Sentiment altruista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

 

7. Concepte d’alineació econòmica segons Marx Marx aplica la filosofia com una pràctica per tal de canviar la societat i no només analitzar-la, així defensa l’acció revolucionaria i l’associació dels treballadors per establir un canvi econòmic i social. Diu que cal eliminar la alienació econòmica per posteriorment fer caure la alienació religiosa. Diu que podrem arribar a una societat ideal aconseguint això. Creia que Déu manipulava i corrompia l’home, per aquest motiu vol acabar amb la alienació religiosa. Aquesta paraula, alienació vol dir la perdua d’un mateix i en un context econòmic, diu que significa el procés en el que l’activitat humana i els productes que fabrica escapen del nostre control i ens dominen. La alienació comporta l’ús del treballador com una simple mercaderia que es ven la seva força de treball a una fàbrica. Allò que fa l’obrer no li pertany, i Marx explica que el capitalisme ha conduit aquesta diferència social. El treball es un esclavatje del treballador, ell no esponsabilitza ni als patrons ni als burgersos i diu que la culpa és de la humanitat qui ha creat un sistema econòmic que ha acabat en contra seu creant la alienació econòmica. Marx dona la culpa de la alienació a la propietat privada i a la prosvàlua (augment del valor econòmic d’una propietat privada o objecte que es produeix per causes externes, sense que el propietari faci cap millora) Marx per curar la societat corruptuda pel capitalisme, interpreta com un organisme al que cal trobar els punts febles. Per això fa una anatomia de la societat i divideix la estrucura en infraestructura econòmica (equival a allò que es veu, com la façana d’un edifici, és la civilització, la base material) i la superestructura econòmica (equival a la vessant més espiritual que recolza l’edifici de la societat, són la religió i les creences)

5. Concepció de l’utilitarisme segons Stuart Mill
A part d’un pensador utilitarista es considera com el filosof de la democràcia. Mill fa seu el principi d’utilitat que havia plantejat Benham, vol el màxim benestar per el major nombre d’individus, ell la matittza i la qüestiona. La seva proposta té una llarga tradició en el món modern. S’aparta de la proporsta de Kant del deure, parteix de l’utilitarisme de Benham, que hem de justificar que hem de fer allò que ens produeix satisfacció, diu que no està d’acord en el principi que es basa en el calcul del plaer perque aquest no es nomès una experiencia basada en la quantitat sinó també en la qualitat. Selecciona per tant plaers superiors (espirituals, com l’amistat, son els mes adequats) però també neessitem els inferiors (materials). Per tant, quan els plaers inferiors se subordinen als superiors som felíços. Encara hi ha un plaer que ens fa que siguem mes dignes “el bé dels altres”, conidera el plaer més desitjable. Així, Mill diu que l’utilitarisme és un plaer superior. El sentiment moral és adquirit per les persones a través de l’educació i pressió intera que fa la societat per adquirir normes de comportament. El principi d’utilitat ve incorporat en la naturalesa humana. Posa en relleu que malgrat la societat i mijans com pares i professors que confomen el sentiment moral, no tots som capaços de comportar-nos seguint les normes, la societat pressiona als que tenen un sentiment moral poc inscrit (pressió externa). Tot i això, també existeix una pressió interna que obtenim de l’educació a partir del sentiment moral i es fa comportar-nos correctament (internes provenen de l’educació i externes de la pressió social)La societat a través de la llei castiga el comportament però també pot fer-ho l’opinió pública. Tots els individus s’haurien de comportar segons els valors o ideals a través de l’educació, a vegades va en contra dels nostres desitjos però la vida i la natura comuna la considera més digna. Per tant, diem que actuem d’acord als costums apresos.



Entradas relacionadas: