Per a que serveixen les cel·lules mare
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 71,6 KB
1. Què és l’hemofília?
L'hemofília és un trastorn hemorràgic poc comú en el qual la sang no es coagula normalment, i hi poden aparéixer hemorràgies externes o internes de manera espontània.
2. Quins tipus d’hemofília hi ha? En què consisteixen?
L’hemofília A
: malaltia que afecta la coagulació de la sang, ja que es caracteritza per una absència o disminució del factor VIII (globulina antihemofílica). Afecta un nadó d’entre 5.000 i 10.000 nounats.L’hemofília B
: és un trastorn hemorràgic hereditari causat per una manca o disminució del factor IX de coagulació de la sang. És més estranya i afecta a un nadó de cada 100.000.
A banda es pot també classificar en:
hemofília severa, quan se sofreixen hemorràgies espontànies algun cop a la setmana
hemofília moderada, es produeixen hemorràgies almenys una vegada al mes
hemofília lleu, apareixen hemorràgies per lesions greus o per operacions, pot ser que no apareguin mai
3. Es pot transmetre hereditàriament l’hemofília? Per què?
Sí. L'hemofília generalment és hereditària, la qual cosa vol dir que es transmet de pares a fills a través dels gens dels pares. Aquesta informació, dels gens de l’hemofília, es troba dins del cromosoma X, i afecta de manera que no es fabriquen els factors de coagulació.
Segons si la mare és portadora o si el pare és portador i com s’uneixen aquests en el moment de la concepció, es pot patir la malaltia.
4. Quins signes poden ocórrer en el sagnat extern o en l’intern?
En l’extern es pot produir per sagnats (boca, nas,...)
En l’intern es pot produir: presència de sang a l’orina o la femta, presència de morats,...
5. Digues els símptomes per detectar l’hemofília?
Mals de cap intensos i prolongats, o dolor o rigidesa en el coll
Vòmit incessant
Debilitat en els braços o les cames i dificultat per caminar
Vista doble
Convulsions i atacs
6. Com es pot curar l’hemofília?
Actualment no hi ha cura per a l’hemofília però es pot mantenir sota control subministrant a través d’injeccions el factor de coagulació que no es fabrica. Aquesta teràpia s’anomena d’aportació.
REPRODUCCIÓ ASSISTIDA I LA FECUNDACIÓ IN VITRO
1. Què és la reproducció assistida?
També anomenada fecundació artificial.
És un conjunt de tècniques on la medicina intervé a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un fill.
2. Quines són les tècniques de reproducció assistida més utilitzades? I en què consisteixen?
Inseminació artificial
: s’introdueix esperma dins de l’úter de la dona i es deixa perquè es produeixi la concepció de manera natural. Es disminueix el camí de l’esperma augmentant la probabilitat de concepció.Fecundació in vitro (FIV)
: es posa en contacte un o més òvuls amb espermatozous al laboratori, deixant que es produeixi la fecundació. Posteriorment els embrions obtinguts es cultiven durant uns 6 dies i posteriorment s’introdueix dins l’úter de la donaMicroinjecció espermàtica (ICSI): permet injectar un espermatozou dins del citoplasma de l’òvul. S’utilitza quan la concentració d’espermatozous és molt baixa o no tenen mobilitat. Posterioment es cultiva també al laboratori durant uns 6 dies i posteriorment s’implanta dins l’úter de la dona.
Maternitat subrogada
: s’anomena també gestació en ventre de lloguer i se segueix la tècnica de la fecundació in vitro, però s’introdueix l’embrió dins d’una segona dona que serà la que gestarà i donarà a llum els fills d’unes altres persones.
3. Quines són les causes més comunes que provoquen infertilitat?
Edat, endometriosis (aparició i creixement de teixit endometrial fora de l’úter), trompes obstruïdes (fent que els espermatozous no puguin arribar a l’òvul i fecundar-lo) i factors masculins (per exemple la baixa concentració d’espermatozous, la baixa mobilitat d’aquests, obstrucció dels conductes espermàtics,...)
4. Quina és l’edat més fèrtil de les dones per tenir fills? Quina tècnica es pot utilitzar per poder mantenir els òvuls fèrtils durant alguns anys?
Entre els 15-24 anys.
Per endarrerir l’edat de ser mare, es pot realitzar una vitrificació d’òvuls, que consisteix a extreure òvuls fèrtils de la dona i congelar-los ultraràpidament per a preservar-los durant cert temps.
TERÀPIA GENÈTICA. CÈL·LULES MARE I CLONATGE TERAPÈUTIC
1. Què és el clonatge terapèutic? Fica’n un exemple
És un procés experimental destinat a produir cèl·lules diferenciades (aquelles que tindran unes característiques i funcions pròpies, com ara neurones, cèl·lules del pàncrees,dels músculs,...) que siguin genèticament idèntiques a les cèl·lules de determinats teixits d’un organisme concret.
2. Què són les cèl·lules mare?
Les cèl·lules mare són cèl·lules que es troben en tots els organismes pluricel·lulars i tenen la capacitat de dividir-se i convertir-se en cèl·lules diferenciades, a més de produir més cèl·lules mare.
3. Anomena els 3 tipus de cèl·lules que hi ha i explica-les:
Cèl·lules embrionàries: són procedents d’embrions excedents de fertilització in vitro.
Cèl·lules procedents de cordó umbilical o d’adults
Cèl·lules mare induïdes que s’obtenen de cèl·lules de la pell.
4. On es troben les cèl·lules mare dins del nostre cos?
Aquestes cèl·lules mare es troben en teixits com el cervell, la medul·la òssia, la sang, els vasos sanguinis, músculs, la pell i el fetge.
5. Digues els avantatges i inconvenients de les cèl·lules mare
AVANTATGES
Es poden obtenir fàcilment
Poden utilitzar-se per curar i reparar parts del cos, ja que es poden convertir en qualsevol cèl·lula
Poden ajudar a millorar la moltes malalties com: càncer, malalties del cor, Parkinson, esclerosi múltiple, vessament cerebral, malaltia de Huntington, lesions medul·lars, i moltes altres.
INCONVENIENTS
:
Poden ser difícils de controlar.
Poden entrar en conflicte amb el sistema immune de la persona.
Poden convertir-se en cèl·lules canceroses
PROVES PER DIAGNOSTICAR: PROVES ANALÍTIQUES
1. Què són les proves analítiques?
És una anàlisi de laboratori realitzada en una mostra de sang que usualment és extreta d'una vena del braç o mitjançant una punxada de dit.
2. La prova feta per biosensors, no treu sang. Com és possible fer l’analítica sense cap mostra de sang?
La intenció és comparar els resultats de la punxada tradicional amb les dades que s'obtindran amb el nou dispositiu, un aparell que es basa en tecnologia aeroespacial i que obté els paràmetres de la sang a partir de la temperatura.
3. Per a què serveixen les proves analítiques?
Les anàlisis de sang o d’orina són usades per determinar estats fisiològics i bioquímics com ara una malaltia, un contingut mineral, l'eficàcia de drogues, i la funció dels òrgans
.
4. Qui es dedica a fer les anàlisis de sang?
Les anàlisis les poden realitzar tant els/les auxiliars d’infermeria com els/les infermers/es.
5. Entre quines quantitats es troben:
Glucosa: 76-110
Aspartato aminotransferasa: 5-37
Colesterol total: 150-200
Triglicèrids: 50-200
PROVES PER DIAGNOSTICAR: PROVES AMB IMATGES
1. Quina és l’especialitat mèdica que s’utilitza en la majoria de proves de diagnosi d’imatge?
La radiologia i es generen imatges de l’interior del cos humà a través de diferents agents físics (rajos X, ultrasons, camps magnètics,...) no invasius, per tal d’estudiar les imatges i donar un pronòstic o tractament de les malalties.
2. Enllaça les següents imatges amb el tipus de prova realitzada:
MAMOGRAFIA / RADIOGRAFIA / TAC / RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR / ECOGRAFIA
3. En què consisteix i quan s’utilitza el TAC?
S’obtenen imatges per rajos X però en diferents plans o seccions, i amb ajuda d’un ordinador es poden ajuntar totes les imatges i veure com és un òrgan concret.
Es pot utilitzar per estudiar tumors, malalties neurològics, al cervell, tòrax o abdomen,...
4. En què consisteix i quan s’utilitza la Ressonància Magnètica Nuclear?
Se situa al pacient prop d’un potent imant, i aquest fa que canvie l’orientació del camp magnètic de tal manera que els àtoms d’hidrogen que formen part del cos humà canvien la seva orientació. Estudiant aquests canvis es poden obtenir imatges de músculs, lligaments, òrgans del sistema nerviós,...
5. Anomena malalties o problemes que poden ser causats per l’ús excessiu de les radiografies
Segons l’OMS el nombre màxim de radiografies que es poden realitzar en un individu és de 10 radiografies a l’any, ja què per a realitzar-les se somet a l’individu a radiacions electromagnètiques.
L’excés d’aquest tipus de radiacions poden desencadenar diferents tipus de càncer, com tumors cel·lebrals o leucèmia.
QUÈ ÉS EL CÀNCER I COM ES CURA
1. Què és el càncer?
Conjunt d’unes 100 malalties que impliquen un excés de cèl·lules malignes (les cèl·lules canceroses) que es reprodueixen sense control. És una de les malalties que causa més mortalitat.
2. Quins són els càncers que produeixen més mortalitat?
Per ordre i segons l’OMS, mundialment són:
Càncer de pulmó
Càncer de fetge
Càncer de colon
Càncer d’estómac
Càncer de mama
Altres poden ser:
Càncer de bufeta
Càncer de Pell
Càncer de Pròstata
Càncer de Boca i Esòfag
Càncer de Pàncrees
Tumor cerebral
Leucèmia
3. Què és un tumor? Quins tipus hi ha i quines són les seves característiques?
Un tumor és una alteració dels teixits, de manera que les cèl·lules es reprodueixen sense control augmentant el volum. Aquestes cèl·lules canceroses es reprodueixen més ràpidament que les normals.
Hi ha dos tipus de tumors:
Benignes
: és un tumor que no ha envaït els teixits que l’envolten i per tant no afecta la funció d’aquests. Per exemple: angioma, mioma,..Malignes
: és un tumor que envaeix els teixits que l’envolten i pot propagar-se a altres parts del cos provocant nous tumors, aquest cas s’anomena metàstasis. Alguns exemples: melanoma, carcinoma, neuroblastoma,...
4. Quins són els factors de risc que poden ajudar a sofrir càncer?
Segons l’OMS aquests factors de risc poden ser:
consum de tabac
excés de pes o obesitat
mala alimentació, amb insuficients ingestes de fruites o hortalisses
manca d’exercici físic
consum de begudes alcohòliqües
infeccions per virus
radiacions
contaminació de l’aire
predisposició genètica
5. Quins 4 tractaments es poden seguir per curar el càncer i en què consisteixen?
Cirurgia
: extracció del tumor del cos a través d’una operació quirúrgicaQuimioteràpia
: utilització de fàrmacs per tal de destruir les cèl·lules canceroses, evitant que així cresquen o es reprodueixin.Radioteràpia
: utilització de rajos X per modificar o destruir les cèl·lules canceroses. És un tractament localitzat que se sol produir després de la cirurgia o la quimioteràpia per acabar de netejar les cèl·lules canceroses.Immunoteràpia
: consisteix a estimular el sistema immune mitjançant diferents substàncies per tal que el mateix organisme lluite contra les cèl·lules canceroses
LA LEUCÈMIA, QUÈ ÉS I COM ES CURA
1. Què és la leucèmia?
La leucèmia és un càncer de sang o medul·la òssia, i que consisteix en la proliferació incontrolada de cèl·lules de la sang, normalment glòbuls blancs. Aquestes cèl·lules canceroses impedeixen que la resta de cèl·lules de la sang (els glòbuls vermells, plaquetes i els glòbuls blancs saludables) es reprodueixi.
2. Quins tipus de leucèmia hi ha? Esmenta-les
En funció de la velocitat de progressió de la malaltia tindrem:
Leucèmia mieloide aguda (LMA)
Leucèmia mieloide crònica (LMC)
Leucèmia limfocítica aguda (LLA)
Leucèmia limfocítica crònica (LLC)
3. Quins són les seus símptomes més comunes?
problemes en la coagulació de la sang (manca de plaquetes), es poden produir morats o hemorràgies petites o grans
patir infeccions freqüents (ja que els glòbuls blancs sans lluiten contra les cèl·lules canceroses), com amigdalitis, diarrea, pneumònia,... Que poden anar acompanyades de febre
anèmia (degut a la manca de glòbuls vermells), que pot provocar cansament, debilitat, pèrdua de pes…
altres com pèrdua de pes, símptomes semblants a la grip, suors, calfreds,...
4. Quins són els dos tractaments utilitzats per a combatre-la?
Com no apareix un tumor sòlid, el tractament es basa en la quimioteràpia o la radioteràpia. S’utilitza també el trasplantament de medul·la òssia a partir d’un donant. En aquest cas es destrueix la medul·la del malalt (cosa que pot fer que puga patir infeccions que el puguen portar a la mort fàcilment perquè no fabrica glòbuls blancs per tal de combatre-les) i es reemplaça per la nova medul·la sana.
També es pot utilitzar la sang del cordó umbilical, que és rica en cèl·lules hematopoètiques, que tenen un gran poder regeneratiu i es poden allotjar en l’espai medul·lar després d’una injecció
5. Anomena els estudis més específics per diagnosticar-la
Anàlisis de sang (estudiant la quantitat de glòbuls blancs que hi ha)
Biopsia de medul·la òssia o ganglis limfàtics
Proves genètiques (cultivant cèl·lules de medul·la òssia al laboratori i estudiant si hi ha canvis cromosòmics)
Estudis per imatge que no detecten directament la leucèmia perquè no produeix cap tumor, però pot mostrar alguna conseqüència d’aquesta
DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA I L’ÚS DELS RECURSOS
1. Què són els recursos energètics?
Són béns que extraiem de la naturalesa per obtenir energia.
2. Segons el temps que necessiten per formar-se o tornar a generar-se quina classificació dels recursos hi ha i en què consisteixen?
Segons el temps que necessiten poden ser:
Renovables
: es generen a un ritme comparable amb el seu ús, tenen per tant un temps de formació curtNo Renovables
: necessiten períodes molt llargs per formar-se o eliminar els residus
3. Què entenem per biodiversitat?
És el conjunt de totes les varietats de formes de vida que hi ha al planeta.
4. En què consisteix l’energia endosomàtica i l’exosomàtica?
Energia endosomàtica, és la que és necessària per a viure i ens la proporcionen els aliments que ingerim
Energia exosomàtica, és la que necessitem per mantenir un estil de vida determinat
5. Quines diferències hi ha entre el consum dels recursos energètics entre un país desenvolupat i un no desenvolupat?
País desenvolupat: un alt consum d’energia a l’any (per exemple EEUU té un nivell de consum d’11,4 kWh per persona)
País no desenvolupat: consum pràcticament inexistent d’energia a l’any (per exemple Índia té un nivell de consum d’0,7 kWh per persona)
ENERGIES RENOVABLES I PERSPECTIVES DE FUTUR
1. Indica els tipus d’energies renovables que coneixes i en què consisteixen
Energia Eòlica, generada pel vent
Energia Geotèrmica, prové de la calor interna de la Terra
Energia Hidroelèctrica, prové de l’aprofitament de l’energia que té l’aigua al caure des d’una certa altura
Energia Fotovoltaica, prové de l’energia solar
Biomassa, aprofita la matèria orgànica
Energia Maremotriu, aprofita l’energia de les onades de la mar
2. Què és el Club de Roma i què van advertir? Qui en forma part?
El club de Roma es va fundar a Roma l’any 1968, per científics i polítics que volien millorar el futur del món.
Aquest organisme publica períòdicament diferents estudis on es recomanen diferents actuacions per tal de millorar el medi ambient, el creixement urbà descontrolat, la diferència entre els països desenvolupats i no desenvolupats,... Entre altres problemes socials.
Van advertir que no si no es prenien mesures per frenar el creixement de l’economia mundial, les reserves de petroli durarien entre 20 i 25 anys, les de gas 22 i 49 i les de carbó 11-150 anys.
3. Quina relació hi ha entre el canvi climàtic i el tipus d’energies que s’utilitzen majoritàriament en l’actualitat? Quina solució hi pot haver?
El canvi climàtic està produït principalment pels gasos d’efecte hivernacle que apareixen degut a l’ús dels combutibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) que són les fonts d’energia de les energies no renovables. Per tal de solucionar aquest problema per a la humanitat, hauríem d’utilitzar les energies renovables que no emeten aquests gasos a l’atmosfera.
4. Què és l’energia nuclear de fusió i quins avantatges presenta?
És un tipus d’energia que utilitza la gran energia que s’obté al fusionar dos nuclis lleugers, com l’hidrogen que forma pràcticament el 75% de l’univers conegut.
Podria convertir-se en l’energia del futur, ja que la font energètica (l’hidrogen) no s’acabaria mai i a més s’obté grans quantitats d’energia. Actualment només es produeix en les estrelles, ja que encara no posseïm la tecnologia adequada per tal de confinar aquesta energia.
L’AIGUA, UN BÉ ESCÀS
1. Quins usos té l’aigua. Enumera’ls
L’aigua fa possible els següents usos:
Energètic
Agrícola,
Industrial
Lúdic
Domèstic
2. D’on prové la major part de l’aigua que utilitzem?
La major part de l’aigua que utilitzem prové d’aigües superficials dels embassaments o aqüífers explotats per pous.
3. Quines solucions s’apunten davant del greu problema que suposa l’escassetat de l’aigua?
-Reducció del consum.
-Augment de l’eficiència de les instal·lacions.
-Dessalinització d’aigua marina a les plantes de dessalinització.
-Transvasaments d’aigua de conques amb excedents hídrics.
4. Què hem de fer perquè l’aigua sigui apta per al consum humà?
No n’hi ha prou en depurar-la sinó que, a més, s’ha de tractar per eliminar-ne les partícules en suspensió i els microorganismes.
5. Quin és el procediment en el procés de potabilització?
En el procés de potabilització, l’aigua es fa passar per filtres de carbó actiu, s’hi afegeix clor (cloració) i s’hi fa passar un corrent d’ozó (ozonització).
ELS RECURSOS FORESTALS I EL SÒL COM A RECURS
1. Quina és la proporció que ocupen les zones boscoses de la Terra i quants tipus d’espècies hi ha?
Aproximadament un terç de les terres emergides són boscos i hi ha uns dos milions d’espècies conegudes, però es creu que hi poden haver fins a uns 10 milions, així que hi ha moltes que encara no han sigut descobertes.
2. En què influeix les grans àrees forestals?
En el clima local, el fan més temperat i redueixen les oscil·lacions que tenen altres zones properes desproveïdes dels boscos. A més també contribueixen disminuint el Ço2 que hi ha a l’atmosfera i el converteix en O2 a partir de la fotosíntesi.
3. Quins són els productes que s’obtenen dels boscos?
Fusta, polpa i cel·luloses, suro, resines, tints, aliments i fàrmacs
4. Quines són les causes de l’explotació extensiva dels recursos forestals i quina relació hi ha amb la desforestació i desertificació?
El creixement econòmic (molts països paguen el seu deute exterior amb els recursos obtinguts dels seus boscos) i la progressió demogràfica (es necessiten més zones per conrear, pasturar o viure com a conseqüència de l’augment de la població.
Aquesta pèrdua del sòl, pot provocar la desforestació (pèrdua abusiva dels arbres i masses forestals degut a la tala abusiva) i conseqüentment la desertificació de la zona, és a dir, la zona esdevé en un desert degut a l’activitat humana.
5. Com es poden recuperar els boscos i quines conseqüències té la utilització de plantes que no són pròpies de la zona?
Per recuperar els boscos s’ha de produir una reforestació. Convé utilitzar plantes autòctones, ja que si no les conseqüències poden ser:
Disminució de les espècies autòctones
Pèrdua del bosc original
Propagació de malalties vegetals
Empobriment de la diversitat
Sequera i augment del risc d’incendis forestals
6. Què és el sòl com a recurs?
És un recurs natural format per la interacció entre els éssers vius i els factors ambientals, i que és on es generen i contenen els nutrients de les plantes
CANVI CLIMÀTIC. EVIDÈNCIES: ANOMALIES I FENÒMENS ACTUALS
1. Què és el canvi climàtic?
És l’alteració global del clima de la Terra, i es mostra a través de les variacions anormals de les temperatures, per les precipitacions i els vents i també a partir dels canvis en la freqüència i intensitat de diversos processos meteorològics.
2. Què és l’efecte hivernacle?
És una de les principals causes d’aquest canvi climàtic, ja què el Ço2 i altres gasos presents en l’atmosfera absorbeixen la radiació infraroja, impedint que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior, i es produeix així un augment de la temperatura del planeta.
3. Quin impacte exercim els éssers humans sobre el nostre medi?
Alterem la composició química de l’atmosfera mundial a causa de l’emissió descontrolada de diversos gasos residuals de tota l’activitat humana produïda per l’estil de vida que portem a les societats desenvolupades.
4. Quan comença la humanitat a interferir en el clima del planeta i quines són les causes?
La Revolució Industrial va incorporar l’ús del carbó per a produir energia, posteriorment es va incorporar el gas i els derivats del petroli que ens permet obtenir molts productes utilitzats diàriment. L’ús d’aquestes fonts de recursos no renovables produeix els gasos d’efecte hivernacle que es concentren a l’atmosfera.
5. Anomena alguns efectes possibles del canvi climàtic
augment del nivell de la mar per la fusió de l’aigua sòlida del planeta
onades de calor
augment de la intensitat de les tempestes
sequera
extinció de moltes espècies animals i vegetals
augment de malalties
augment de la inestabilitat econòmica que pot provocar l’aparició de guerres per posseir els recursos existents
CAUSES I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC. CANVIS NECESSARIS
1. Quines són les fonts naturals del CO2?
Respiració de tots els éssers vius
Descomposició: Procés pel qual la matèria orgànica es converteix en inorgànica emeten així diòxid
Erupcions volcàniques: els volcans emeten una gran quantitat de diòxid barrejat amb altres gasos
2. Quines són les fonts antròpiques (relatives als processos on intervenen els humans) del CO2?
Combustió de combustibles fòssils: La combustió de carbó, de gas i de derivats del petroli és la base dels processos de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport. (un element indispensable)
Desforestació: La reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per la combustió.
3. Què és la contaminació atmosfèrica?
És la presència a l’aire d’algunes substàncies tòxiques, que a partir d’uns límits determinats conegudes, poden provocar efectes nocius per als éssers vius i altres materials.
4. Quins són els principals contaminants que hi ha a l’atmosfera?
Ço2, hidrocarburs, òxids de sofre, òxids de nitrogen, ozó (O3) i altres partícules sòlides que es troben en suspensió en l’atmosfera
5. Quins canvis són necessaris per a pal·liar els efectes del canvi climàtic i quin organisme mundial els recomana?
La Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic proposa:
reduir les emissions de gasos contaminants dels països industrialitzats
canviar el model de desenvolupament basat principalment en la utilització de combustibles fòssils
ajudar econòmicament als països pobres i en vies de desenvolupament per afrontar les conseqüències del canvi climàtic
ajudes també a aquests països per tal que preserven i conserven els seus boscos i jungles
reduir les emissions de Ço2 provinents de la desforestació
CAPA D’OZÓ I PLUJA ÀCIDA
1. Què és la capa d’ozó?
La capa d’ozó és la zona de l’atmosfera on es concentra l’ozó (O3). Es troba entre els 20 i 40 km d’altitud i la seva funció principal és l’absorció de la radiació ultraviolada.
2. Qui ha sigut el causant de la seva destrucció?
El principal causant de la destrucció de la capa d'ozó són uns gasos anomenats clorofluorocarburs (formals per clor, fluor i carboni), també anomenats CFC, que s’utilitzaven a la neteja en sec, en els aerosols (desodorants i laca), en els aires condicionats dels habitatges, fabricació de plàstics o escumes, o com a propulsors d’esprais i aerosols.
3. Quines conseqüències pot tenir la capa d’ozó (O3)?
augment de la radiació ultraviolada sobre la superfície terrestre que pot provocar alteracions en l’ADN de les cèl·lules
efectes negatius sobre algunes plantes i l’agricultura
efectes sobre el plàncton que pot disminuir els recursos pesquers
disminució de l’eficàcia del sistema immunitari de les persones
augment de les lesions oculars
agument de diversos càncers de pell
4. Què és la pluja àcida i com es forma?
La pluja àcida consisteix en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es considera pluja àcida quan el nivell de pH és inferior a 5’6, i és el resultat de la reacció entre l’aigua de pluja i gasos contaminants presents a l’atmosfera com els òxids de nitrogen o sofre, que donen com a resultat àcid sulfúric i nítric que cau sobre la superfície terrestre.
5. Esmenta alguns efectes negatius de la pluja àcida
els llacs i estanys augmenten l’acidesa de l’aigua i pot provocar la pèrdua dels seus ecosistemes
canvis en la composició química del sòl, fent que disminueixi el nombre de nutrients present en aquest i que pot alterar directament les espècies vegetals i conseqüentment als ecosistemes terrestres
augment de les malalties cardiovasculars i de les vies respiratòries en les persones per la respiració d’aquests àcids
destrucció d’edificis i estàtues formades principalment per roques calcàries o marbres