Sectors industrials madurs

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,05 KB

 

2.2. El canvi tecnològic i científic.- Els primers canvis vingueren després de la Segona Guerra Mundial, com ara el transistor, els circuits integrats (xips) i els microprocessadors o computadores de primera generació miniaturitzades. Però fins la dècada dels setanta no van tenir molta difusió. Les NNTT i la telemàtica han suposat el naixement d'un nou sector industrial, amb la introducció de materials novedosos com ara la fibra òptica que han desenvolupat la microelectrònica i les TIC, tot provocant una autèntica revolució en els sistemes de producció industrial: automatització de processos (robots), control de l’empresa des de qualsevol lloc del mon, detecció instantània de la demanda per reajustar la producció, fragmentació dels processos productius i dispersió geogràfica, comunicació en temps real entre els establiments, les factories i la seu central de l'empresa, etc.


3.2. Les directrius industrials de la Uníó Europea en l'actualitat.- La indústria europea té problemes preocupants, mentre es deslocalitzen tant empreses tradicionals com les d’alta tecnologia. Per revertir aquesta situació i tornar al dinamisme industrial europeu s’ha d’augmentar la productivitat de forma continuada i sostenible, s’han d’aconseguir professionals (tant treballadors com empresaris) molt més ben preparats, s’ha d’invertir més en R+D per aconseguir més patents europees, més indústries d'alta tecnologia en territori europeu, facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE per la desindustrialització europea, etc. Per això seria recomanable simplificar la reglamentació i la disparitat de tractaments fiscals, concedint més avantatges de finançament a noves empreses i fomentar la cooperació tecnològica.


4.2. La localització industrial i els desequilibris territorials.- El creixement industrial densifica els eixos de desenvolupament al costat d’autopistes i autovies, destacant l’Eix Mediterrani i la Vall de l’Ebre que tracen sobre el territori la famosa Y (grega) que concentra més del 50% del volum total del negoci industrial, a més de l’àrea de Madrid:

• Eix del Mediterrani: Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya que es perllonga cap a França i es connecta amb l’Eix Mediterrani que arriba fins els Nord d’Itàlia i, per la vall del Roine, enllaça amb la gran dorsal europea, resultant l’eix amb major densitat en el trànsit de mercaderies i passatgers de tot l’Estat –malgrat les deficiències de tot tipus que encara presenta- tant per carretera, ferrocarril, com per mar, ja que és la porta natural que ens enllaça amb Europa.

• Eix de la vall de l'Ebre: Itinerari on se situen els indústries que connecten l’àrea catalana amb la basca, mitjançant els nuclis o nodes de Saragossa i Logronyo, encara que també tendeix a vincular-se, per Guadalajara, amb l’àrea industrial de Madrid.

• Àrea industrial de Madrid: Aporta un 10% del total i es troba molt desenvolupada, ja que per la seua centralitat atrau sectors d'alta tecnologia (aeronàutica) i capital estranger.

La resta d'Espanya presenta una industrialització notablement inferior: a Andalusia: les empreses es concentren a la zona occidental (Sevilla, Cadis, Huelva), la cornisa cantàbrica i Galícia aporta la siderúrgia i productes metàl·lics, sectors actualment en crisi, la zona central (Valladolid, Burgos) es troba poc industrialitzada, mentre les Illes Balears i Canàries s’han industrialitzat molt poc i només trobem industria extractiva i de l’energia (petroli), així com de l’aigua per raons de proveïment.


Entradas relacionadas: