Sector comercial català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

 
Aproximadament el 60% de la població catalana viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i les zones més despoblades es troben a les comarques pirinenques.  La taxa de natalitat el 2003 era de l'11,1%, i la taxa de mortalitat del
9,1%. La taxa de creixement natural era del 2%. La piràmide de població demostra que la franja entre 20 i 50 anys és la més nombrosa, per tant, s’observa un envelliment de la població a causa del increment de l’esperança de vida, que arriba als 80 (de les més altes del món).

3.2.- L’economia catalana des del 1980

L’economia catalana és la que té una major activitat econòmica de tot Espanya. El PIB per càpita, situa a Catalunya en quarta posició de les comunitats autònomes, amb 26.124€ el 2006.   L’aportació econòmica de Catalunya al conjunt d’Espanya és superior al potencial demogràfic, tot i que des del 1996 es va produir un descens del PIB català.
En els últims 30 anys, Catalunya ha terciaritzat molt la seva economia, l’ha obert a l’exterior i en innovació i noves tecnologies es situa per sobre de la resta d’Espanya.
El sector primari ocupa menys del 3% de la població activa. Tanmateix, la producció de vins (cava), producció porcina i derivats càrnics i la fruita tenen importància mundial.  El decreixement del nombre de productors agrícoles ha portat a un augment de l’extensió de les explotacions i una destacable mecanització i modernització de cultius.
La industria ha estat el motor històric del desenvolupament econòmic català. Fins la dècada de 1970, l’activitat industrial suposa un 45% del PIB i donava feina a un 40% de la població. Actualment, la indústria suposa un 25% de la producció econòmica. La indústria de transformació és la predominant, agafant el relleu de la tèxtil que fou important fins el 1980 quan es va veure impossible de ser competitiva a nivell mundial.  D’altres sectors que van començar a ser importants es troba la fabricació  d'automòbils, la indústria química, l'alimentació, la construcció naval, els mobles... Avui en dia, cada cop és més important la fabricació d'electrodomèstics i de material informàtic i telemàtic. Les arts gràfiques i indústria editorial són un sector clau, així com la construcció (sobretot abans de la crisi de 2008-2009).
El sector terciari actualment és molt ampli i diversificat. Suposa més d’un 60% del PIB. Hi destaquem el turisme, la publicitat, les noves tecnologies i el contingut creat per a Internet.  L’administració de serveis socials, educatius i sanitaris donen feina a una part important de la població activa del sector terciari.
Pel que fa al sistema financer, destaca la centralitat i poder de les grans caixes d’estalvis (actualment bancs). Conjuntament apleguen el 70% dels dipòsits privats catalans i tenen una influència decisiva en les grans empreses catalanes i espanyoles.

3.3.- La societat catalana

Durant el període 1980-2008, hi ha hagut grans canvis en la societat catalana, convertint-la en una societat dinàmica i canviant.   També en aquest període s'ha consolidat la civilitat i s'ha incrementat un sentiment col·lectiu  d’autosatisfacció. Entre les raons trobem la recuperació d’institucions d’autogovern i ajuntaments democràtics, l'embelliment de ciutats i pobles i  l'augment del nivell de vida.

L'augment del nivell de vida

La millora del nivell de vida s'ha vist reflectida en una oferta àmplia de serveis públics i d’assegurança social.  Alguns dels índexs d’augment del nivell de vida ha estat el nombre de vehicles a Catalunya, que el 1980 era de 2 milions de vehicles i el 2004  d'uns 4,5 milions; l'accés massiu a la cultura i activitats d’oci, per l'existència  d'ingressos possibles per divertir-se, viatjar, menjar fora de casa, etc., i la quantitat de diners destinats a la compra de béns i serveis, que entre el 1980 i el 2000  es va triplicar.
Tanmateix, seguiren existint les bosses de pobresa i alts índex d’atur. Això provocà que un sector de la població tingués un nivell de vida i consum molt baixos. Això li hauríem de sumar l’atur crònic i els grups d’immigrants de països del Tercer Món que no accedeixen a feina o a vivendes dignes i viuen en condicions extremadament precàries.

Canvis de costums i mentalitats

La societat catalana i l'espanyola en general han modificat el tipus de vida i la mentalitat. El concepte de família es va renovar: augmenten les parelles amb un sol fill, moltes que no tenen fills, augmenten les famílies monoparentals, parelles del mateix sexe... No s’amaguen relacions que abans no s’acceptaven socialment.
La llibertat personal en qüestions religioses cada cop és més àmplia, tot i que, encara, la majoria de la població espanyola es considera catòlica, tot i no ser practicant. 
Durant la primera dècada del s.XXI, el nombre de dones que estudien a la universitat supera el dels homes, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.  Hi ha hagut una progressiva igualtat de drets home/dona, però encara no existeix una igualtat de nivells de renda o de llocs de responsabilitat social.

Entradas relacionadas: