Sentiment altruista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,13 KB

 

3. Diferències entre ètica Kantiana i tradicional

Kantiana: formal (no existeix cap bé superior)
, Autonomica (les condicions procedeixen de la raó i la convicció) a priori (no tenen una base en l’experiència sinó que són extretes de la raó) deontològica (es igual que principi, les lleis i els principis no diuen quina és la finalitat de seguir-los només com ha de ser el comportament) imperatius catagòrics (les lleis son obligatories encara que no comporten un benefici més enllà del de fer les coses com s’han de fer)
Tradicional: material (te un seguir de normes que al complir-se permeten obtenir el bé superior que porta a la felicitat) heteologica (les lleis no provenen de l’individu sinó de la tradició i els costums) a posteriori (extretes de l’experiència) teleologica (igual a finalitat, principis i regles que tenene una finalitat com per exemple anar al cel com diuen els cristians, que ens porta a la felicitat) imperatius condicionals o hipotetics (si fas una cosa obtindràs una altre)

4. Que planteja Kant sobre la història en la Pau perpètua? Durant el període post crític de l’obra de Kant. En l’obra “la Pau perpètua” explica el seu punt de vista de la història i fa un anàlisi de la funció que té, es pregunta cap on ens guia la història. Planteja una visió optimista en que ens diu que la història comporta progrès de la societat i reforma. Entén com un procès continu en el camí de la salvació de la humanitat. Utilitza la visió taleologica dels principis: no hi ha finalitat s’ha de ser un bon ciutadà i formar part d’un procès indefinit. Creu en el progrès de la historia cada cop més racional i pacífica a través de l’ampliació del coneixement i actitud reflexiva.

Kant persegueix el fi de contruir una societat basada en el dret internacional, regida per aquests drets legítims i justos que respectin als ciutadans, nacions i estats.En l’obra s’observa la creença de la globalització, defensa la constitució de la federació de nacions per instaurar un dret mundial, drets de defensa, llibertat de l’individu per incentivar la solidaritat i igualtat per millorar la convivència.Creu que encara que en intents de globalització hi haguin hagut conflictes amb repressions, ha sigut necessari per al procès de la societat i de la història

5. Concepció de l’utilitarisme segons Stuart Mill
A part d’un pensador utilitarista es considera com el filosof de la democràcia. Mill fa seu el principi d’utilitat que havia plantejat Benham, vol el màxim benestar per el major nombre d’individus, ell la matittza i la qüestiona. La seva proposta té una llarga tradició en el món modern. S’aparta de la proporsta de Kant del deure, parteix de l’utilitarisme de Benham, que hem de justificar que hem de fer allò que ens produeix satisfacció, diu que no està d’acord en el principi que es basa en el calcul del plaer perque aquest no es nomès una experiencia basada en la quantitat sinó també en la qualitat. Selecciona per tant plaers superiors (espirituals, com l’amistat, son els mes adequats) però també neessitem els inferiors (materials). Per tant, quan els plaers inferiors se subordinen als superiors som felíços. Encara hi ha un plaer que ens fa que siguem mes dignes “el bé dels altres”, conidera el plaer més desitjable. Així, Mill diu que l’utilitarisme és un plaer superior. El sentiment moral és adquirit per les persones a través de l’educació i pressió intera que fa la societat per adquirir normes de comportament. El principi d’utilitat ve incorporat en la naturalesa humana. Posa en relleu que malgrat la societat i mijans com pares i professors que confomen el sentiment moral, no tots som capaços de comportar-nos seguint les normes, la societat pressiona als que tenen un sentiment moral poc inscrit (pressió externa). Tot i això, també existeix una pressió interna que obtenim de l’educació a partir del sentiment moral i es fa comportar-nos correctament (internes provenen de l’educació i externes de la pressió social)La societat a través de la llei castiga el comportament però també pot fer-ho l’opinió pública. Tots els individus s’haurien de comportar segons els valors o ideals a través de l’educació, a vegades va en contra dels nostres desitjos però la vida i la natura comuna la considera més digna. Per tant, diem que actuem d’acord als costums apresos.


Entradas relacionadas: