Sectors industrials madurs

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,74 KB

 

¡Escribe tu texto 

6.2. Factors de localització industrial.

El sector industrial compres activitats delicades a Processar i transformar les matèries primeres. Són activitats molt diverses que Van des de el tractament de la fusta per elaborar mobles fins al muntatge de Sofisticats dispositius electrònics. Els dos grans sub sectors son la industria I la construcció.

Tradicionalment es consideren tres actors de localització.

·Disponibilitat de recursos (matèries Primeres i fonts de recursos). Això avui ha quedat superat pel desenvolupament Dels sistemes de transport.

·Mà d'obra per les industries perquè la Industria es situava a prop de nuclis habitats. Ja en el Segle XX la creació de Centres industrials ha estat un factor d'atracció de la mà d'obra i creixement Urbà.

·Proximitat entre industria i consumidor, Una industria ben comunicada té més possibilitats de progressar, per això està Als grans eixos binaris.

A l'actualitat cal afegir sectors socioeconòmics i polítics De forma que la decisió d'ubicar una empresa en un indret depèn del nivell Socioeconòmic de l'empresa.

Influeix el grau d'instrucció de la població. També depèn de La fiscalitat global baixa i la política econòmica del govern.

En els darrers anys de localització De la industria en el món s'ha vist influïda per les grans transformacions de L'economia actual.


1.Revolució tecnològica que provoca un Increment de ------- amb costos baixos. Es molt important la proximitat als Centres d'alta tecnologia, comunicació eficient, bona infraestructura de Telecomunicacions.


2.Hi ha agut un increment dels Processos d'obertura, liberalització i des regulació dels mercats. Per tant S'impulsa el intercanvi de mercaderies. Tor això ve afegit per un increment i Una millora de les xarxes de comunicacions.


3.Creixement econòmic industrial dels Països emergents: s'ha incrementat la competència i això obliga a les empreses A algunes fer inversions tecnològiques i a fer polítiques emprenedores i més Agressives.


4.Es prioritza el baix cost laboral i Per tant llocs on hi hagi molts treballadors que per tant seran por remunerats I poc conflictius.


5.Acceleració del processos de Globalització i a l'hora amb aquesta globalització s'incrementen els acords Regionals i els tractats bilaterals (tractats entre dos països) i de Cooperació.

En molts pocs anys la combinació D'aquests aspectes ha donat lloc als processos de deslocalització industrial Que han provocat una distribució heterogènia i que ha canviat de les grans àrees industrials a nivell mundial amb un clar predomini de l'hemisferi nord.

Deslocalització:


és el moviment que fan algunes empreses que traslladen industries a països on El cost laboral es interior (mango).

6.3 El Model actual de desenvolupament industrial

La crisi Industrial de 1974 va ser evident la necessitat de canviar els sistemes de Producció i això va portar a una revolució de la tecnologia informàtica. Es diu Que a partir d'aquesta data es parla de la tercera rev. Industrial que ha Generat nou model d'empreses en les que tenen una importància creixent les Noves tecnologies i la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i).

El primer Microprocessador es va crear l'any 1971. A partir d'aquí els microordinadors Van substituir als grans ordinador i en 20 anys es va passar de la inexistència Dels ordinadors personals a una producció de mil milions d'ordinadors. Per tant Neix un nou sector industrial, com la electrònica i la informàtica, on els Ordinadors es convertien en un mitjà imprescindible per treballar en els Processos industrials. Les noves tecnologies han portat a la creació de nou Materials (com la fibra òptica) i han aparegut les Tic (tecnologies de la Informació i la comunicació). Tot plegat a provocat l'aparició de nous sistemes De producció industrial, amb les següents característiques.

1.Automatització Dels processos productius. (robòtica)

2.Controlar El processos productius a distància (Internet)

3.Detectar La evolució de la demanda i reajustar la producció ràpidament

4.Facilitar La fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica

5.Agilitar La comunicació entre els establiments i la seu central

Gràcies a Aquests aspectes que hem comentat, les empreses venen els mateixos productes Estandarditzats (repetits), fabricats en sèrie i orientats a un consum massiu i Promocionats en campanyes publicitàries insistent.

Altres empreses però, Tecnològicament molt avançadés valoren el fluxos de la demanda de productes i a Partir d'aquí dissenyen i programen la producció de forma que eviten els Estocs.

6.4 La Indústria espanyola i la UE.

6.4.1 Integració d'Espanya a la UE i la indústria

Reconversió industrial. És un Conjunt de polítiques de xoc que a curt termini permeten salvar industries que Es troben a curt termini. El seu objectiu és reduir despeses i augmentar la Competitivitat. Això a vegades porta al tancament d'empreses inviables. A Espanya això es va iniciar a partir de la crisi de petroli de 1973.

Tot i els esforços per reconvertir Per reconvertir la indústria espanyola des de principis de la dècada de 1980, quan Espanya va signar el tractat adhesió a La CEE (comunitat Econòmica Europea) al 1992 les grans regions espanyoles Tenien una manca de modernització important, el novell d'innovació era molt Baix i hi havia deficiències a les infraestructures i problemes ambientals.

L'Europa més avançada va tenir Un paper fonamental com a dinamitzadora de l'economia espanyola perquè Espanya Es va convertir en receptora de recursos procedents del pressupost comunitari Que es va invertir en infraestructures bàsiques i en la formació i el Desenvolupament tecnològic i recerca. Després també en aplicar polítiques Ambientals i modernitzar projectes rendibles. L'objectiu era augmentar la Competitivitat de les empreses espanyoles i no perdre quota de mercat a causa De la lliure arribada de productes industrials o Europeus. Les millores també Anaven dirigides a tenir quota de mercat (percentatge dintre del comerç d'un Lloc) als països de la UE i d'aquesta forma es van incrementar les importacions I les exportacions. Actualment hi ha una pèrdua d'importància del mercat Interior espanyol a causa de les grans possibilitats que ofereixen els mercats Europeu i mundial.

6.4.2 Polítiques ambientals i indústria.

La UE està compromesa en els acords Internacionals i exigeix als estats membres que controlin la contaminació del Medi i les emissions de CO2. Per això han pres diverses mesures:

1.Finançar polítiques ambientals de protecció De territoris

2.Promoure avaluacions dels impactes Ambientals

3.Promoure la aplicació de tecnologies Netes (industria verda)

4.Fomenta operacions de neteja i Rehabilitació

Tot i la voluntat dels diversos Governs espanyols de seguir les indicacions de la indústria espanyola és de les Més contaminants a causa de les emissions de CO2 però la combustió del carbó en Planta siderúrgiques i termo- elèctriques.

6.4.3 Política industrial de la UE

En un món globalitzat la industria europea té dos grans Problemes; la desacceleració de a productivitat i la competència dels països Emergents en els sectors tradicionals i la industria i de les Tic. Per això S'ha deslocalitzat ora de la UE tant les empreses ---- que donaven eines a Molta mà d'obra com les industries d'alta tecnologia.

Perquè la indústria europea sigui dinàmica i competitiva Necessita;

1.Augmentar La productivitat basada en a innovació i l'esperit empresarial

2.Treballadors Ven preparats seguint el model d'EEUU i Japó

3.Inversió En R+D+i i aconseguir patents europees (que hagin de pagar)

4.Crear Més indústries d'alta tecnologia

5.Deslocalitzar Dins de la UE amb costos laborals baixos

6.Unificar Mesures normatives i fiscals, i concedir avantatges

Amb això es vol aconseguir lluitar contra la desocupació i Disminuir les diferències entre les regions.

6.5 Teixit Industrial espanyol

6.5.1 Teixit Urbà difús interconnectat

Es parla de teixit urbà perquè la distribució del conjunt d'indústries Amb els diversos nuclis i eixos de comunicació constitueixen una forma semblant A la d'un teixit de roba.

Els nuclis espanyols industrials tendeixen a créixer i formen àrees Metropolitanes industrials (principals a Madrid i Barcelona). Aquestes àrees Exigeixen infraestructures bàsiques, com comunicacions, disponibilitat D'energia, aigua, recogita de residus etc. A més de les indústries atrau la Creació de serveis auxiliars, com la restauració, empreses de publicitat o construcció. Per tant es genera com a resultat d'aquest procés un espai urbà difús on és Multipliques els polígons industrials i les naus d'emmagatzematge distribució.

Amb el pas del temps es produirà una dispersió  de les empreses industrials que vindrà donada Per un increment del preu del sòl i per problemes derivats de la concentració Industrial.

Les empreses prefereixen abandonar l’espai urbà i situar-se al costat Mateix dels grans eixos de comunicació més importants per poder accedir amb Facilitat a les grans ciutats.

6.5.2 Els Grans eixos industrials i els desequilibris territorials

Eix mediterrani

Aquest eix unit a l'eix de L'Ebre concentren el 50 % del volum industrial que es genera. Això afecta a les Comunitats de Catalunya, València i Múrcia. Aquest eix, però qual la UE ha et Una aposta perquè donarà part dels fons Europeus destinats a aquest eix de Comunicacions i al tren d'alta velocitat de mercaderies. Aquesta zona es Connecta amb França i puja per la Vall el Roine fins al centre d'Europa. Les Principals indústries d'aquesta zona són les de la maquinària pesada, la Siderúrgia, la química farmacèutica i alimentació.

Eix de la Vall de l'Ebre

Que connecta les àrees Catalana i basca. Aquesta àrea tendeix a connectar-se amb Madrid.

Àrea de Madrid

Amb un industria tecnològica Molt avançada aporta un 10 % del volum de negoci de la indústria espanyola i té Una forta inversió de capital estranger.

A part d'aquestes àrees hi Ha unes zones amb una industrialització molt interior: Andalusia, que en els Darrers anys a augmentat el volum industrial acostant-se al 10 % tendeixen a Concentrar-se a Andalusia Occidental (províncies de Cádiz i Huelva).

La zona central està por Industrialitzada i destaquen dos nuclis que son Valladolid i Burgos. No arriba Al 10 % de la producció total del país.

La zona Cantàbrica i Gallega, parlem d'un 10% de producció industrial principalment als sectors de La metal·lúrgia i la siderúrgia els quals estan en una morta crisi. Hi ha un Contrast de zones molt industrialitzades com el País Basc i Astúries i unes Altres molt poc com l'interior.

Les Illes Balears i Canàries Molt poc industrialitzades i que presenten problemes d'abastiment energètic i Aigua. En aquestes zones es important indústries de refineries o petroli.

6.5.3 Sectors industrials a Espanya

Hi han tres tipus:

Sectors madurs

Estan formats per la metal·lúrgia, Productes minerals no metàl·lics i productes metàl·lics excepte la maquinaria. És un sector en crisi i que s'ha agut de reconvertir. És molt important a Astúries i al País Basc, i en segon terme a Catalunya.

Alimentació, begudes i tabac

El seu volum ha baixat tot i que Continua sent important perquè s'han incrementat les importacions. Les empreses Han tendit a especialitzar-se en productes d'alta qualitat i així ser més Competitius. Aquesta indústria es molt important en zones poc industrialitzades, Com Castella i Lleó, Castella la Mancha i Extremadura on representen al voltant Del 30% de la prod. Industrial.

Tèxtil

El nivell de producció es molt baix i està en resecció. Aquí, igual que en el de la alimentació, hi ha una important presencia d'empreses De marques blanques (es més barat i no fan publicitat) ofereixen aquestes Marques per fer competència a països emergents. Hi ha marques que aposten per Prendas de prestigi i de qualitat amb uns models innovadors.

Sectors dinàmics

Tenen molta més demanda Utilitzen tecnologia molt més avançada i són més productius. Subsector que Destaquen.

Automòbil

. Està en procés de reconversió per tant està Patint una forta crisi i un procés de deslocalització.

Químic

. És important sobretot a Catalunya. 'inclou La industria farmacèutica, refineries de petroli, productes plàstics i fibres Sintètiques sobretot per la roba. Té una forta participació de capital Estranger.

6.5.4. Situació actual de la indústria espanyola

Tot i la modernització de la Indústria espanyola a partir de la entrada de la Uníó Europa, entre l’any 1990 I 1995, hi va haver un període de crisi.

Quan el país es va recuperar de la Crisi, la indústria es va convertir en el sector més productiu, gràcies a la Moderació salarial i a la flexibilitat de la contractació laboral.

L’economia creixia per sobre de la Mitjana europea i les inversions espanyoles augmentaven sobretot a Portugal, a Altres països de la UE, a l’Amèrica llatina i al nord d’Àfrica.

La indústria ha tingut un bon ritme De creixement de vendes de producció i demanda, tot i que va perdent pes en L’economia espanyola com a conseqüència de la terciarització.

A partir de la crisi financera Començada a Estats Units l’any 2007, la UE ha començat una recessió i que a Espanya és molt evident perquè hi ha hagut un descens de comandes i de Creixement.

La indústria espanyola té una sèrie De problemes estructurals que afecten negativament  a la seva competitivitat. Actualment la indústria Espanyola té les següents característiques:

Avui l’estructura empresarial de les Indústries presenta un nombre majoritari de petites i mitjanes empreses, Gràcies a l’especialització del treball o la subcontractació, que permet a Moltes empreses externalitzar part de la seva producció.

Subcontractació :

  acord entre un Titular i un altre persona o empresa que és el subcontractista , per a que Aquest segon fabriqui o presti serveis pel primer.

Externalitzar:

Portar a fora de l’empresa part del procés productiu.

Les Petites i mitjanes empreses tenen l’avantatge d’adaptar-se bé a la demanda del Mercat, de presentar menys conflictes laborals, però no permeten que l’augment De producció repercuteixi a la baixa del preu del producte final, ni tampoc Poden fer grans despeses tecnològiques.

La Productivitat industrial és menor a la de la uníó europea, fet que incrementa El cost laboral, la solució passa per la R+D+I.

 Hi ha molt poca inversió en R+D+I, l’any 2010 La inversió espanyola era de l’1,39%  i La mitjana europea era del 2%, per tant el nombre d’indústries de l’alta Tecnologia és petit. De fet només hi ha 22 empreses espanyoles que figuren a la Llista de les 1000 que més inverteixen en investigació.

D’aquesta Forma la balança tecnològica es deficitària, i per tant les principals empreses D’automòbils, maquinària elèctrica, productes farmacèutics, etc, fabriquen amb Patents estrangeres, que són una bona font d’ingressos per aquells països però Una forta despesa per Espanya.  La Solució passa per invertir en educació i formació laboral.

L’entrada De nous països o nous membres a la UE ha afectat negativament a Espanya per Tres raons:

·Aquests Països geogràficament estan situats molt a prop de l’eix industrial europeu Format pel Regne Unit, Països Baixos, Alemanya i el nord d’Itàlia.

·Tenen Una estructura laboral semblant a la espanyola però amb una mà d’obra més Barata.

·Aquests Països han rebut una forta inversió de capital estranger.

Els sectors més afectats per la Crisi a la indústria espanyola són el del automòbil i el tèxtil, de manera que Espanya ha de fer una important reconversió  Industrial i una forta inversió tecnològica per incrementar la productivitat I poder ser competitius. El futur de la indústria espanyola ha de passar Necessàriament per les exportacions.

6.5.6.Espais Industrials espanyols en un món global.

Actualment Espanya s’està Incorporant progressivament a la xarxa global econòmica. Avui en dia aquesta Xarxa global es caracteritza per la concentració de capital en unes poques Empreses multinacionals molt poderoses, que arriben a condicionar la política Econòmica dels estats, d’aquesta manera moltes decisions es prenen fora D’Espanya  perquè aquí hi ha poques seus Centrals  i Espanya no té un paper Rellevant a l’economia  mundial.

Per millorar la productivitat cal Deslocalitzar part de la producció i així moltes empreses tèxtils espanyoles Han fabricat la producció al sud-est asiàtic i al nord d’Àfrica perquè hi ha Molta mà d’obra i barata, mentre que el disseny, que és el que dóna més valor Afegit es fa a Espanya.

Valor afegit :


augment del valor d’un producte al Llarg del procés de producció i distribució.

Les conseqüències de la Deslocalització són l’augment de la taxa d’atur i per tant de la pèrdua de Llocs de treball en el sector secundari perquè l’economia es terciaritza. Un últim aspecte per millorar el sector és la fabricació de nous materials, ser Creatiu.

6.6.La Construcció

Entre 1998 i l’any 2007, l’economia Espanyola va créixer molt ràpidament, en bona part gràcies a la construcció que Va arribar a significar el 18% del PIB total de l’economia espanyola i el 30% Si s’hi sumen els sectors associats.

A mesura que augmentava la oferta Dels habitatges també ho feien els preus, que en aquest període gairebé es va Multiplicar per tres. L’any 2007 hi havia 2.900.000 treballadors a la Construcció quan en el conjunt de la resta d’indústries hi havia en el mateix Anys 3.400.000.

Les causes d’aquest creixement cal Buscar-les en unes expectatives irreals que el preu dels habitatges pujaria de Forma indefinida, els guanys que s’obtenien amb l’especulació i les facilitats Que els bancs i caixes donaven per accedir al crèdits.

La bombolla immobiliària és un elevat endeutament hipotecari basat en L’expectativa irreal que els preus dels immobles sempre anirien pujant.

La bombolla immobiliària va provocar Una rapida desacceleració de la construcció que va ser greu a reu d’Espanya, l’atur Abans de la crisi era d’un 8% i ara és d’un 25%. L’atur va afectar primerament Als paletes, al treballadors del sector de la fusta, ciment, als arquitectes, Als pintors, als sanitaris, etc.Aquí!

Entradas relacionadas: