’Ostende l’any 1866, al que fa referència el text, progressistes i demòcrates varen arribar a l’acord d’enderrocar als borbons i introduir mesures democratitzadores a les institucions de l’Estat Espanyol. Aquest serà l’inici de l’anomenada Revolució Gloriosa i dels sis anys d’intents de transformacions democràtiques (Sexenni Democràtic). Des de 1868 fins a 1874 els borbons no varen ostentar la responsabilitat de regnar a l’Estat a Espanyol.DESEN-Per poder parlar del Pacte d’Ostende hem de fer referència a quins eren els objectius fonamentals que movien als seus signants, progressistes i demòcrates, enderrocar als Borbons i introduir mesures democratitzadores a les institucions de l’Estat Espanyol. Per aconseguir-los era necessari a més d’acabar amb la monarquia d’Isabel II fer-ho també amb el govern dels moderats, la gestió del qual havia sumit el país en el caos.La voluntat de dur endavant aquesta tasca, va portar a demòcrates i progressistes, per tal d’evitar enfrontaments entre ells, al consens d’establir en aquest pacte que el règim polític futur (monarquia o república) es decidiria bé per un plebiscit o per unes Corts Constituents que prèviament s’haurien elegit per sufragi universal masculí.D’aquesta manera, els demòcrates aconseguien dos dels seus objectius màximes, universalitzar el sufragi als homes majors d’edat i expulsar als Borbons, encara que, una de les coses que pretenien aconseguir, instaurar un règim republicà, dependria d’un plebiscit o d’una decisió posterior de les noves Corts.Des de l’altra banda, els progressistes, van acceptar aquestes condicions per assegurar-se el final del domini moderat, ja que no compartien els intents més democratitzadors dels demòcrates i menys encara el de proclamar una república a Espanya. Amb aquest mateix sentit es varen incorporar més tard al pacte els unionistes aportant l’adhesió de part de l’exercit. CON-Per concloure, cal tenir en compte que la implantació del liberalisme a Espanya va ser un procés que necessità d’un període de transició, com qualsevol procés que introdueix el funcionament d’un nou model d’Estat, i que aquesta etapa que estem tractant fou fonamental per a la seua consolidació. Serà en aquest moment on es produiran els principals avanços democratitzadors. Aquest període s’inicia amb la proclama de Prim a Cadis seguida per l’alçament de les tropes a les ordres de Topete al crit de “Visca Espanya amb honra”. Açò va generalitzar el suport a l’alçament i es van formar, una vegada més, Juntes Revolucionaries a moltes ciutats que varen ajudar a la seva extensió i provocaren la derrota de les tropes fidels al govern i l’exili de Isabel II.Serà, amb la constitució del govern provisional format pels signants del Pacte d’Ostende que s’intentarà tranquil•litzar a la burgesia amb la dissolució de les Juntes i el desarmament de la Milícia. Calia no sembrar dubtes respecte la propietat privada i la forma d’organització del Estat. En aquesta etapa s’inicia un programa de reformes democratitzadores i es convoquen les Corts Constituents que aprovaran la Constitució liberaldemocràtica de 1869 que amplia els drets ciutadans i manté la monarquia com forma de govern. La frustració de les aspiracions populars, camperols i proletariat impulsarà la seva organització i l’expansió de l’anarquisme i el socialisme a Espanya. L’any 1870 Prim presenta a les Corts la proposta d’elecció d’un monarca amb una concepció democràtica i constitucional, Amadeu de Savoya, que va ser aprovada. Es ara quan s’inicia la segona part d’aquest període amb molts entrebancs. Moderats, Església, carlins, l’èlit econòmica, la burgesia criolla d’Amèrica i republicans, cada un per raons diferents frustraren les esperances de consolidar una Monarquia Constitucional moderna. També ajudà l’assassinat de Prim a l’inici del procés, tot feu que a febrer de 1873 Amadeu I renunciara a la corona.Plantejada aquesta situació, a febrer de 1873 les Corts, amb majoria monàrquica, decidiren proclamar una República a l’Estat Espanyol. L’estratègia dels monàrquics era preparar el retorn dels borbons. Les ganes de les forces populars per aconseguir un Estat modern i democràtic propicià que les Juntes de nou iniciaren un procés de revoltes. Aquestes varen ser reprimides, de manera greu, pels successius governs republicans. Això junt a la tercera guerra carlina, la guerra de Cuba, l’alçament cantonal i les crisis permanents de govern acabaren amb la invasió del parlament per les forces del General Pavia que atorgà el govern a una coalició d’unionistes i progressistes amb l’intent de reconduir la situació cap a una república conservadora i que fou el preludi se la restauració borbònica l’any 1874 amb el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt. Per tot l’esmentat es considera aquest període referent fonamental i obligatori per poder estudiar la implantació del liberalisme espanyol amb la consolidació d’un nou model d’Estat, l’Estat Liberal, el mode de producció capitalista i una societat dividida en dues classes fonamentals, la burgesia i el proletariat. Tot el qual és bàsic per poder entendre i analitzar la situació de l’Espanya actual.

CON-Per concloure, cal tenir en compte que la implantació del liberalisme a Espanya va ser un procés que necessità d’un període de transició, com qualsevol procés que introdueix el funcionament d’un nou model d’Estat, i que aquesta etapa que estem tractant fou fonamental per a la seua consolidació. Serà en aquest moment on es produiran els principals avanços democratitzadors. Aquest període s’inicia amb la proclama de Prim a Cadis seguida per l’alçament de les tropes a les ordres de Topete al crit de “Visca Espanya amb honra”. Açò va generalitzar el suport a l’alçament i es van formar, una vegada més, Juntes Revolucionaries a moltes ciutats que varen ajudar a la seva extensió i provocaren la derrota de les tropes fidels al govern i l’exili de Isabel II.Serà, amb la constitució del govern provisional format pels signants del Pacte d’Ostende que s’intentarà tranquil•litzar a la burgesia amb la dissolució de les Juntes i el desarmament de la Milícia. Calia no sembrar dubtes respecte la propietat privada i la forma d’organització del Estat. En aquesta etapa s’inicia un programa de reformes democratitzadores i es convoquen les Corts Constituents que aprovaran la Constitució liberaldemocràtica de 1869 que amplia els drets ciutadans i manté la monarquia com forma de govern. La frustració de les aspiracions populars, camperols i proletariat impulsarà la seva organització i l’expansió de l’anarquisme i el socialisme a Espanya. L’any 1870 Prim presenta a les Corts la proposta d’elecció d’un monarca amb una concepció democràtica i constitucional, Amadeu de Savoya, que va ser aprovada. Es ara quan s’inicia la segona part d’aquest període amb molts entrebancs. Moderats, Església, carlins, l’èlit econòmica, la burgesia criolla d’Amèrica i republicans, cada un per raons diferents frustraren les esperances de consolidar una Monarquia Constitucional moderna. També ajudà l’assassinat de Prim a l’inici del procés, tot feu que a febrer de 1873 Amadeu I renunciara a la corona.Plantejada aquesta situació, a febrer de 1873 les Corts, amb majoria monàrquica, decidiren proclamar una República a l’Estat Espanyol. L’estratègia dels monàrquics era preparar el retorn dels borbons. Les ganes de les forces populars per aconseguir un Estat modern i democràtic propicià que les Juntes de nou iniciaren un procés de revoltes. Aquestes varen ser reprimides, de manera greu, pels successius governs republicans. Això junt a la tercera guerra carlina, la guerra de Cuba, l’alçament cantonal i les crisis permanents de govern acabaren amb la invasió del parlament per les forces del General Pavia que atorgà el govern a una coalició d’unionistes i progressistes amb l’intent de reconduir la situació cap a una república conservadora i que fou el preludi se la restauració borbònica l’any 1874 amb el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt. Per tot l’esmentat es considera aquest període referent fonamental i obligatori per poder estudiar la implantació del liberalisme espanyol amb la consolidació d’un nou model d’Estat, l’Estat Liberal, el mode de producció capitalista i una societat dividida en dues classes fonamentals, la burgesia i el proletariat. Tot el qual és bàsic per poder entendre i analitzar la situació de l’Espanya actual.

Entradas relacionadas: